Descripció de la ruta; avui ens trobem amb una descripció força contradictòria, ja que el punt principal del recorregut és el Turó de Bellver, un cim sense cap detall d'interès, solament destinat als col·leccionistes del llistat dels 100 Cims de l'FEEC, la qual cosa l'ha portat a ser un lloc més visitat del que és normal. No comte amb res de positiu, ja que es pot arribar a cent metres del cim amb cotxe, no té unes grans vistes, voltat de vaques que deixen els seus excrements per tot arreu, i per acabar de fer-lo més lleig li han instal·lat una caseta de telecomunicacions. Per sort el recorregut té altres punts interessants com el poble de Collsuspina, l'església de Sant Cugat de Gavadons, amb el seu mirador, i el turó del Grony de l'Oller, el sostre de la recentment oficialitzada comarca del Moianès. En total tenim una mica més de 10 quilòmetres, i uns 250 metres de desnivell.
Punt de sortida; des del poble de Collsuspina un municipi situat a l'est de la comarca del Moianès i limítrof amb Osona.
L'església de Sant Cugat de Gavadons situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948, i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
Masia de Bellver, amb el turó homònim al fons.
Sant Cugat de Gavadons.
Pedró de Sant Cugat de Gavadons. Entre el mirador i l'església, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida d'1,60 metres de diàmetre i 25 centímetres de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. El centre de la taula, té un forat rodó de 20 centímetres de diàmetre que la travessa totalment. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció.
El pedró era la taula des de la qual es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig, i la Santa Creu de Setembre. Se situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció, es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua, i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu.
Mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals.
Sant Cugat de Gavadons i Turó de Bellver.
==============
Turó de Bellver (1.045 metres), un dels 100 Cims de FEEC.
El Grony de l'Oller, és amb els seus 1.026 metres el sostre de la recentment oficialitzada comarca del Moianès.
La masia Armadans, és una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona.
Collsuspina.
Santa Maria de Collsuspina o la Mare de Déu dels Socors, construïda l'any 1600, és l'església parroquial de Collsuspina. És un edifici de dimensions notables d'una sola nau, destacant per una austeritat pròpia del neoclassicisme.