VIA FERRADA CANAL DE LA MORA (ANDORRA)
Via molt bonica i fàcil. Més que una via ferrada, la podríem qualificar de canal equipada, perfecta per a debutants. Hi ha un traçat, que al finalitzar la primera part de la ferrada, segueix horitzontalment fins la mateixa aresta del Roc del Quer. El recorregut continua de pujada, fins el mirador amb diversos trams de cable, cal anar amb comte, doncs hi ha llocs que són relativament fàcils, pro no tenen el cable i el terra és molt descompost. Aquesta ferrada també és pot fer servir de baixada, després d'haver fet alguna de les altres ferrades de la zona.
Detall de la via, vist des del poble de Canillo
La via s'inicia al costat mateix de la carretera, superant algun tram rocós, per anar tot seguit a buscar la Canal de la Mora
En els primer trams, la via intenta evitar el pas per dins de la canal
La canal és va tancant i en algun punt, segurament tindrem que fer equilibris, per no mullar-nos els peus
Els trams equipats dins de la canal, restant amb molt bon estat, com totes les ferrades andorranes
Abans de sortir de la canal, tindrem que fer alguna placa dreta pro no gaire llarga
Una vegada assolit el Roc del Quer i a pesar del cansament, és pot gaudir d'unes boniques panoràmiques del poble de Canillo
Aquesta sortida va ser en família, doncs vaig tindre la sort de pogué compartir la via, amb la meva esposa i el meu fill
ROCA SALVATGE
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
El cim de Roca Salvatge, és mostra altívol des d'aquesta perspectiva pressa a prop de la casa de la Calsina
Panoràmica de Roca Salvatge, des del Camí Ral
Des de la Calsina i pujant per la canal del Solitari, un xic abans d'enllaçar amb el Camí Ral, trobarem una desviació a Roca Salvatge
La manera més fàcil d'arribar a Roca Salvatge, és seguin el camí que s'inicia en el Camí Ral, a prop del collet Gran i abans de passar el Paller de Tot l'Any
Per assolir el cim, tindrem que fer una curta grimpada
Si mirem per sota, veurem els frondosos boscos que envoltant la riera de Rellinars i la casa de la Calsina
Un altre dels al·licients visuals d'aquest cim, són las grans panoràmiques que podrem divisar des d'aquí, de la serra montserratina
La Roca Salvatge, és una esvelta agulla ubicada per sobre de la casa de la Calsina i molt a prop del Paller de Tot l'Any. Amb uns 770 metres d'altura, és un cim que resta una mica oblidat pels caminants, doncs per assolir-lo, ens tenim que desviar de les rutes més habituals. És del tot recomanable la seva visita, sobre tot per les grans panoràmiques que es divisen des d'aquesta atalaia, voltada de boscos.
El cim de Roca Salvatge, és mostra altívol des d'aquesta perspectiva pressa a prop de la casa de la Calsina
Panoràmica de Roca Salvatge, des del Camí Ral
Des de la Calsina i pujant per la canal del Solitari, un xic abans d'enllaçar amb el Camí Ral, trobarem una desviació a Roca Salvatge
La manera més fàcil d'arribar a Roca Salvatge, és seguin el camí que s'inicia en el Camí Ral, a prop del collet Gran i abans de passar el Paller de Tot l'Any
Per assolir el cim, tindrem que fer una curta grimpada
Si mirem per sota, veurem els frondosos boscos que envoltant la riera de Rellinars i la casa de la Calsina
Un altre dels al·licients visuals d'aquest cim, són las grans panoràmiques que podrem divisar des d'aquí, de la serra montserratinaAVENC DE LA SENYORA
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Entrada de l'avenc de la Senyora
Primers metres del traçat (Fotografia Marceli Puigdellivol)
Fotografia que mostra la grandària de l'avenc
Dins de l'avenc fa uns anys enrere, hi avia instal·lat un Pessebre Nadalenc
Sortida de l'avenc
També conegut com l'avenc de la Dona Morta o Forat de la Senyora, resta situat als faldars de la muntanya de Montserrat. És troba a prop de la casa del Piteu, del terme de Monistrol de Montserrat. Sortint de la mateixa casa i seguint l'antic Camí del Piteu, que arriba fins el Revolt de la Paella, passarem per sobre de l'avenc. Ens tindrem que desviar uns metres per sobre el torrent, per un lloc bastant confús i emboscat, fins assolir la boca d'entrada (350 m). L'avenc de la Senyora, té un recorregut més aviat horitzontal d'uns 45 metres, solament a l'entrada tindrem que baixar uns vuit metres, ajudats per una corda que trobarem expressa per aquest fet. En èpoques de pluges, el seu interior es força relliscós ja que té algunes filtracions d'aigua. Ignorem la procedència del seu topònim, que fa referència a una Dona Morta, al igual que la font situada per sota de l'avenc i a tocar el torrent que té el mateix nom.
