esgarrapacrestes: de maig 2008

VIA FERRADA OLMO-SOLER (LA PERTUSA)

Aquesta ferrada, esta situada passat el poblet de Corçà (la Noguera). És una via molt fàcil i entretinguda, el principal al·licient són les privilegiades vistes al pantà de Canelles i a l'ermita de la Pertusa. El recorregut evita els passos verticals i exposats, amb un recorregut sense grapes, i solament equipat amb cadenes. Sembla ser que el seu equipador en Joaquim Olmo està ampliant aquesta ferrada amb un tram més vertical, i amb grapes que s'inicia al costat del pantà i que transcorre per unes afilades agulles. De moment no sabem si aquest tram esta operatiu, pro semble ser que ben aviat podrem gaudir d'aquesta ampliació.

Corçà, és un poble dins del municipi d'Àger. L'any 2001 tenia 23 habitants. Està connectat a Agulló i amb Àger, amb una pista asfaltada

Vista panoràmica de l'ermita de la Pertusa, i tota l'aresta per on passa la via ferrada. Imatge presa des del camí que mena al Congost del de Mont-rebei

L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa està situada a prop de Corçà, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, camí del congost de Mont-rebei. Aquest lloc, és un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i el Montsec. Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, és una església romànica que va pertànyer a l'antic llogarret d'Espadella o la Pertusa. L'ermita de dimensions reduïdes, compta amb un preciós absis de bons carreus. La seva porta d'entrada s'obre cap al nord i en el seu interior, a més d'una imatge de Verge de la Pertusa, hi ha nombrosos exvots dipositats com ofrena pels fidels. Al maig es va en romiatge des de Corçà, i s'oficia missa en el seu exterior

Vista de l'ermita des del camí de Corçà

A pocs metres de l'ermita tenim un ampli aparcament de cotxes, des d'on es poden fer diversos itineraris a peu, la via ferrada i, si més no, és un bon lloc per fer un mos

En la primera part de la via, ascendim amb ajuda de cadenes i passamans per plaques i xemeneies, fins al mateix fil de l'aresta. Una vegada en ella, les vistes de les parets de Mont-rebei i del pantà de Canelles són espectaculars

A mida que anem pujant la ferrada, sempre tindrem molt a prop el riu Noguera Ribagorçana i la part final de l'embassament de Canelles (construït a l'any 1959). Per l'esquerra les parets de Catalunya i l'Aragó, es tancant formant el Congost del de Mont-rebei

Una vegada situats a l'aresta, els passos de la ferrada són molt espectaculars, amb verticals cingleres que davallant sobre les aigües de l'embassament

El tram de l'aresta es força espectacular, pro sense gaire dificultat

La via resta equipada amb cadenes, que serveixen per superar curtes canals i algun flanqueig molt aeri

Encara que el recorregut és fàcil, cal tenir precaució doncs la majoria del traçat es exposat

Després de pujar diversos ressalts a la dreta de l'ermita, també equipats amb cadenes i algun esglaó, s'arriba al final de la via i al llibre de visites, on podrem escriure les nostres impressions

Al final de la ferrada ens trobarem de nou amb l’ermita de la Pertusa, d’aquí a l’aparcament de cotxes ens queda una passejada

ROSES-CADAQUÉS-CAP DE CREUS AMB BTT

Aquesta excursió, ressegueix tota la part sud-est de la Península del Cap de Creus, amb el seu punt d'inici al la vila de Roses, dins la comarca de l'Alt Empordà, tot seguit, continua per la costa durant la part inicial del recorregut, mitjançant petites carreteres locals, i pistes amb bastant bon estat, fins enllaça amb el poble de Cadaqués. Des d'aquí, es fa un petit recorregut d'anada i tornada, per pista enquitranada fins el punt emblemàtic de l'excursió, el Cap de Creus. La tornada a Roses, es fa deixant el litoral i seguint més per l'interior, tot superant la serra de Rodes. Tot el recorregut està inclòs dins l'espai protegit del Parc Natural del Cap de Creus, format a l'any 1984 i que compren la totalitat de la península del mateix nom i, la ja esmentada serra de Rodes. El recorregut té una llargada considerable d'uns 60,5 quilòmetres, i un desnivell de 1030 metres, prou alt, si tenim en compte que gran part del recorregut l'hem fet a prop del mar. El temps aproximat per fer tot el circuit és de 5 hores, sense compta les parades. Amb una mica de habilitat, es pot fer un 100 % sobre la BTT. L'època de l'any més apropiada per el recorregut, serà la primavera o l'estiu, deixant els mesos de més fred, sobre tot quan el vent de tramuntana apareix en aquestes comarques, el que podria convertí l'excursió en un autèntic calvari.

