LA PASTERETA. TOXET EST

Aquesta roca sense nom conegut, resta situada a la dreta de l'Aresta Brucs de la Pastereta, fent servir el mateix camí d'aproximació. La paret esta equipada amb dues vies, i una variant d'uns 30 metres de llargada, amb una dificultat baixa que no supera el IV+, tot i que una de les vies té un pas desplomat de 6b o Ae. És un bon lloc per passar el mati, tot i que l'aproximació és una mica pesada amb algun tram dret i de mal camí.

Croquis de la zona, estret de la pagina; http://www.onaclimb.com/

Panoràmica de la zona de la Pastereta

Detall del Toxet Est de la Pastereta, amb les vies Waky (IV+, 6b o Ae), Atzar (IV+) i una variant de la primera via. Les vies foren equipades a la tardor del 2006 per; J. Moragas, M. Collado, G. Llavador, F. Canales i F. Garcia

Inici de la via Atzar (IV+, 30 metres)

Des d'aquesta zona d'escalada, és té una bona panoràmica del Clot de la Mònica i la plana de Collbató

Les vies tenen dues tirades, des de la reunió de la via Atzar es fa un flanqueig a la dreta, per anar a buscar una canal que ens conduirà al final de la via

L'Anna, iniciant la canal de la via Atzar

Inici de la via Waky (IV+, 30 metres)

El Joan intentant superar el desplom de 6b, de la via Waky

L'Anna pujant el desplom, en Ae

Reunió final del Toxet de la Pastereta. Des d'aquí és té una bona visió de les vies de la cara est de la Pastereta (Aresta Brucs, Barcelonets, Pacho Hidalgo)

El descens és fa amb un ràpel de 30 metres; abans d'arribar a la reunió inter-mitja, trobarem un tram volat d'uns sis metres






RECORDANT A UNA LLEGENDA

JORDI PANYELLA RENOM "PANY"

En Jordi Panyella Renom "Pany" tal com se'l coneixia popularment, va morir el 14 de maig del 2008, als 92 anys. Pany va néixer a Barcelona el 1916, i va ser un dels escaladors més destacats de la dècada dels quaranta del segle passat. Va forma part de la anomenada “Edat d'Or” de l'escalada, en la qual estaven homes de la categoria de Ferrera i Mallafré, a Catalunya; Teógenes Díaz, González Folliot, Baldomero Sol i José María Galilea, a Madrid, i Sàrria, Millán i Bescós, a Aragó.
La seva vida muntanyenca va transcórrer sobretot, al llarg de la dècada dels anys quaranta i cinquanta i el seu caràcter fort i emprenedor, va fer que aconseguís obrir moltes vies d'escalada a diferents massissos, preferentment en Montserrat i el Pedraforca. Va ser membre fundador del GAM del Club Muntanya Barceloní, i del CADE (1942) del Centre Excursionista de Catalunya. Montserrat va ser el lloc de les seves principals obertures a llocs com el Gegant Encantat, El Cap del Guerrer, el Dit, El Sentinella o l'Agulla Fina, roques on va traçar els primers itineraris. També protagonitza la repetició de nombroses vies, com la segona absoluta a la Mòmia amb Maria Antònia Simó l’any 1941. En el Pedraforca també va a obrir algunes vies clàssiques (Pany-Haus i Gran Diagonal), ambdues en la paret sud del Pollegó Inferior). A més de Montserrat i Pedraforca, també va realitzar diverses primeres absolutes i nacionals als Pirineus. Entre elles destaquen la Torre de Góriz i la Bretxa de Roland, amb Maria Antònia Simó i Jaume Reñé a l'any 1943. En aquesta mateixa època, es va bolcar en els Mallos de Riglos (Aragó). A més de l'obertura de la via “Pany-Haus” al Mallo Pisón, va ser el primer en aquest mateix monòlit des de la Collada. Va realitzar la primera repetició a la punta dels Catalans del Fire (la més alta), seva és també la primera ascensió per la cara nord al Penyal de Ifach, l’any 1955. A partir dels anys 50 en Pany, es va anar retirant-se progressivament de l'escalada. La seva intensa activitat oberturista, va tenir lloc en l'època de gran efervescència de l'escalada catalana i ell en va ser un dels personatges cabdals.




En Jordi Panyella al centre de l imatge, juntament amb d'altres escaladors a l'any 1926



En Pany i Cintero, durant el 25e Aniversari del Grup Cavall Bernat