“VIA BORAVIU” (5b)
“VIA MAC GREGOR A SU PESAR” (5a-6b)
“VIA MANILVA LA NUIT” (6a+)
“VIA AQUÍ UN AMIGO” (6a)
Per anar a Perles tindrem que prendre la carretera que va a Alinyà i St.Llorenç de Morunys, un parell de quilòmetres passat Coll de Nargó. Primer passarem el desviament cap a Canelles i poc desprès ja és veu el poble a la dreta. La vall d'Alinyà es troba al prepirineu de l'Alt Urgell, i tot i que des de la Fundació Territori i Paisatge (propietària de la Muntanya d'Alinyà des de l'any 1999) s'està realitzant una tasca important per divulgar-ne els seus valors naturals, encara avui continua essent un indret força desconegut. La població de Perles resta edificada damunt d'una elevació, on tots els indicis fan pensar que en aquell lloc hi havia un Castell dels Templers, en el qual hi van viure fins al 1319, any en que el Papa Climent VIIè en va decretar la dissolució i per això els fogatges de 1497 i 1553 parlen encara del Castell de Perles. Prenent l'església de Sant Romà (del segle XI) com a punt d'inici, creuarem la carretera per seguir el camí que guanya alçada entre antigues feixes d'oliveres centenàries, aproximant-se al sorprenent Forat de Perles, obert enmig de la cinglera. Anàrem en direcció al sector dret de la roca de Perles, també anomenat Roc d'en Solà. Ens enfilem cap al coll de Canelles i ens desviem a l'esquerra fins el sector escollit. Des de coll, es veu una panoràmica de la llarga paret rocosa Balinyó-Galliner. Hi ha dreceres amb fites, que ens porten directament a la base de les vies llargues i si volem anar al sector de dalt, ens enfilem fins gairebé el coll tot seguint per una feixa a l'esquerra fins el peu de les vies (aquesta part és la menys concorreguda). Aquest sector, és molt agradable per escalar-hi a l'hivern. A l'estiu només s'hi pot escalar cap al tard, ja que el sol hi pica de valent al llarg del dia. L'obertura de varies vies de 5è grau, ha permès que molta gent sense un nivell molt alt pugui passar un bon dia d'escalada, abans hi havia poques opcions per sota del 6è grau. La roca com en la resta de parets d'aquesta escola acostuma a ser un calcari excel·lent, on si pot fer una escalada bastant tècnica, amb uns equipaments de molt bona qualitat.
“VIA MAC GREGOR A SU PESAR” (5a-6b)
“VIA MANILVA LA NUIT” (6a+)
“VIA AQUÍ UN AMIGO” (6a)
Per anar a Perles tindrem que prendre la carretera que va a Alinyà i St.Llorenç de Morunys, un parell de quilòmetres passat Coll de Nargó. Primer passarem el desviament cap a Canelles i poc desprès ja és veu el poble a la dreta. La vall d'Alinyà es troba al prepirineu de l'Alt Urgell, i tot i que des de la Fundació Territori i Paisatge (propietària de la Muntanya d'Alinyà des de l'any 1999) s'està realitzant una tasca important per divulgar-ne els seus valors naturals, encara avui continua essent un indret força desconegut. La població de Perles resta edificada damunt d'una elevació, on tots els indicis fan pensar que en aquell lloc hi havia un Castell dels Templers, en el qual hi van viure fins al 1319, any en que el Papa Climent VIIè en va decretar la dissolució i per això els fogatges de 1497 i 1553 parlen encara del Castell de Perles. Prenent l'església de Sant Romà (del segle XI) com a punt d'inici, creuarem la carretera per seguir el camí que guanya alçada entre antigues feixes d'oliveres centenàries, aproximant-se al sorprenent Forat de Perles, obert enmig de la cinglera. Anàrem en direcció al sector dret de la roca de Perles, també anomenat Roc d'en Solà. Ens enfilem cap al coll de Canelles i ens desviem a l'esquerra fins el sector escollit. Des de coll, es veu una panoràmica de la llarga paret rocosa Balinyó-Galliner. Hi ha dreceres amb fites, que ens porten directament a la base de les vies llargues i si volem anar al sector de dalt, ens enfilem fins gairebé el coll tot seguint per una feixa a l'esquerra fins el peu de les vies (aquesta part és la menys concorreguda). Aquest sector, és molt agradable per escalar-hi a l'hivern. A l'estiu només s'hi pot escalar cap al tard, ja que el sol hi pica de valent al llarg del dia. L'obertura de varies vies de 5è grau, ha permès que molta gent sense un nivell molt alt pugui passar un bon dia d'escalada, abans hi havia poques opcions per sota del 6è grau. La roca com en la resta de parets d'aquesta escola acostuma a ser un calcari excel·lent, on si pot fer una escalada bastant tècnica, amb uns equipaments de molt bona qualitat.
Detall de les vies "Boraviu", "Mac Gregor a su pesar", "Manilva la nuit" i "Aquí un amigo"
Detall de les vies d'aquesta zona
La Roca de Perles, també anomenat Roc d'en Solà
Detall del Forat de Perles, obert enmig de la cinglera
Pujant al coll de Canelles, amb unes primeres vistes de la zona d'escalada
Panoràmica del poblet de Perles, des del Roc d'en Solà
En Joan iniciant la via "Boraviu" (5b)
En Joan a mig camí de la via "Boraviu" (5b)
El Toni baixant de la via "Aquí un amigo" (6a)
En Ramon, iniciant la via "Mac Gregor a su pesar" (5a-6b), a la dreta el Toni al final de la via "Aquí un amigo" (6a)
El Josep a la via "Aquí un amigo" (6a)
El Josep a la via "Manilva la nuit" (6a+)
El Toni a la via "Manilva la nuit" (6a+)
En Ramon, arribant al final de la via "Mac Gregor a su pesar"
Ràpel de la via "Mac Gregor a su pesar"En Joan a la via "Boraviu"
Inici de les vies "Mac Gregor a su pesar", "Manilva la nuit" i "Aquí un amigo"
Última reunió al carener del Roc d'en Solà