Entrada de l'avenc de la Senyora
Primers metres del traçat (Fotografia Marceli Puigdellivol)
Fotografia que mostra la grandària de l'avenc
Dins de l'avenc fa uns anys enrere, hi avia instal·lat un Pessebre Nadalenc
Sortida de l'avencTRAVESSA NÚRIA-TOÈS
La travessa Núria-Toès, és un recorregut clàssic del Pirineu Oriental. Amb la Vall de Núria com a punt de sortida, la ruta travessa els Pirineus de Sud a Nord, arribant a la cota 2.800 del coll de Nou Creus. La travessa passa per paratges de gran bellesa i ben variats, que alterna el paisatge d'alta muntanya del feréstec circ de Carançà i els seus bells estanys, amb carenes més suaus cobertes de gespa. Els excursionistes més en forma, són capaços de fer la travessa en un dia, però el millor per gaudir de la bellesa de l'entorn, és fer-la en dues jornades. Un dels principals atractius de l'itinerari, són les Gorges del Carançà, amb les seves passarel·les metàl·liques i ponts penjants que fan l'excursió molt diferent de la resta, sense oblidar l'esplèndid camí excavat artificialment a la roca, en la part baixa de les gorges, que ens ofereix un punt de vista també poc habitual. Existeix l'opció, en cas de no voler fer tota la travessa, de fer només aquests dos trams, el camí excavat i les passarel·les, des de l'aparcament de les gorges a Toès que no presenten una excessiva duresa
Sortirem de Ribes de Freser, amb el Cremallera fins el Santuari de Núria. El recorregut a peu s'inicia des de l'estació del Cremallera de Núria (1960m) en direcció a la coma de Noucreus, fins assolir el Coll de Noucreus (2796m) on veiem les 10 creus que el caracteritzen A tocar, tenim el cim del Puig de la Fossa del Gegant (2808m) de fàcil ascensió. En menys de 10 minuts arribem al Coll de Carançà (2725m), des d'on se'ns obre una magnífica vista sobre Coma de Vaca. És una zona bastant planera, des d'on podem baixar cap a Coma de Vaca (dreta), anar cap als cims de la Vaca i la cresta de l'Infern (endavant) o baixar cap a la Vall de Carançà (esquerra). Just quan el camí acaba de planejar, per començar a baixar de manera més marcada veiem sota nostre l'Estany Blau (2583m), on arribem després de baixar per la vessant, seguint les llaçades que fa el camí. El camí, voreja l'estany per la seva riba esquerra a tocar de l'aigua. Tot seguit trobem l'Estany Negre (2505m), continuem baixant sempre propers al riu de Carançà, amb gran quantitat de pedres al camí i als seus voltants. Arribem a l'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes (2265m). El camí arriba a tocar de l'aigua de l'estany, després de perdre alçada i finalment ens mena al punt on aquest desaigua. Seguirem el rierol, fins que davant nostre apareix el Refugi del Ras de Carançà (1830m). Aquí, acaba la primera jornada de la caminada. El refugi està situat força a prop del riu, té un sortidor d'aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juliol i l'agost, i lliure la resta de l'any. Pertany a l'ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d'oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc un habilitat especialment per aquest ús. Ofereix a l'excursionista, la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit.