Després de passar las platges de les Canyelles Petites i les Canyelles Grosses, també dita de l'Almadrava, totes dues amb urbanitzacions i càmpings, seguirem per la dreta per una pista ampla i apta per cotxes, prenen alçada i deixant una mica més allunyat el litoral, sota nostra quedara la Punta Falconera. La pista te tendència allunyar-se del mar a mida que va pujant, per tornar apropar-se, al principi d'un lleuger descens, i per sobre mateix de la Cala Montjoi

Ara baixarem fins el fons de la cala, on trobem un grup de cases que formen el raval de Montjoi. Continuarem vorejant el mar, per tornar a pujar fins als vontants del Cap Norfeu. Des del punt mes alt de la pista, es pot arribar fins la punta del cap per corriols molt fressats, pro no gaire aptes per la bicicleta. Ara a la nostre dreta, ens queda el entrant que fa el mar a la Cala Jóncols

Arribarem fins el centre de la badia de Cadaqués, on podem fer una passejada pel port i gaudir d'un merescut descans. Al arribar a la vila, trobarem alguns rètols del camí de gran recorregut (GR-92)

Una vegada reprenem la marxa, tenim que cercar la carretera que surt del poble i segui les indicacions al Cap de Creus. En els primers quilometres d'aquest recorregut i trobem Portlligat, zona molt popular on es troba la casa de Salvador Dalí i Domènech. La carretera baixa un xic, fins passar entre la Cala Culip i la Cala Jugadora

Farem uns últims metres de pujada dreta, fins arribar al far del Cap de Creus, a 82 metres d'alçada

El Cap de Creus, ens obsequia amb una meravellosa vista del Mediterrani i de les illes de l'Encalladora i de la Massa d'Oros

Detall del Cap de Creus (any 1998)

Cim del Puig Alt, de 490 metres d'alçada, amb una sèrie d'instal·lacions eòliques que aprofiten l'electricitat mitjançant la força del vent. Si ens arribem fins aquestes instal·lacions, podrem gaudir d'una bonica vista del golf de Roses

De baixada tindrem una immillorable vista de Roses, una vila situada arran del Mediterrani amb una població d'uns 10.300 habitants. El poble va progressar al voltant del monestir de Santa Maria, on queden restes de l'antiga ciutadella construïda a l'any 1543, per odre d'en Carles I. Actualment té una vida marinera i pesquera de notable consideració

Tant de pujada com de baixada, podrem observar el cim del Pení, de 605 metres d'alçada punt més alt de la península del Cap de Creus

LA COVA DE L'ALFONSO

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

La cova de l'Alfonso és troba al nord de la població del Bruc, en els primers contraforts montserratins per sota del refugi Vicenç Barbe, en un paratge anomenat La Raconada i on s'inicien les parets anomenades del Vermell del Xincarró. La zona esta formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. En Alfonso devia ésser algun pagès de la zona del Bruc, ja que a més de la cova, que li serviria d'aixopluc, no gaire lluny d'aquest lloc també i trobem el topònim de l'Oliverar de l'Alfonso.

Detall històric; Era habitual durant els segles XVI i XVII, que els falsificadors de moneda portessin a terme les seves activitats fraudulentes en llocs aïllats, perquè els cops de martell no aixequessin sospita, doncs aquest delicte solia pagar-se amb la mort. Així doncs en un petita balma situada damunt de la Cova de l'Alfonso, una casual trobada de "dinerets de la creueta", "dinerets d'Aragó" i també alguns cospells sense encunya i, barretes de coure d'on es obtenien els cospells, donen fe que a la fi del segle XVII falsificadors de moneda, duien a terme en aquest lloc la seva activitat il·legal.

