PASSAREL·LES DE MONTFALCÓ.

Descripció de la ruta; recorregut d'anada i tornada pel mateix camí, que amb sortida de l'alberg de Montfalcó ens portarà fins al Congost del Seguer, a la mateixa entrada del Congost del Mont-rebei, amb l'al·licient dels dos trams de passarel·les entremig. En aquest punt donarem la volta després de creuar l'embasament de Canelles, per un espectacular pont penjat. També tenim l'opció de travessar tot el Congost de Mont-rebei fins arribar a l'aparcament de la Masieta, si ho fem així haurem de tenir en compte que l'excursió es converteix en una llarga caminada. La proposta d'arribar solament al congost del Seguer està al voltant dels 7 quilòmetres, amb un desnivell considerable de 600 metres. L'inici de la ruta, és una agradable baixada amb bones vistes de l'embassament. A la tornada ens trobarem amb una feixuga pujada de 2 quilòmetres, i uns 300 metres de desnivell per davant. La part més aventurera del recorregut, són els dos trams equipats amb escales de fusta que superen unes verticals parets, on la gent poc avesada a les alçades poden tenir algun problema, tot i que la perillositat és baixa sí el comportament és l'adequat.

Punt de sortida; des de l'Alberg de Montfalcó o Casa Batlle. Per arribar fins a l'alberg hem de dirigir-nos a la població de Viacamp, en la Nacional 230 entre Benavarri i Vielha. En aquesta població surt una pista forestal (accessible per a tots els vehicles) que, transcorreguts 15 quilòmetres, condueix fins a l'alberg.


Aquest recorregut es troba a cavall entre les províncies d'Osca (Aragó) i Lleida (Catalunya). Aquí el riu Noguera Ribagorçana fa de frontera natural entre aquestes dues comunitats, i és en aquesta zona on es troba embassat, formant el pantà de Canelles. Al final del recorregut proposat ens trobarem a l'entrada del Congost de Mont-rebei, on el riu travessa la serra del Montsec, dividint el Montsec d'Ares (Catalunya) del Montsec de l'Estall (Aragó).
==============
Font de Montfalcó.
Una vegada en l'alberg, seguirem una senda en continu descens. Aquests primers metres són un passeig botànic, en el qual diferents panells informatius ens informen de la flora i la fauna del lloc. Després de creuar una pista arribem a la Font de Montfalcó, i poc després a les ruïnes del Corral de la Vinya.
Amb bones vistes del pantà i després de creuar el barranc de la Serra, arribem al primer tram de passarel·les. Aquesta infraestructura molt criticada pel seu impacte dins del medi ambient, fou inaugurada el juny de l'any 2013.
Es tracta de dos trams d'escales de fusta, que remunten un parell de cingleres. El primer tram salva una verticalitat de 33 metres, amb 132 escales. Una vegada superat aquest tram, arribem al segon tram el més llarg, amb 159 escales que remunten un desnivell de 50 metres.
==============
==============
==============
Segon tram de passarel·les.
Una vegada arribem a dalt, comencem a descendir fins a arribar al congost del Seguer, on s'hi ha instal·lat un pont penjant. A partir d'aquí donarem la volta, i repetirem el recorregut en sentit contrari. Ara haurem de baixar per les passarel·les, i amb un fort desnivell de pujada retornar a l'alberg de Montfalcó.
==============
==============
==============
==============
==============
 

BTT-MARE DE DÉU DEL MONT (1.124 metres).

Descripció de la ruta; recorregut d'anada i tornada pel mateix vial, que ens portarà al cim del Mont, on trobarem el Santuari de la Mare de Déu del Mont. Aquesta muntanya està en el llistat dels 100 Cims de la FEEC, dins de l'apartat de cims essencials. En total tenim una mica més de 36 quilòmetres, la meitat dels quals són de pujada continuada fins al cim, el desnivell també es força important apropant-se als mil metres. A pocs quilòmetres abans del cim trobem l'interessant monestir de Sant Llorenç de Sous, on podem parar a la baixada, ja més descansats.

Punt de sortida; des del municipi de Cabanelles a la comarca de l'Alt Empordà.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/mare-deu-del-mont-desde-cabanelles-alt-emporda-2313075

La serra del Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa. En el seu punt més alt hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, des d'on es pot contemplar un panorama esplèndid de la Garrotxa, la plana de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i el Gironès, fins a la ciutat de Girona, les Guilleries, el Montseny i el Pirineu oriental, molt particularment el massís del Canigó. Aquest cim va formar part de la colla de vèrtexs on es van prendre dades i s'hi van fer triangulacions, a finals del segle XVIII, per mesurar amb precisió el meridià terrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona. Això va permetre determinar la longitud del metre.

