PATRICK BERHAULT, O LA DANSA VERTICAL

Nascut el 19 de juliol de 1957, Berhault va ser des dels anys vuitanta una figura clau de l'alpinisme i l'escalada. Precursor de l'escalada d'alta dificultat i del vuitè grau, es va destacar sobretot pels seus encadenaments de rutes als cims dels Alps. Va renunciar al món de les competicions, per gaudir de les muntanyes amb llibertat i pujar només a les quals li resultaven atractives. El nom de Berhault va començar a fer-se un lloc en el món vertical, a partir de l'any 1979 en el massís d'Ecrins. Un any abans, s'havia parlat d'ell perquè va pogué sobreviure a una caiguda de 800 metres, en les Tres Dents del Pelvoux.

Treballava com guia d'alta muntanya, i era conegut per la seva prudència i afabilitat. El seu últim somni era ascendir als 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps, en només 82 dies. El 28 d'abril de 2004, es disposaven a escometre el seixantè setè cim. Havien deixat enrere el Taeschhorn (4.491m) i volien assolir també aquest dia el Dom, el Lenzspitze i el Nadelhorn. Berhault estava a punt d'acabar l'ascensió al Dom, per una aresta sense excessiva dificultat, tan senzilla que els muntanyencs no anaven encordats. De cop i volta, Berhault que caminava davant, desapareix de la vista del seu company. Una cornisa que falla, una relliscada inoportuna i l'alpinista gal es perd per a sempre. A primeres hores del matí, el seu cos sense vida va ser localitzat 600 metres sota el cim, en l'estació hivernal de Zermatt.
Assolir en 82 dies tots els quatre mils dels Alps no era la primera marató alpina al que s'enfrontava, acompanyat del seu inseparable company Philippe Magnin, va inscriure el seu nom en el llibre d'or de l'alpinisme, a l'aconseguir encadenar les 16 rutes d'accés al Mont Blanc (4.808 metres, la muntanya més alta d'Europa) pel seu vessant italià, la més esquerpa i complexa, en només 22 dies, amb un torb infernal i temperatures d'uns 20 graus sota zero, incloent vies mítiques per la seva dificultat com el Pilar del Frêney o el Hipercouloir. La temporada anterior havia sorprès a propis i estranys al culminar els 22 cims més difícils dels Alps, des d'Eslovènia fins a la Costa Blava francesa, en tan sols cinc mesos. En el seu currículum figuren fites com la pujada en quatre hores al Cerví, i la seva ascensió en un dia amb l'ajuda d'un helicòpter pels desplaçaments, de les tres nords mítiques dels Alps francesos: el Eiger, el Cerví i les Grans Jorasses.

Patrick Berhault va desaparèixer tal com havia concebut la seva vida, sense fer soroll, discretament. Acompanyat d'un amic, sobre una solitària cresta alpina, el francès va morir envoltat únicament de la immensitat de les muntanyes a les quals es va lliurar.



GORGES DEL CARANÇA

Ja havíem estat en aquest lloc fen la tradicional travessa Núria-Thués, però la veritat és que per si soles, les Gorges del Carança es mereixen una visita més detallada. El recorregut tindria que esta detallat dins de l'apartat de senderisme, però l'entramat de ponts, passarel·les i el tram de les Cornises, on si o veiem oportú ens podrem assegurar a un cable de vida, li donen a aquest recorregut la categoria de camí equipat. En principi anant amb precaució, és un recorregut apta per tothom que hagi fet un minim de muntanya, en cas contrari es pot anar amb algú amb més experiència; l’aventura i la diversió estan assegurades.
Les Gorges del Carança estan situades a tocar el poble de Thués Entre Valls, dins del departament Francès de Languedoc Roussilion. El riu Carança, recull les seves aigües de varis estanys situats a les parts altes d'aquesta zona dels Pirineus Orientals. A la part final del riu i trobem les Gorges, no gaire lluny del poble de Thués i del seu aiguabarreig amb el riu Tet.

Detall del recorregut

El recorregut s'inicia des d'un aparcament per a cotxes, habilitat pels excursionistes que vulguin fer el recorregut (2 euros a l'any 2009). Uns rètols ens indicant les dues rutes que es poden seguir; és més aconsellable fer d'inici el tram de Les Cornises, ja que dona una visió més espectacular a Les Gorges i a la vegada divideix el desnivell de pujada en dos trams, un a l'inici i un altre al final

Després d'una pujada un xic monòtona, ens trobem amb una entrada espectacular per sobre el riu Carança

El tram de Les Cornises es força aeri, per això la major part del recorregut resta equipat amb un cable de acer

Després de Les Cornises anem a trobar el riu, ben aviat trobarem els primer trams equipats

A partir d'aquí anàrem avançant riu amunt, mitjançant ponts i passarel·les

El traçat en alguns punts es totalment engorjat, i pròxim a les sorolloses aigües del riu

Una vegada fineixen els trams equipats el camí continua fins el Ras de Carança, on es troba el refugi del mateix nom, si no volem arribar aquest lloc donarem la volta i repetirem el recorregut en sentit invers, fins arribar a l'alçada del ultim pont, on uns rètols ens assabenten de la variant que passa pel Roc de la Madriu. Una pujada insistent ens portara a veure Les Gorges molt per sota nostra, en la vessant contraria veurem el recorregut de Les Cornises

Des de aquesta perspectiva, el tram de Les Cornises continua sent espectacular

Una vegada ens situem a l'alçada del Roc de la Madriu, el camí baixa decidit a retrobar el curs d'aigua i la part final de Les Gorges