La segona jornada, s'inicia des del refugi. Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta, finalment arribem a un punt on l'única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca de les gorges (1265m). Es tracta d'unes plaques de metall, d'uns dos pams d'ample ancorades a la paret, a les que s'hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Només es pot circular d'un en un, i en un inici poden causar una mica d'impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lic ancorat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant, ja que és un camí força atípic. Al final del camí equipat trobem una cruïlla de camins, on per l'esquerra s'inicia el tram de camí excavat artificialment a la roca. El traçat és força planer, d'un metre d'amplada i en tot moment té un cable ancorat a la paret, al que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta, tenim el curs del riu molt per sota nostre. Després de gaudir de les vistes des del camí, i veure gent en un altre camí que va per l'altra banda de l'engorjat, arribem a una cruïlla de camins (1000m) que ens marca el final del trajecte. Continuarem fins l'aparcament de cotxes, i ens dirigirem a l'estació de Thués-Carançà (Tren Groc). Aquest tren ens apropara a la Tour de Carol, on en llaçarem amb la Renfe, per retornar a Ribes de Freser.
Sortirem de Ribes de Freser, amb el Cremallera fins el Santuari de Núria. El recorregut a peu s'inicia des de l'estació del Cremallera de Núria (1960m) en direcció a la coma de Noucreus, fins assolir el Coll de Noucreus (2796m) on veiem les 10 creus que el caracteritzen A tocar, tenim el cim del Puig de la Fossa del Gegant (2808m) de fàcil ascensió. En menys de 10 minuts arribem al Coll de Carançà (2725m), des d'on se'ns obre una magnífica vista sobre Coma de Vaca. És una zona bastant planera, des d'on podem baixar cap a Coma de Vaca (dreta), anar cap als cims de la Vaca i la cresta de l'Infern (endavant) o baixar cap a la Vall de Carançà (esquerra). Just quan el camí acaba de planejar, per començar a baixar de manera més marcada veiem sota nostre l'Estany Blau (2583m), on arribem després de baixar per la vessant, seguint les llaçades que fa el camí. El camí, voreja l'estany per la seva riba esquerra a tocar de l'aigua. Tot seguit trobem l'Estany Negre (2505m), continuem baixant sempre propers al riu de Carançà, amb gran quantitat de pedres al camí i als seus voltants. Arribem a l'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes (2265m). El camí arriba a tocar de l'aigua de l'estany, després de perdre alçada i finalment ens mena al punt on aquest desaigua. Seguirem el rierol, fins que davant nostre apareix el Refugi del Ras de Carançà (1830m). Aquí, acaba la primera jornada de la caminada. El refugi està situat força a prop del riu, té un sortidor d'aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juliol i l'agost, i lliure la resta de l'any. Pertany a l'ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d'oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc un habilitat especialment per aquest ús. Ofereix a l'excursionista, la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit.
La segona jornada, s'inicia des del refugi. Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta, finalment arribem a un punt on l'única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca de les gorges (1265m). Es tracta d'unes plaques de metall, d'uns dos pams d'ample ancorades a la paret, a les que s'hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Només es pot circular d'un en un, i en un inici poden causar una mica d'impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lic ancorat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant, ja que és un camí força atípic. Al final del camí equipat trobem una cruïlla de camins, on per l'esquerra s'inicia el tram de camí excavat artificialment a la roca. El traçat és força planer, d'un metre d'amplada i en tot moment té un cable ancorat a la paret, al que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta, tenim el curs del riu molt per sota nostre. Després de gaudir de les vistes des del camí, i veure gent en un altre camí que va per l'altra banda de l'engorjat, arribem a una cruïlla de camins (1000m) que ens marca el final del trajecte. Continuarem fins l'aparcament de cotxes, i ens dirigirem a l'estació de Thués-Carançà (Tren Groc). Aquest tren ens apropara a la Tour de Carol, on en llaçarem amb la Renfe, per retornar a Ribes de Freser.
