BARRANC DE L'OLLA DE LA MEL.


El barranc de l’Olla  de la Mel és una vertical i profunda escletxa que baixa pels Cingles del Gresolet, fins a toca la Fageda del Gresolet. En total i tenim 8 ràpels, per dins d’una canal tancada en alguns punts molt estreta i amb racons encisadors, com un bonic pont de roca que trobarem a mig recorregut.


Aproximació amb cotxe; per fer aquesta sortida  més còmodament caldrà disposar de dos vehicles, si no és així, ens trobarem que haurem de fer una llarga caminada per l’aproximació.
Des de Manresa prendrem la E-9 fins passar Berga, en arribar a l’entrada de Guardiola de Bergada ens desviarem a l’esquerra per la B-400. Un cop passat Maçaners s'ha de seguir direcció Saldes, passem una benzinera a l'esquerra, just abans de passar el viaducte a l’entrada del poble, hi ha una desviació a la dreta on està anunciat el camí que va al Santuari de Gresolet, passant pels estrets de Gresolet, i Moronta. Fins a Saldes hem fet 82 km, ara queden uns 7 km de pista relativament bona, en total i tenim 1,30 h de cotxe.


Nota; hem de tindre en compte que aquest barranc esta regulat, i solament es permet el descens d’un grup al mes. Per demanar el permís, s'ha d'avisar al Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb almenys 5 dies d’antelació.




Aparquem un cotxe al Santuari de Gresolet (refugi i zona de pícnic). Si estem atents abans d’emprendre la sortida amb el segon cotxe, veurem davant nostre la llarga escletxa que forma el barranc de l’Olla de la Mel. Amb el segon cotxe continuem per la pista que entra de ple dins la Fageda del Gresolet, en algun punt la pujada és força dreta. Arribem al coll de la Bauma, deixem a la dreta la pista que va al poble de Gisclareny, i continuem per l’esquerra fins a arribar molt a prop del coll de  la Jaça, on hi ha una cabana de pastors i un abeurador pel bestiar. Des del Santuari hem de contar uns 5 quilometres més de pista.
Per iniciar l’aproximació al barranc haurem de ser intuïtius i orientar-nos bé, ja que no trobarem cap indicació que remarqui l’inici. Deixarem el cotxe vora la pista pedregosa, per sota tenim l’àmplia coma del Clot de l’Orri que és per on començarem a baixar. No hi ha un camí definit, tot i que si estem atents observarem algunes fites. Arribem al fons del torrent, ara solament caldrà seguir-lo,  i ell mateix ens portarà fins la cinglera on s’inicia la línia de ràpels, per davant tenim 8 ràpels (R15, R6, R3, R14, R13, R25, R26, R50). Des del cotxe al primer ràpel, haurem estat uns 40 minuts.


El barranc és totalment sec i vertical, un primer ràpel de 15 metres ens acosta a un de més curt. El traçat es converteix en una galeria molt estreta i pregona, deixem de costat una canal lateral que s’uneix al nostre torrent, i fem uns metres caminant fins al següent ràpel de 3 metres que podem desgrimpar. A partir d’aquí el recorregut comença a prendre una mica més de nivell, amb un seguit de ràpels cada vegada més llargs. 


Passem un ràpel de 14 metres, a l’inici d’un bonic pont de roca, i per sortir d’aquí un altre ràpel de 13 metres. El barranc s’eixample una mica, i després de caminar uns metres arribem al sisè ràpel de 25 metres, i tot seguit un altre de 26 metres. A partir d’aquí anem sortint de la gran escletxa, davant nostre ja tenim unes bones vistes de la cara nord del Pedraforca. Arribem a una còmoda lleixa on i trobem la instal·lació de l’últim ràpel, el més llarg amb 50 metres.  


Els primers 10 metres són més grollers amb vegetació i pedra solta, tot seguit sobre un ressalt trobem una tirada vertical de 40 metres per sobre d’una placa llisa, que ens portarà al final del barranc. Una vegada recollit el material, haurem de cercar la pista principal per on hem pujat amb cotxe, creuarem la Fageda del Gresolet sense camí evident, una vegada retrobada la pista caminarem en sentit descendent, i en breus minuts tornarem a estar a l’aparcament del primer cotxe. Del final del barranc al Santuari de Gresolet, i tenim uns 20 minuts. Amb paciència i segurament amb força desgana haurem d’anar a buscar el segon cotxe, si no tenim pressa després de recupera el vehicle podem fer un recorregut alternatiu, i una vegada situats al Coll de la Bauma continuar en direcció a Gisclareny, i des d’aquí a Baga.


