Descripció de la ruta; proposem una ruta circular, que partint de la colònia de l'Ametlla de Merola ens portarà d'inici a les ruïnes del castell de Merola, i l'església de Santa Maria. A mig recorregut passarem per la colònia de cal Riera, travessarem la riera de Merola pel pont homònim, i a continuació travessarem el Llobregat per la Palanca de cal Riera. A partir d'aquí continuarem per la riba esquerra del riu, seguint un tram de la Ruta de les Colònies i Camí del Llobregat. També haurem de creuar la riera de Merles, per una passera de fusta a toca el seu aiguabarreig amb el riu. Finalitzant l'excursió, la Palanca de l'Ametlla ens retornarà al marge dret del riu, i al punt final del recorregut. És molt interessant fer un tomb per l'Ametlla de Merola i cal Riera, llocs que són un petit exponent del nombrós conjunt de colònies tèxtils que es començaren a construir durant la segona meitat del segle XIX, a tocar del riu Llobregat. En aquests petits nuclis hi arribaren a treballar milers de persones i que, actualment, conformen un conjunt patrimonial de gran valor que ens permet recordar un dels capítols essencials del procés d'industrialització de Catalunya. En total tenim un recorregut d'una mica més de 9 quilòmetres, amb un desnivell molt assequible de no gaire més de cent metres.
Punt de sortida; des de l'Ametlla de Merola.
L'Ametlla de Merola, és un nucli d'uns 181 habitants situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà, i dins del terme municipal de Puig-reig. Aquest nucli de població, es va originar com a colònia industrial tèxtil a l'últim terç del segle XIX. La tipologia urbanística de l'Ametlla, és diferent de la de les altres colònies de l'Alt Llobregat. Les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant petites places. Era una colònia completa que disposava de farmàcia, cinema, teatre, cafè, botigues, caixa d'estalvis, etc. L'origen de l'Ametlla es remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar. L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins a l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. La construcció de la fàbrica durà dos anys. El 29 d'abril de 1874 es posà en marxa. Hi havia 800 treballadors al servei de 300 telers, 8.000 pues de filatura i 70 habitatges. Després es construïren els edificis complementaris, i s'inaugurà l'església. Malgrat que la fàbrica va tancar les portes l'any 1999, la colònia havia aconseguit establir una identitat, gràcies, sobretot, a les seves activitats culturals, com l'orquestra creada en els anys 1880 o la representació dels Pastorets, i també les seves festes, com la Festa Major o el Ball dels Nans.
L'església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola, fou construïda a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Riu Llobregat.
L'Alzina de Merola.
L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre d'Homenatge de l'antic Castell de Merola, al peu del Camí Ral, un lloc més avinent un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609, a causa del seu lamentable estat de conservació. La nova església de Santa Maria, passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. L'any 1611 es col·loca la primera pedra, i la consagració es féu el 27 de novembre d'aquest mateix any dedicant a Santa Maria l'altar principal, i a Sant Joan el secundari. A començaments del segle XIX fou renovada.
Castell de Merola, també anomenat com a Torre de Merola, són les restes d'un antic castell construït al segle XII pels senyors de Merola. Les ruïnes del castell són situades a tocar de l'església nova de Santa Maria de Merola, prop del Camí Ral i a la riba dreta de la riera de Merola. Actualment, només es conserva la paret de tramuntana de la torre d'homenatge, coneguda popularment amb el nom de la torre dels Moros. Aquesta torre té una alçada de 4,95 metres, i el mur té 1,20 metres de gruix. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació, foren aprofitats als segles posteriors per bastir les masies del terme de Merola.
==============
El juliol de 2019, es van presentar els treballs de restauració de la torre que va portar a terme l'Ajuntament de Puig-reig, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. La restauració va consistir en la consolidació de l'única paret de la torre que queda dempeus, ja que la seva integritat estava en perill, i una estructura de fusta adjacent, que ofereix una simulació de les dimensions originals, i alhora permet que el visitant pugui pujar fins a dalt, on un mirador ofereix les vistes que tenia en la seva funció de torre de guaita.
==============
El Pont de Merola, és una edificació de pedra construïda al segle XVIII que salva la riera de Merola, a partir de quatre arcs, dos de principals, de mig punt, fets amb pedra tallada i escairada i col·locada a contrajunt.
==============
La colònia de Cal Riera, també coneguda com a colònia Manent forma part del terme municipal de Puig-reig, i està situada a tocar del riu Llobregat, entre Cal Vidal i l'Ametlla de Merola.
Els orígens de Cal Riera, són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu. Uns industrials emprenedors compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, la impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre, formada per diferents industrials tèxtils, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera.
La fàbrica ja funcionava l'any 1895, i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers, i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposava d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com; la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de mida modesta, si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola.
Cal Riera, va tancar portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar, i la majoria dels treballadors anaren a viure a altres llocs, especialment a Navàs (Bages).
La Palanca del Cal Riera ens ajudarà a creuar el Llobregat.
==============
==============
Una petita passera facilita travessar la Riera de Merlès.
==============
==============
Aiguabarreig riera de Merles, riu Llobregat.
De tornada, caldrà resseguir el Llobregat des de l'aiguabarreig de la Riera de Merlès, passant per un tram de la Ruta de les Colònies i Camí del Llobregat (GR 270). Tornarem a veure la resclosa de l'Ametlla de Merola, però ara per l'altre costat de riu. Passarem pel costat de cal Melic, i creuarem la palanca per tornar a accedir a la colònia.
La palanca de l'Ametlla, és un magnífic pont de ferro reblonat que salva el riu Llobregat prop de la resclosa, i de l'inici del canal de derivació d'aigua. El pont de 54 metres de llarg i 2,45 metres d'ample, consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra. Fou construït per la Maquinista Terrestre i Marítima, l'any 1890. L'empresa tèxtil el va encarregar construir per tal que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat poguessin creuar-lo sense perill, i d'aquesta manera facilitar l'accés segur a la fàbrica.