esgarrapacrestes

La ferrada del Tossal Gran d'Aixovall, és la primera via que trobarem a l'entra en Andorra. És troba en el petit poble de Aixovall, que pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria. És una ferrada molt suau, encara que amb un parell de passos bonics. Gairebé dalt, podem decidir si anem per la dreta (difícil) o per l'esquerra (fàcil). En el tram de més dificultat i trobem un bonic sostre, tot i que és un pas curt. Per la opció fàcil, ens trobem amb un tram més directe i aeri, abans d'arribar al final de la via, tots dos itineraris s'unifiquen. La via és tan curta que ens deixara amb la mel als llavis, si és així, podem complementar el dia amb la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar, no gaire lluny d'Aixovall.

A l'inici el recorregut passa a ran del riu Valira, a mida que anem progressant, cada cop el veurem des de més altura

Gran part del recorregut, puja per la vertical del Tossal Gran d'Aixovall. A la imatge podem veure a tot el grup, format per; Sigrid, Fredi, Joan, Jordi, Esteve i Edu

Després de puja una mica, ara toca flanqueja

Com mostra la imatge, la via ferrada d'Aixovall és molt visible des de la carretera que porta a Andorra la Vella

L'Edu i l'Esteve, passant un flanqueig, un xic aeri que ens porta a l'interior d'un canaló.

Un petit sostre, amb una mica de desplom és el pas més difícil d'aquesta via

Tram final de la ferrada, ara el riu Valira queda molt per sota nostre

Fins ara sempre aviam fet el Gorro Frigi per la via normal, equipada amb cadenes i cable de seguretat. Ara ens hem decidit de fer-lo per una via d'escalada, per això hem buscat en el mon de les ressenyes, per tal de trobar la via més fàcil que ens porti al cim. La elegida ha estat la Joan Marc, una grimpada fàcil que no supera el IIIº. Aquesta via, com altres de la zona són facils de reconèixer per les xapes de color groc, i com diu el seu equipador en Guillem Arias, són vies dirigides als ""seixentons cervesers" a la vegada que avisa als cracks de l'escalada, que no i perdin el temps. Amb tot això, també diu que poden ser útils per principiants, per cursets i per un bateig de escalada, si més no, com és en el nostre cas per passar una matinal entretinguda; de primer fem turisme pel Monestir de Montserrat i tot seguit, guanyem metres de desnivell amb el Funicular de Sant Joan. Una passejada tranquil·la per sota de la zona dels Gorros, ens porta al peu del Gorro Frigi. Ara suem una mica la camisa, pujant fins el coll entre el Frigi i la Magdalena Superior. Per la part oposada del coll, anem a trobar la via Joan Marc un xic abans d'arribar a la Balma de Santa Magdalena (visible xapa, de color groc a peu de via). Ens preparem i tot seguit iniciem l'escalada de 115 metres, dividida en quatre llargs (L1 30 metres, IIº,IIIº; L2 20 metres, IIIº; L3 25 metres, IIIº; L4 38 metres, IIº,IIIº). Si anem acompanyats d'alguna persona avesada en el mon de l'escalada, gaudirem d'aquesta bonica grimpada de grans panoràmiques; al no tindre llocs apurats, podrem posar atenció de com s’assegura al primer i al segon de cordada, el muntatge de reunions etc. Acabem l'escalada al cim del Gorro Frigi, ja hi hem estat en altres ocasions, pro avui tenim una sensació diferent. Ara toca baixar, hi ho fem per la via Normal, on quasi sempre si troba gent. Retornem al coll i a continuació per fer una mica de cames, decidim baixa a peu fins el Monestir, per finalitzar amb una matinal força completa.