El temps estimat per fer aquest barranc està al voltant de les 2,45 hores, amb  l’aproximació i el retorn, en un grup de 4 persones. Realitzat el mes de novembre del 2013, amb els companys José Luis, Santi i Xavier.


----------


----------


---------


---------


----------


---------


---------


Pont de Roca.


---------


----------


----------


---------


---------


----------


----------


Últim ràpel de 50 metres.


Cara nord del Pedraforca.


---------


Fageda del Gresolet.

ROCA DE CANALDA I COVES DELS MOROS (PAS EQUIPAT).

La Roca de Canalda és troba situada al nord del Solsonès al vessant sud de la serra de Querol, és una característica paret de conglomerat molt fàcil de reconèixer des de lluny. Pren el nom del poblet de Canalda, situat a la part oriental del municipi d’Odèn. Segons els experts l’etimologia del topònim Canalda és preromana probablement celta, ja que en documents de l’any 839 apareix com a Kanavita.
En aquesta excursió proposem una volta circular a la Roca de Canalda, ascendint a la part superior des d’on tindrem unes bones vistes, i tot seguit baixar i recórrer per camí planer tota la base de la paret, un tram solcat de coves on si vivia fins no fa gaires anys. A peu de camí trobarem quatre d’aquests habitacles senyalitzats; coves dels Moros (pas equipat), Espluga Malera, Ca l'Andreu i Ca la Rita.



Aproximació amb cotxe; Des de Manresa seguirem la C-55, passant Súria, Cardona i arribant a Solsona, on enllaçarem amb la LV-4241 fins a Coll de Jou, aquí girem a l’esquerra i continuem per la L-401, deixarem a l’esquerra la desviació al poblet de Canalda, per davant nostre tenim una bona panoràmica del que són les parets de la Roca de Canalda. Un parell de quilòmetres després de la desviació al poble veurem un rètol a la dreta (zoo), a la sortida de la següent corba trobarem l’entrada d’aquestes instal·lacions. Podem aparcar el cotxe a peu de carretera. En total i tenim uns 75 quilòmetres, i un temps d'1 hora i 15 minuts.

