FERRADA CAGATE LORITO


La ferrada Cagate Lorito, és una de les ultimes vies equipades a Catalunya, situada molt a prop de Sant Llorenç de Montgai, una petita població que pertany al municipi de Camarasa, dins de la comarca de la Noguera. El poble és a tocar l'embassament que porta el mateix nom que la població, aquí les aigües del riu Segre, es mostren tranquil•les, donat-li a la zona un caire bucòlic i acollidor.


 Per arribar a la ferrada podrem deixar el cotxe a l'entrada del poble, on veurem un ampli aparcament a la dreta de la carretera. Ens tindrem que dirigir a la zona d'escalada de la Paret de la Formiguera. De sortida, ja trobarem algun retol indicatiu de la via ferrada. El camí ens portara fins la via del tren, en un tram entre dos túnels, la tindrem que creuar per empendra de nou el sender. Passem per sota la Formiguera i comencem a baixar, a partir d'aquí ja anirem trobant alguns trams de cadenes, fins albira la ferrada a la nostre dreta (des del cotxe uns 30 minuts).

 
La Cagate Lorito fou inaugurada el 30 de Març del 2012, és el que es podria dir una ferrada de nova generació, de recorregut curt i molt atlètic, amb trams que superant la dificultat catalogada com ED (extremadament difícil) i amb un equipament innovador, amb detalls creatius, que li donen a la via una identitat pròpia.

El creador d'aquesta joia ferrada, a estat en Joan Gutiérrez escalador habitual de la zona de Sant Llorenç de Montgai, on a obert nombroses vies d'escalada. En el projecte i treballs d'equipació també i han format part; M.Àngel Garcia, Javi Agüera, David Domínguez, J Manuel Garcia, Jesús Bujaraloz. També s'ha de dir, que de moment tot aquest equip de persones no ha rebut cap ajuda o subvenció a l'hora d'equipar la via, i ells mateixos s'han fet càrrec de les depeses, que com podreu imaginar no han estat poques.
 
Des del peu de via, tenim una visió general de tota la ferrada.

El retol indicatiu de la ferrada, també fa la funció de primer esglaó. L'entrada ja ens avisa de l'estil atlètic de la via.
 
 
----------


Un tram de clavilles, creuant una paret força llisa.


Entremig d'esglaons i clavilles, algun pas amb cadenes.
 

Flanqueig sense gaires preses, però molt ben assegurat.
 

----------
 

El traçat es situa per sota d'un gran sostre desplomat.
 

Un tram anomenat "la barra del bar", ens acosta al pas estrella de la via, una escala voladora que ens ajudara a superar la part més desplomada.
 

Ens diu en Joan Gutiérrez, que es obligatori tocar la campana, una vegada superada l'escala.
 

El desplom es molt acusat, per sort esta molt ben equipat i si es necessari podrem descansar.
 
 
A la sortida de l'escala, encara trobarem algun desplom.
 

Arribats al pont ja haurem fet la part més atlètica de la via.
 

---------


El pont és el més alt de totes les vies de Catalunya, una obra d'ingeni, on la seguretat es màxima.
 

----------
 

----------
 

Al final del pont, tindrem que baixar uns metres, on trobarem el pas més curiós del recorregut.
 

Una cadena que ens servira per fer un pendul i retrobar el cable de vida i els esglaons.
 

Al final de la via i trobem el llibre de registre i el lloro que dona nom a la ferrada, si el voleu sentir solament li teniu que prémer la panxa.
 

Solament sortir de la via i trobem el camí de tornada. Nosaltres varem tenir el plaer de poguer fer la ferrada amb el seu creador, en Joan Gutiérrez.


ELS AVENCS DE LA FEBRÓ (BAIX CAMP)


En espeleologia un avenc és una cavitat natural on predomina la component vertical, quan la cavitat està formada per pous o galeries s'anomena cova-avenc. En el cas dels avencs de la Febró, ens trobem amb unes esquerdes, que es desenvolupen paral·lelament al cingle que las ha generat. El conjunt esta format per un total de tres esquerdes, la primera l'esquerda Gran, és la més ampla i curta i resta aïllada de les altres. La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d'amplada, aquesta esquerda comunica amb la segona per trams laberíntics formant un conjunt que supera els 1.800 metres. Conegudes d'antic, en les esquerdes de la Febró, s'hi havien amagat bandolers i fins i tot el general Prim les utilitzà de refugi en les guerres carlines, el 1843.


Des de Reus i per la autovia T-11 (N-420), sortirem a buscar la T-704, direcció Maspujols, L'Aleixar i tot seguit Vilaplana; a partir d'aquí la carretera esdevé estreta i plena de girades, fins assolir un tram més planer a l'alçada d'uns repetidors, on deixarem a la dreta el trencall que mena a Montral, planerament arribarem a una cruïlla, que per l'esquerra ens portaria al poble abandonat de la Mussara, un xic abans del poble hi ha un refugi amb molts bons serveis. Tindrem que continuar per la carretera de la Mussara a Prades, i uns cent metres abans del trencall que mena a Arbolí deixarem la carretera per prendre una pista pedregosa a la nostra dreta, que ben aviat s'enfila i on tindrem que anar amb comte amb els vehicles de poca alçada.


En menys d'un quilometre i mig arribarem al Pla de l'Agustenc, on podrem deixar el cotxe. Ara ja a peu seguirem uns metres per la pista ample en direcció contraria a la que hem arribat, per prendre un sender a la dreta amb senyals blancs i grocs (de PR) i triangles grocs, que en un agradable passeig entre el bosc, ens porta directe a l'accés de l'esquerda visitable dels avencs de la Febró. Per fer el recorregut serà necessari el material habitual per fer ferrades, i el frontal si volem visitar la cova.


L'accés a l'esquerda principal és relativament fàcil, sembla que antigament hi havien baixat mules amb carros per treure estalactites, tot i aixi es recomanable extremar la precaució en la progressió, sobre tot en l'entrada on la roca sol estar molt humida i trepitjada.


-----

-----

Una vegada situats en l'entrada anirem baixant ràpidament entre parets estretes, observant una gran roca que resta encastada en la part alta de l'esquerda. En el punt més baix del magnífic tall natural, trobem l'entrada a la Cova Gran.


La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària. Amb il·luminació, i amb roba adequada és aconsellable de visitar, aixi es pot fer un recorregut circular i optatiu d'uns 40 metres, tot seguint unes estretes gateres. La cova té unes boniques formacions, tot i que moltes de les seves estalactites foren espoliades i arrancades per decorar els jardins i cascades del mas de Macià Vilà, a Reus.


-----

-----

-----

----

-----

-----

-----

-----

-----

Uns metres després de la cova podem fer un recorregut per esquerdes estretes, i passos força curiosos fins assolir la segona esquerda, de dimensions més petites.


-----

-----

-----

Tornem a l'esquerda principal i continuem fins arribar a un caos de grans blocs caiguts i on el gran esvoranc es comença a tancar.


-----

-----

Ara tocara sortir de les profunditats i o podrem fer per un curt tram ferrat, equipat amb esglaons i cable de vida.


Després de superar uns 12 metres de desnivell, estarem situats a la part oposada de l'avenc, la qual cosa ens obliga a saltar per sobre de l'esquerda, aixi tindrem que localitzar la part menys ampla, on i trobem una escaleta i cable de vida, per poguer fer el salt sense gaire compromís, ja situats a la part contraria seguirem el camí ben fresat, fins retrobar la pista ampla que ens retornara al cotxe.