Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Una llegenda explica que els moros, derrotats pel comte de Barcelona, per tal de venjar-se, van portar d'Àfrica un drac que van criar a la cova de Santa Agnès. Quan va ser gran espantava tota la comarca i vencia tots els cavallers, fins que el comte s'hi va batre i el va ferir de mort just en aquest lloc anomenat Morral del Drac (950 m). El drac va anar a morir a la muntanya del puig de la Creu, al damunt de Castellar del Vallès.
Una llegenda explica que els moros, derrotats pel comte de Barcelona, per tal de venjar-se, van portar d'Àfrica un drac que van criar a la cova de Santa Agnès. Quan va ser gran espantava tota la comarca i vencia tots els cavallers, fins que el comte s'hi va batre i el va ferir de mort just en aquest lloc anomenat Morral del Drac (950 m). El drac va anar a morir a la muntanya del puig de la Creu, al damunt de Castellar del Vallès.
En Josep Barberá explica la primera ascensió al Morral del Drac, en el seu llibre Sant Llorenç, Pam a Pam.
Sigui com sigui aquesta roca és la més popular de la contrada, i es possible que els terrasencs tinguessin desix d'ascendir-la i, desproveïts de tècniques, hagueren d'enginyar-se-les per posar-hi una corda fixa. Primerament es parlava de tirar-hi un coet, després de la possibilitat de parar-hi un cordill mitjançant una ballesta; finalment Isidre Suana Picanyol, un dels promotors d'aquesta ascensió, concebi els sistema de deixar anar un cordill des de dalt dels cingles on hi ha la roca anomenada Trona del Drac (Mola) i un altre des de les cingleres de ponent de la Cova del Drac, nuar-los tots dos i, aixecant-los, passar-los per sobre de la roca. D'aquesta manera és pogué col·locar la corda fixa amb que Josep Tintoré Homs, amb la força dels braços, ascendí per la cara de davant o S.O. Primera ascensió: 11 de febrer de 1923.
Sigui com sigui aquesta roca és la més popular de la contrada, i es possible que els terrasencs tinguessin desix d'ascendir-la i, desproveïts de tècniques, hagueren d'enginyar-se-les per posar-hi una corda fixa. Primerament es parlava de tirar-hi un coet, després de la possibilitat de parar-hi un cordill mitjançant una ballesta; finalment Isidre Suana Picanyol, un dels promotors d'aquesta ascensió, concebi els sistema de deixar anar un cordill des de dalt dels cingles on hi ha la roca anomenada Trona del Drac (Mola) i un altre des de les cingleres de ponent de la Cova del Drac, nuar-los tots dos i, aixecant-los, passar-los per sobre de la roca. D'aquesta manera és pogué col·locar la corda fixa amb que Josep Tintoré Homs, amb la força dels braços, ascendí per la cara de davant o S.O. Primera ascensió: 11 de febrer de 1923.
.jpg)
.jpg)
L'escletxa del Morral del Drac.
.jpg)
