QUEROL (2.214 metres).

El cim del Puig de les Morreres, també anomenat Querol esta situat dins de la serra del Port del Comte; una serralada que resta ubicada entre la conca del Segre i la del Cardener, aixecant-se sobtadament sobre la vall de Lord i el poble de Sant Llorenç de Morunys; des d'on sembla una gran muralla de roca calcaria infranquejable. El Puig de les Morreres no és pas el punt més alt de la serralada, pro en estar situat a vora les cingleres que s'aboquen sobre la vall, té el privilegi d'ésser el millor mirador de la serra del Port del Comte. Excursió molt recomanable, on es pot accedir a un cim que sobrepassa els dos mil metres sense cap tipus de dificultat. Per poder fer el recorregut caldrà esmerçar unes 3 hores i 45 minuts de temps, tot superant un desnivell acumulat de 735 metres, i uns 12,5 quilòmetres de traçat. Com hem dit abans pujar al cim del Puig de les Morreres és molt fàcil, pro cal de tenir en comte en aquest recorregut el descens de la Tartera de les Morreras, on la tècnica i la decisió a l'hora de baixar, ens marcarà molt el nivell de dificultat i la duració de l'excursió, ja que si no estem molt avesats en els descensos per tartera, i perdérem molt de temps.

Després de passar la casa de les Costes, situada sobre mateix de coll de Jou, tenim que cercar un corriol senyalitzat amb marques de color vermell anomenat Camí dels Isards, El traçat de l'excursió ens porta a resseguir la part més alta del serrat d'Urgell, fins arribar a la capçalera del torrent d'Urgell, arran d'unes cingleres

Continuarem per dins d'un bosc cada cop més aclarit, fins arribar a l'ampli Pla de Bessies. Aquesta extensa esplanada d'uns quatre quilòmetres quadrats, esta situada entre el cim del Puig de les Morreres i la Tossa de la Comtessa. Al final del replà es veu el refugi de la Bòfia de propietat particular i que normalment esta tancat

Tenim que seguir per la dreta per començar a enfilar el cim de les Morreres, el qual ja podem divisar des de la nostra posició. Seguim molt a prop de les cingleres del serrat de la Guineu, amb una bona vista del Solsonès. Arribem a un coll on hi ha una caseta amb un repetidor

Tindrem que superar un pendent rocós, per on farem els últims metres abans del cim del Puig de les Moreres o Querol. Dalt del cim hi trobarem el piló que identifica aquesta cota com a vèrtex geodèsic, a més d'un gran repetidor de telefonia. Des d'aquí tindrem una de les millors panoràmiques de la vall de Lord; a la nostra esquerra ja podrem identificar l'inici de la Tartera de les Morreres, que és per on farem la baixada

Tenim que baixar per la part oposada a la que hem pujat, tot seguint el fil de la carena. Girem cap a la dreta, per anar a buscar l'inici de la tartera més gran de la serra, amb més d'un quilòmetre de llargada

Un traçat prou evident, travessà el rocam per situar-se a la part central de la impressionant baixada

Iniciarem el descens pel mig de la tartera de la manera més adient, sempre buscant les pedres més petites per fer un descens òptim, pro que segurament no ens lliurarà d'alguna caiguda

La part alta és més ampla, pro a mida que anem baixant es va estrenyen com si fos un embut, i el rocam cada vegada és de pedres més grosses. La tartera comença a penetrar dins del bosc, per on seguirem un corriol que ens conduirà a una pista transversal que seguim per l’esquerra fins arribar al Prat Jaient, on trobem rètols indicatius de diverses rutes

MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS

“CAMÍ DE L’ALSINA” (150 m, 6a+, V+ obligat)


Quant el companys van proposar anar a fer el "Camí de l'Alsina", amb va semblar perfecte, el mot "camí", d'entrada amb donava bones vibracions, pro coneixent les costums del grup, hi havent llegit algunes de les vies que havia obert el malaurat Josep Maria Alsina, ja amb feien preveure que la cosa no seria tant simple. D'entrada la via té a favor una aproximació que no passa de ser una passejada, amb un inici al peu mateix del camí que puja fins el Pas dels Francesos, a tocar el monestir, per això no passarem desapercebuts, a les mirades dels nombrosos vianants que passen per aquest lloc.


Detall de la via. Primera ascensió feta a l'any 1999, per Marcel Millet, Nando Dalmases i Juan A. Martín. El nom de la via, fa referència a Josep Maria Alsina, un dels principals activistes i responsable de les línies més difícils i compromeses de l'escola montserratina, escenari dels primers artificials extrems de la nostra geografia. Josep Maria Alsina, va morir a l'any 2006 mentre realitzava treballs verticals

El primer llarg té dues opcions; una línia de parabolts enmig de una placa vertical (6a/Ae o 6a+), o bé per la fissura diedre de la dreta de la placa, amb un pas de IV; els companys no s'estan de proeses, i per sort meva triant la segona opció

Aquesta entrada de la via es molt propera al camí

Seguim pujant per dins del bosc fins a una paret curta pro vertical. Aquí la cosa ja canvia, la ressenya diu que és un V, i a més força polit. Amb deixant posada una baga, que per descomptat faig servir

A mida que anem pujant tindrem bones perspectives del Monestir

Després de fer un tram de camí emboscat arribem al tercer llarg

Després d'un ressalt de IV ens trobem un tros de V més vertical i poc després un flanqueig a l'esquerra, lleugerament tombat al vuit. No tinc bones vibracions en el flanqueig, es solament un pas, pro amb costa decidir-me

Després del flanqueig s'arriba a la reunió incomoda i penjada, pro més confortable que aquest ultim pas. El quart llarg té una sortida de V que farem per l'esquerra de la reunió, hem tinc que agafar on puc, per sort uns metres després es va tombant fins convertir-se en un IV fàcil

Estem a l'ultima reunió, ample i tranquila, pro davant tenim un a paret molt dreta que impressiona

Aquest últim llarg és una placa de V no sostingut i alguns passos de IV, amb bastants parabolts no gaire separats

Sortint de la placa tenim el final de la via, molt a prop de la Miranda dels Ermitans

Una vegada finalitzada la via, poden baixar tranquil·lament per les escales del Camí dels Francesos

Vista de l'últim llarg del Camí de l'Alsina des del Monestir de Montserrat