Recorregut; Haurem deixat el cotxe a peu de carretera, a l’entrada mateix de les instal·lacions del Zoo Pirineu. Si seguiu el trac observareu que l’inici de la ruta ressegueix una pista ampla que passa per dins del recinte, avui dia els propietaris d’aquest lloc han tancat el pas. Per retrobar la pista tancada o farem seguint uns metres de carretera direcció Coll de Jou, una vegada puguem accedir a tocar la tanca l'anirem seguint fins al final de la mateixa, en algun punt ja podrem observar davant nostre la Roca de Canalda. Una vegada arribem al final del tancat trobem una pista ampla, deixant de bon principi un altra pista a la nostra dreta, que és per on farem cap a la tornada. Seguirem la pista ampla fins a la part alta de la Roca de Canalda, són menys de tres quilòmetres però és aconsellable anar amb calma en aquest tram, perquè tenim una pujada molt dreta i sense gaires replans.
La pista puja decidida fins als primers roquers del Puig Sobirà (1.923 metres) el cim més alt d’aquesta zona, deixarem un parell de pistes a l’esquerra i tot seguit girem a la dreta per anar resseguint la muralla de roca a certa distancia, fins a arribar a la part superior de la Roca de Canalda.
El cim no és ben bé un cim, només un terra rocallós dalt d’un llom herbat, (1.703 metres) on tenim unes bones vistes, amb un dia clar podrem veure perfectament Montserrat.
A partir d’aquí s’inicia el descens, per un traçat gens clar i força perdedor. Els primers metres segueixen molt a prop del cingle, alternant els prats herbats i el bosc. Ens acostem a la part final de la cinglera i definitivament la deixem enrere, en algun punt el sender sembla més marcat, alguna fita escadussera també ens ajudarà a no perdre la direcció correcte. La baixada és dreta,i fa grans girades per poder creuar un parell de torrents. Arribem a un punt on s’intueix un antic camí carreter, el seguirem fins arribar a una pista ampla on ara ja anirem trobant pals informatius del recorregut del “Camí de la Roca de Canalda”. Aquesta pista ens acosta a la part baixa dels cingles, en el lloc anomenat Morro de la Roca de Canalda, a partir d’aquí ens situen a la part frontal de la gran paret, seguint un camí més estret i planer, per sota i paral·lel al camí veurem la carretera.
Passem l’Espluga Plana, i tot seguit arribem a les Coves dels Moros, situades uns vint-i-cinc metres per sobre del camí. La gent de la zona anomena a les coves com a “Forats dels Moros”, històries de temps llunyans expliquen que aquests forats “foren les darreres estances on habitaren els moros, consirosos de gicar la Canalda, coberta de sol i de fonts”.
Per accedir a les coves no és fàcil, hi trobem un pas equipat amb cordes i cable, que busca la part més feble i menys vertical del cingle. Tot i que és un pas curt, és del tot obligatori l’equip de vies ferrades. Els primer metres és puja amb una corda un tram rampat fins a uns arbustos, on es continua per un tram de flanqueig equipat amb cable d’acer. Agafats del cable anirem cercant les millors preses pels peus, fins arribar a l’interior del primer forat, que és el més gran. Des del segon forat per sota veurem una paret mig derruïda, són les poques restes que queden de l’antiga construcció. Si aquí en temps antics hi habitaren persones, és de suposar que no accedien pel mateix lloc que o hem fet nosaltres, tindrien algun altre sistema, com una escala o altre giny, es parla d’una suposada torreta amb escales interiors, que duien a una passarel·la que es podia posar i treure. Després del tram equipat hi ha una instal·lació de ràpel, si decidim rapelar haurem de portar una corda de 60 metres, tot i que és més ràpid retornar pel mateix lloc, i estalviar-se de carregar una corda durant tot el recorregut.

Inici del pas equipat.

El tram més compromès esta equipat amb cable d'acer.

El flanqueig és curt però aeri.

Coves dels Moros.

----------


----------

Una vegada retornats al camí planer, continuarem resseguint la base de la cinglera fins a una gran balma dita l'Espluga Melera, poc després passem la característica agulla del Dit.


El Dit.
El caminet a vegades va arrecerat a la paret i de cop se'n allunya una mica, fins arribar a la balma obrada de Ca l'Andreu avui dia en força mal estat, queden algunes parets frontals i poca cosa més.
Fins a la següent balma i tenim uns pocs metres, aixi arribem a Ca la Rita la casa troglodita més important i la més ben conservada de la Roca de Canalda, a la llinda de la porta d’entrada, i a la boca del forn hi ha gravada la data de 1819.

----------

Antigament la casa era anomenada com a Cal Llop, més tard se li va dir Cal Cavallol, i avui dia se la coneix com a Ca la Rita, fen referencia a la persona que la va habitar durant molts anys.

La Rita Montada i Llena, era filla de l’Arrat del Planellot (Odèn) i va viure en aquesta balma fins la dècada dels vuitanta. Foto:Joan de ca Barbeta. Del blog rocaineu

http://edunz.blogspot.com/


Un dia de juny de 1984 amb la Rita. Filant a la porta de casa, al peu de la Roca de Canalda, amb el gos Dan. Autora: Carme Tarrés.


Rita Montada i Llena.

Des de la casa continuarem pel camí que ressegueix la paret fins a la part final, i poc després retrobarem la pista ampla que hem seguit de sortida, des d’aquí desfarem la ruta fins al cotxe.
En total haurem fet uns 10 quilometres, i quasi 500 metres de desnivell, podrem fer tot el recorregut en unes 3,30 hores, una mica més si ens entretenim en pujar a la Cova dels Moros.
Aquesta ruta és de fàcil combinació amb la VF de Puig Arnau, o amb el descens del Salt de la Perdiu, al torrent d’Urdell.