La ferrada Cagate Lorito, és una de les ultimes vies equipades a Catalunya, situada molt a prop de Sant Llorenç de Montgai, una petita població que pertany al municipi de Camarasa, dins de la comarca de la Noguera. El poble és a tocar l'embassament que porta el mateix nom que la població, aquí les aigües del riu Segre, es mostren tranquil•les, donat-li a la zona un caire bucòlic i acollidor.
Per arribar a la ferrada podrem deixar el cotxe a l'entrada del poble, on veurem un ampli aparcament a la dreta de la carretera. Ens tindrem que dirigir a la zona d'escalada de la Paret de la Formiguera. De sortida, ja trobarem algun retol indicatiu de la via ferrada. El camí ens portara fins la via del tren, en un tram entre dos túnels, la tindrem que creuar per empendra de nou el sender. Passem per sota la Formiguera i comencem a baixar, a partir d'aquí ja anirem trobant alguns trams de cadenes, fins albira la ferrada a la nostre dreta (des del cotxe uns 30 minuts).
La Cagate Lorito fou inaugurada el 30 de Març del 2012, és el que es podria dir una ferrada de nova generació, de recorregut curt i molt atlètic, amb trams que superant la dificultat catalogada com ED (extremadament difícil) i amb un equipament innovador, amb detalls creatius, que li donen a la via una identitat pròpia.
El creador d'aquesta joia ferrada, a estat en Joan Gutiérrez escalador habitual de la zona de Sant Llorenç de Montgai, on a obert nombroses vies d'escalada. En el projecte i treballs d'equipació també i han format part; M.Àngel Garcia, Javi Agüera, David Domínguez, J Manuel Garcia, Jesús Bujaraloz. També s'ha de dir, que de moment tot aquest equip de persones no ha rebut cap ajuda o subvenció a l'hora d'equipar la via, i ells mateixos s'han fet càrrec de les depeses, que com podreu imaginar no han estat poques.
El creador d'aquesta joia ferrada, a estat en Joan Gutiérrez escalador habitual de la zona de Sant Llorenç de Montgai, on a obert nombroses vies d'escalada. En el projecte i treballs d'equipació també i han format part; M.Àngel Garcia, Javi Agüera, David Domínguez, J Manuel Garcia, Jesús Bujaraloz. També s'ha de dir, que de moment tot aquest equip de persones no ha rebut cap ajuda o subvenció a l'hora d'equipar la via, i ells mateixos s'han fet càrrec de les depeses, que com podreu imaginar no han estat poques.
Des del peu de via, tenim una visió general de tota la ferrada.
El retol indicatiu de la ferrada, també fa la funció de primer esglaó. L'entrada ja ens avisa de l'estil atlètic de la via.
----------
Un tram de clavilles, creuant una paret força llisa.
Entremig d'esglaons i clavilles, algun pas amb cadenes.
Flanqueig sense gaires preses, però molt ben assegurat.
----------
El traçat es situa per sota d'un gran sostre desplomat.
Un tram anomenat "la barra del bar", ens acosta al pas estrella de la via, una escala voladora que ens ajudara a superar la part més desplomada.
Ens diu en Joan Gutiérrez, que es obligatori tocar la campana, una vegada superada l'escala.
El desplom es molt acusat, per sort esta molt ben equipat i si es necessari podrem descansar.
A la sortida de l'escala, encara trobarem algun desplom.
Arribats al pont ja haurem fet la part més atlètica de la via.
---------
El pont és el més alt de totes les vies de Catalunya, una obra d'ingeni, on la seguretat es màxima.
----------
----------
Al final del pont, tindrem que baixar uns metres, on trobarem el pas més curiós del recorregut.
Una cadena que ens servira per fer un pendul i retrobar el cable de vida i els esglaons.
Al final de la via i trobem el llibre de registre i el lloro que dona nom a la ferrada, si el voleu sentir solament li teniu que prémer la panxa.
Solament sortir de la via i trobem el camí de tornada. Nosaltres varem tenir el plaer de poguer fer la ferrada amb el seu creador, en Joan Gutiérrez.
.jpg)