ERAMPRUNYÀ.

 

Ruta circular pels voltants del massís del Garraf, amb un paisatge que sorprèn al caminant pels seus contrastos, passant a tocar zones industrials i urbanitzades, a entrar en una illa natural de gran bellesa. El recorregut ens portarà fins al Castell d’Eramprunyà, i tot seguit a la Cova de Bruguers, on trobarem un tram equipat  per posar-li una petita dosi d’aventura a la sortida, però que en cap moment presenta una complicació remarcable.

Aproximació amb cotxe; Ens haurem d’arribar al municipi de Gavà per la BV-2041, direcció a Begues. Després d'una mica més de tres quilòmetres de carretera arribarem a Bruguers, un barri de Gavà, on podrem aparcar al costat d’un restaurant, o sota mateix de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers. Des de Manresa i tenim uns 65 quilòmetres, i poc menys d’una hora de recorregut.

 

 

L’exccursió  s’inicia davant mateix de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers. Aquesta ermita és una obra originalment romànica, construïda amb materials de la zona, el que li dóna un curiós to vermellós a l’edifici. La capella fou fundada el segle XIII per Ferrer de Santmartí, senyor d’Eramprunyà. Actualment, forma part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella, que fou destruïda parcialment durant la revolució del 1936, presenta l'aspecte de la restauració realitzada l'any 1960.

 

 

Mare de Déu de Bruguers.

 

 

Mapa de la zona.

 

 

Comencem a caminar prenent com a referència el sender de gran recorregut GR-92 (vermell i blanc), el camí comença a remuntar els faldars del penya-segat on esta ubicat el Castell d’Eramprunyà. A pocs metres de l’inici ens trobem amb una meravella de la naturalesa, la Roca Foradada, formació geològica que forma un arc quasi perfecte.

 

 

La Roca Foradada. 

 

 

A partir d’aquí el camí es comença a enfilar, en breus moments haurem pres força alçada, i les vistes de la zona seran més espectaculars.

 

 

La pujada se suavitza, en arribar a un replà envoltat per una bonica pineda.

 

 

Continuarem per la dreta, per sobre nostre ja són visibles les restes del castell, per arribar-hi encara ens queda una mica de pujada, fins a trobar una pista ampla que puja de la carretera, cal girar a la dreta per la pista, tot deixant el GR-92 a l'esquerra.

 

 

Després d'un curt tram, s'entra dins del recinte emmurallat. L’accés al castell està restringit a causa de les obres de restauració, però això no significa que no el pugueu visitar, l’institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà, organitza sovint rutes per descobrir el castell i el seu entorn, amb una visita guiada, on s’explica el valor històric i paisatgístic d’aquestes ruïnes.

 

 

Fotografia antiga de l'ermita de Sant Miquel.

 

 

Nosaltres vàrem voltar la zona tancada per poder veure de més a prop la fortalesa, observarem  que del castell en queda molt poca cosa, la zona més ben conservada és l’ermita romànica de Sant Miquel, situada dins del recinte.

 

 

Fotografia antiga del portal d'entrada.

 

 

El castell d’Eramprunyà és documentat l'any 957, i fou construït per vigilar les terres del Llobregat i la frontera de la Marca Hispànica, entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que durant l'Edat Mitjana van encarregar la seva cura a Mir Geribert, l'anomenat "Príncep d'Olèrdola", als seus descendents, i després a les famílies Santmartí i Santa Oliva. L'any 1323, el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer Pere March, membre d'un llinatge que dominaria Eramprunyà fins al 1590. En 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va sofrir les conseqüències d'un atac militar, del qual ja no es recuperaria del tot. L'any 1897 el va comprar Manel Girona, banquer i industrial barceloní. El 2007 va passar a les mans de l'Ajuntament de Gavà, per adquisició a la família Girona. Des de llavors, el Consistori ha treballat per la seva recuperació amb l'objectiu de posar en valor aquest patrimoni per a tota la ciutat, i també per a la comarca i per a Catalunya.

 

 

Ermita de Sant Miquel

 

 

Les vistes del castell ens permeten contemplar gran part del Baix Llobregat, la Mediterrània, el Tibidabo, Barcelona, fins al Montseny i Montserrat, fent evident la importància estratègica d'aquest castell.

 

 

Per anar a la Cova de la Mare de Déu de Bruguers, baixem del castell fins a la pineda que hem trobat de pujada. Seguim de front per un camí de vegades una mica tancat per vegetació, que serpenteja  prop del cingle.

 

 

Cova de la Mare de Déu de Bruguers.

 

 

La visita val la pena per contemplar la paret de la cova, esculpida artísticament pel vent i per veure la humil escultura de la Mare de Déu de Bruguers.

 

 

A l'esquerra d’una creu entre grans blocs, baixa per una canal un camí equipat amb un cable d'acer.

 

 

Segons la llegenda, un pastor trobà la imatge de la Mare de Déu de Bruguers en una cova l'any 1193, la va prendre per ensenyar-la  als amics, en arribar al poble ja no la tènia.
L'endemà la tornà a prendre, però la lligà al sarró, en  arribar de nou a Gavà ja no hi era, només hi quedava el braç trencat i lligat al sarró. En observar el miracle, tots els veïns adonant-se de la voluntat divina edifiquin al lloc una capella, on deixen la imatge de la Verge. Durant l'any els pobles de Gavà, Sant Climent, Castelldefels i Begues, fan aplecs a l'ermita demostrant així la devoció que la comarca professa a la Verge de Bruguers. Si fem l'excursió el 29 de setembre, ens trobarem amb la celebració del romiatge al castell de Eramprunyà. Aquest dia se celebra missa en la capella romànica de Sant Miquel, i es menja pels voltants. Aquesta tradició que se celebrava des de 1568, va desaparèixer en la dècada dels 30, i es va recuperar l’any 1961.