Tot a punt, per iniciar el recorregut. Estació del Cremallera de Núria, a la població de Ribes de Freser
El Santuari de Núria ja ens queda al darrera, al fons el altívol cim del Puigmal (Foto Marceli Puigdellivol)
Entrada de la vall de Noucreus, amb el coll de Noucreus al fons
Pujant per la Coma de Noucreus, varen pogué observar alguns grups d'isards (Foto Marceli Puigdellivol)
Coll de Noucreus (Fotografia Albert Pallàs)
Cim del Puig de la Fossa del Gegant
Estany Blau
Estany Negre
L'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes
Refugi del Ras de Carançà (Foto Marceli Puigdellivol)
En alguns llocs, els passos sobre el riu són força elevats
Las passarel·les, ressegueixen les parets de les Gorgues del Carança, pro en alguns llocs fan de pont per travessar el riu (Foto Marceli Puigdellivol)
El camí excavat artificialment a la roca, és força espectacular (Foto Marceli Puigdellivol)
Un trenet prou curiós, que realitza un recorregut agradable, pro amb un preu un xic exageratFALGARS I EL ROC DE LA LLUNA AMB BTT
Aquesta excursió amb BTT al Santuari de Falgars li fet en dues ocasions, de la primera fa ja tant de temps que quasi no me en recordo; mirant fotografies, puc saber que en aquest mes de novembre ja farà dotze anys. El que si recordo amb molt de grat, són las persones amb les que vaig pedalar en aquesta ocasió; i es que a partir d'aquesta sortida, amb els amics Miquel Mas, Joan Cases i Faustí Pons vaig tindre la sort de pogué compartir amb ells molts i molts quilometres de senders, camins, pistes i carreteres, que a base d'anys es convertirien en bons moments, infinitat d'anècdotes i sobre tot una bona amistat.
Parlant del recorregut direm que no es gaire complicat , farem uns 28 quilometres per superar un desnivell d'uns 750 metres, per pistes relativament bones. Sortint de la Pobla de Lillet ens dirigirem al Santuari de Falgars, situat a la serralada del Catllaràs, a 1288 m d'altitud. Fou construït l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars, és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.
El punt culminant del recorregut és el Roc de la Lluna, conegut com el Mirador del Catllaràs. Ja de baixada passarem pel Xalet del Catllaràs, una obra de Gaudí. Aquesta original construcció, va passar un llarg període que s'ignorava tot sobre la identitat del seu autor. Encara avui, seguim sense cap document conegut que demostri l'autoria del genial arquitecte. A partir d'aquí, unes llargues baixades per pistes pedregoses ens retornaran al punt de sortida.
Parlant del recorregut direm que no es gaire complicat , farem uns 28 quilometres per superar un desnivell d'uns 750 metres, per pistes relativament bones. Sortint de la Pobla de Lillet ens dirigirem al Santuari de Falgars, situat a la serralada del Catllaràs, a 1288 m d'altitud. Fou construït l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars, és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.
El punt culminant del recorregut és el Roc de la Lluna, conegut com el Mirador del Catllaràs. Ja de baixada passarem pel Xalet del Catllaràs, una obra de Gaudí. Aquesta original construcció, va passar un llarg període que s'ignorava tot sobre la identitat del seu autor. Encara avui, seguim sense cap document conegut que demostri l'autoria del genial arquitecte. A partir d'aquí, unes llargues baixades per pistes pedregoses ens retornaran al punt de sortida.
Santuari de Falgars
Vistes del Pedraforca i la Serra del Cadí, des del Santuari de Falgars
Parada, durant la pujada a la serra del Catllaràs.A la imatge veiem a; Miquel Mas, Joan Casas i Faustí Pons
Mirador del Roc de la Lluna, conegut com el Mirador del Catllaràs
Panoràmica de la Pobla de Lillet, des del Mirador del Catllaràs.
El Xalet del Catllaràs, una obra de Gaudí
Imatge del Xalet del Catllaràs, entre els anys 1904-07
Subscriure's a:
Missatges (Atom)