Vista frontal de la cova de l'Alfonso, des d'on i podrem accedir des del camí carreter que va del Bruc a can Massana, un xic després de passar la cruïlla de can Salses (2006)

A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada (2006)

Una vegada passada la cova, un corriol bastant groller segueix vorejant tots el murs, que formen la zona d'escalada del Vermell del Xincarró (2007)

Perspectiva de la part esquerra de la gran balma (2006)

Perspectiva de la part dreta de la gran balma (2006)

LES FORADADES

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Les Foradades són unes de les coves més interessants del parc, que es troben sota l' ultima bancada de conglomerats de la serralada. Tenen una llargada total d'uns 25 metres i, diferents escletxes accessibles des del camí. La cavitat principal és formada per una esberla paral·lela al frontal de les roques de la part exterior, per on hi passa just una persona; té a més uns talls perpendiculars, que surten a la part de fora, des d'on són accessibles ja que es troben al mateix nivell del camí. A la zona hi ha diverses vies d'escalada; avui dia en aquest lloc encara esta permesa aquesta practica esportiva, tot i les nombroses regulacions que presenta el Parc Natural.

Panoràmica de la zona de Les Foradades (2001)

Interior d'una part de la cova (2001)

Vista frontal esquerra (2006)

Vista lateral (2001)

Vista frontal dreta (2006)

Des de l'interior, es pot sortir per diverses finestres pètries (2001)

La cavitat, és com un petit laberint de passadissos (2004)

La zona comte amb diverses vies d'escalada (2004)

L'Edu, iniciant-se en l'especialitat d'Esgarrapacrestes (2004)

VIA FERRADA DE SANT VICENÇ D'ENCLAR (ANDORRA)

Després de fer la via ferrada del Tossal Gran d'Aixovall, ens varem quedar un xic decebuts, al tractar-se d'un itinerari molt curt i que ben aviat varem tenir enllestit. Per acabar de completar el dia, la solució la teníem molt aprop; solament tres quilometres en direcció Andorra la Vella, trobem la via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar. D'aquesta via ferrada cal destacar el seu enclavament, en un bosc envoltat de pronunciats espadats, el seu equipament de primera qualitat, la seva proximitat a Andorra la Vella, l'espectacularitat d'alguns passos i la visita a l'ermita de Sant Vicenç d'Enclar. És una ferrada molt suau; pels experts un recorregut massa sobre equipat. L'itinerari és molt variat: pujarem petits blocs, algun flanqueig, uns quants trams amb cadenes, i algun que altre petit sostre, que tot i no ser difícil realment és espectacular.

Detall del traçat de la via ferrada

Dades tècniques
Localització: Santa Coloma (Parròquia d'Andorra la Vella)
Dificultat: mitjana
Aproximació a peu: 15 minuts
Temps necessari: 1h30 / 1h45 minuts
Desnivell ferrada: 170m
Descens a peu: 25 minuts
Altura cim: 1190mts.
Recorregut: 270mts
Instal·lada per ATAC, estiu de 2002

La via s'inicia en ple bosc, en una paret inclinada que ens duu a tres o quatre passos fàcils

El primer d'aquests passos puja ràpidament per una roca llisa coronada per una petita alzina

Després d'aquests primers trams anem flanquejant a l'esquerra, per passos ben equipats per als peus i on aprofitem la roca per a avançar

Una vegada superat el flanqueig, tindrem una bona panoràmica de la zona

A mitja ferrada, trobarem algun lloc on fins hi tot podrem descansar amb tota tranquil·litat

Tot seguit, arribarem al pas més divertit. Es tracta d'un desplomat a través d'una cornisa i un tram vertical de 5 metres. Està equipat per fer servir els peus com punt de suport, evitant un sobre esforç de braços

Continuem pujant fins a arribar a una placa inclinada amb passamans i cadenes, que superem amb facilitat fins que descendim lleugerament, per a afrontar l'últim tram de la via