 

 

Cova de la Mare de Déu de Bruguers.

 

 

El retorn es fa pel mateix camí, ara el cable serà de molta més ajuda. Per acabar l’excursió, retornarem al cotxe pel mateix camí de pujada.

CANAL NOVA o FOSCA + CANAL DELS GANXOS.

 

Interessant recorregut per assolir el cim del Puigsacalm (1.515 metres), i altres cims propers com el Puig dels Llops (1.486 metres) i Puig Corneli (1.361 metres). Per arribar aquests cims el traçat passa en el seu tram de pujada per la Canal Nova, també anomenada Fosca, i de baixada per la Canal dels Ganxos. A mig recorregut, podrem visitar l’església de Santa Magdalena del Mont. Les dues canals tenen trams equipats, per ajudar a superar els passos més complicats. Si es va en comte la dificultat és fàcil, i solament pot presentat més de complicació si el terra esta mullat. El recorregut està al voltant dels 900 metres de desnivell, i es pot realitzar en unes 4 hores.

 

 

Aproximació amb cotxe; Des de  Manresa ens arribarem a Vic (C-25), aquí enllacem amb la C-17, i tot seguit amb la C-37, la qual ja no deixarem fins al poble de Joanetes. Uns 78 quilòmetres, i 1 hora de temps.

Joanetes és un nucli petit d’uns 364 habitants, integrat dins el municipi de la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa. Es troba a la zona que separa la plana d'en Bas, de les valls de Vidrà. Al nord, la vall de Joanetes queda envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont, i al sud hi ha l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat als cingles de Cabrera.

 

 

Recorregut; Des del poble de Joanetes, haurem de cercar una pista amb uns rètols que indicant a Santa Magdalena pel Barret (senyals grocs). La pista comença a pujar entre rouredes, fins assolir el carener. Anem trobant pals que indicant el bon camí, a la dreta un xic allunyada veiem la casa de Sant Romà. Passem un prat i continuem de pujada, seguint els pals indicadors.

 

 

Arribem a una cruïlla, per l’esquerra indica a Sta. Magdalena per la carena, i per la dreta a Sta. Magdalena per Maspoc. Tant un camí com l’altre porten al mateix lloc, pel qual podem fer l’anada per un i, la tornada per l’altre. Si anem per l’esquerra seguirem el carener, on en algun punt haurem de fer una curta grimpada fins arribar al Puig del Soi, amb bones vistes dels contraforts del Puig Corneli.

 

 

El camí pren direcció a les altives parets, que en principi semblant inexpugnables.

 

 

La pujada s’intensifica fins arribar a una roca, on unes pintades blanques  indicant que estem en El Barret. Aquest lloc és una cruïlla de senders, per l’esquerra marxa el camí que farem de baixada per la canal dels Ganxos.

 

 

Continuem per la dreta passant una passarel·la, i ben aviat trobarem uns primers passamans, i un rètol que indica al Camí Nou i al seu costat una placa commemorativa del 45è aniversari de l’equipament d’aquest camí.

 

 

Placa commemorativa del 45è aniversari.

 

 

A partir d’aquí anirem trobant trams equipats, que en un principi no són difícils, però sempre anant en comte.

 

 

A mitja canal trobem una desviació a la dreta, que en pocs metres ens porta a un bell mirador, on i trobem una campana amb una inscripció. Tornem al camí principal, i continuem canal amunt per una zona més estreta i pregona, fins un collet.

 

 

Sortim a un prat on trobem uns rètols, des d’aquí podem pujar el cim del Puig Corneli, sense gaires complicacions i després baixar pels herbeis, fins a l’ermita de Santa Magdalena del Mont, un paratge amb bones vistes del Pirineu.

 

 

Santa Magdalena del Mont
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

 

Santa Magdalena del Mont, va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i el 998. Actualment es conserva l’església i un refugi annex (refugi Emili Triadú), que és administrat per l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas [ www.vallbas.cat].

 

 

Des de l’ermita ens dirigirem al coll de Joanetes, molt a prop de l’inici de la canal dels Ganxos Vells, des del coll es pot accedir al Puig dels Llops, o al Puigsacalm pel Pas dels Burros.

 

 

Puig dels Llops.

 

 

Santa Magdalena del Mont,  des del Puig dels Llops.

 

 

Puigsacalm, des del Puig dels Llops.

 

 

L’inici de la canal dels Ganxos està situada a uns cent metres del coll, deixant el cim del Puig Corneli a la nostra esquerra. Unes fites indicant l’entrada del camí, que en un principi baixa decidit i dret.

 

 

A mitja canal trobarem trams equipats amb alguna corda i cadenes, per finalitzar per un tram d’esglaons que serveixen per superar els passos més verticals.

 

 

Una vegada sortim de la canal dels Ganxos, seguirem per un sender que recórrer paral·lelament la cinglera per la part inferior fins a retornar a la roca del Barret, a partir d’aquí desfarem el camí de pujada en sentit invers fins a retornar a Joanetes.