Descripció de la ruta; avui proposem una passejada pel poble de Beget, considerat un dels pobles més bonics de Catalunya, el qual es manté pràcticament verge i conserva la seva bellesa natural i rural dels seus inicis. La pau i tranquil.litat que desprèn cada racó, el converteixen en un poble perfecte per gaudir de la natura i la desconnexió. Amb la pedra com a protagonista, el poble es caracteritza pels seus carrerons empedrats, els dos ponts medievals, i l'església romànica de Sant Cristòfol. Cal destacar que Beget ha estat declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Conjunt Històric i ha rebut la distinció de la marca turística de Pobles amb Encant per l'Agència Catalana de Turisme. Un reconeixement que només han obtingut 14 pobles en tot Catalunya, 5 d'ells a comarques gironines.
Punt de sortida; s'hi arriba per una petita carretera d'uns catorze quilòmetres, que surt a uns dos quilòmetres de la carretera de Camprodon, a Molló. En l'entrada del poble trobarem un ampli aparcament.
Beget és un poble de l'Alta Garrotxa, i també un antic municipi fins a l'any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). A finals del segle XVIII, Beget tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants; d'aleshores ençà, la població ha anat davallant. El 2005 tenia 27 habitants, i actualment s'ha convertit en un nucli de segona residència.
El poble està format per tres sectors o barris, separats per dues rieres i connectats per dos ponts. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França i el de la Font en una petita plaça; en aquest sector cal destacar la Torre del Rellotge, un pont nou sobre la riera del Trull del 1940, per substituir-ne un d'antic endut per una riuada, i que duu al sector més nou de Beget, construït els segles XVIII i XIX.
La importància de Beget a l'alta edat mitjana radicava en la seva posició com a centre de la vida comunitària i agrícola, on les pràctiques i tradicions podien transmetre's de generació en generació sense la influència de les ràpides transformacions que experimentaven les ciutats més accessibles. Aquest aïllament natural no només va protegir Beget de les invasions i conflictes que van assotar Europa i Catalunya durant aquests temps turbulents, sinó que també va jugar un paper crucial en la preservació de la seva arquitectura medieval i el seu teixit social tradicional.
===============
===============
L'edifici més destacat n'és l'església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es formà el sector més antic de Beget. Aquest edifici s'erigeix en una de les joies més representatives del romànic català, i en un testimoni arquitectònic de la profunditat espiritual i artística de l'edat mitjana a Catalunya. Construïda entre els segles XII i XIII, aquesta església no només destaca pel seu valor històric, sinó també per la seva bellesa impressionant, que encapsula l'essència de l'estil romànic amb la seva sobrietat i harmonia.
El valor de l'església de Sant Cristòfol rau en la seva capacitat de connectar els visitants amb el passat medieval de Catalunya. L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). Les pintures de tradició romànica, de l'arc triomfal i de la nau són obra del famós pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila, treball executat a finals del segle XIX.
===============
===============
.jpg)
===============
.jpg)