Tot el trajecte es fa per carretera (GIP-5237), amb uns primers quilòmetres de pujada suau, per assolir el màxim desnivell en els últims tres quilòmetres. A partir del km. 6, la carretera es converteix en una pista asfaltada, força estreta i amb nombroses giragonses.
===============
Cim del Mont, també anomenat de la Mare de Déu del Mont, a 1.124 metres d'altitud. Aquesta muntanya està en el llistat dels 100 Cims de la FEEC, dins de l'apartat de cims essencials.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià, la imatge del qual és considerada la patrona de l'Empordà. L'església és d'una sola nau, d'estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L'hostatgeria i rectoria, construïda darrere l'església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles XVII i XVIII. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant.
L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó. S'hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l'època.

https://www.marededeudelmont.com/ca/

Al costat del santuari, on ara hi ha l'aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la marededéu. La imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica del segle XIV, la qual ja era venerada almenys des de 1222. Es tracta d'una talla d'uns 80 centímetres d'alçada, feta en alabastre de Beuda. El 1936 els anarquistes l'estimbaren muntanya avall, però va poder ser recuperada i restaurada. La imatge original, després d'un intent de robatori el 1990, es conserva al Museu d'Art de Girona. El santuari conserva una altra imatge mariana, la de la Mare de Déu de les Agulles, també gòtica, del segle XIV, tallada en pedra calcària.
===============
Sant Llorenç de Sous.
L'església de Sant Llorenç de Sous, fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous actualment deshabitat. En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú.
===============
La ruïna de l'església del monestir molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. A partir de 1984 es van iniciar els treballs arqueològics de recuperació de les antigues estructures, no sols de la parròquia sinó de tot el conjunt del monestir.
===============
 

CAP DEL ROS (640 metres).

Descripció de la ruta; farem un recorregut circular per assolir el Cap del Ros o Turó del Ros, una muntanya de 640 metres que es troba entre els municipis de Vacarisses i de Viladecavalls, a la comarca del Vallès Occidental. Un dels atractius d'aquest turó, és que es troba dins del llistat dels 100 Cims de la FEEC. L'excursió ressegueix la serra de Collcardús, passant per altres turons de menys alçada; turó de la Barrumina de 468 metres, turó de les Bassotes de 537 metres, turó de les Guixeres de 573 metres i turó dels Quatre Termes de 634 metres. La zona té un important valor ecològic i natural, atès que se situa estratègicament entre les serres de l'Obac i Sant Llorenç del Munt a llevant, i el massís de Montserrat a ponent. Durant el recorregut trobarem diferents elements patrimonials destacables, com antics forns de calç, pedreres, pous, coves i avencs.

Punt de sortida; des de la urbanització de Can Corbera, situada en el municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental. L'excursió té una llargada propera als 10 quilòmetres, amb un desnivell per sobre dels 600 metres.

El Cap del Ros és el turó més alt de la serra de Collcardús, una petita carena a cavall dels municipis de Viladecavalls i Vacarisses (Vallès Occidental) que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. Tot i que la zona està envoltada de municipis molt poblats, l'excursió té un recorregut entretingut per corriols emboscats i ombrívols, i miradors amb bones vistes de la comarca. 
L'any 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, en el qual s'incloïa la serra de Collcardús. Concretament, formava part de l'espai Montserrat-Roques Albes-riu Llobregat. El Bosc Senderista de Collcardús és una ruta abalisada amb pintura groga i blava, que recorre bona part d'aquest espai protegit. El sender té 4 diferents punts d'accés PAS (Punts d'Accés Senderista) així com 17 Fites de camí, per a cadascun dels punts més rellevants de la ruta circular que recorre la serralada.
Can Boixeres o Castell de Sant Lluís de Rístol, és una gran casa senyorial construïda l'any 1925 dins del terme de Viladecavalls. És de planta de creu grega, amb cossos afegits als encreuaments formant un quadrat. Cal destacar per la seva importància i per la seva altura, la torre que sobresurt de tot el conjunt edificat. La masia es va convertir en un restaurant el 1959, i el 1961 s'hi va construir una capella sota l'advocació de Sant Lluís.

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?pic=rutas-senderismo&slug=100-cims-viladecavalls-turo-del-ros&id=8879996&rd=es

Can Ros, és una masia en estat ruïnós que dóna nom al turó homònim, de la qual avui dia només se'n conserven els fonaments. Segons sembla aquest mas es podria correspondre amb el de Can Parent de la Serra, el qual ja existia al segle XIII, formant part de la propietat de Can Boada de les Parentes.
El cim és una atalaia amb bones vistes, tot i tenir una alta contaminació visual per culpa d'unes antenes, i diversos estris de telefonia.
Cap del Ros o turó del Ros.
Fites que anirem trobant al llarg del recorregut.
Turó dels Quatre Termes (634 metres). Es al segon cim més alt de la Serra de Collcardús, només 5 metres per sota del Turó del Ros. Tot i ser un cim prou marcat, sabrem que som al punt mes alt gràcies a la Fita 8.
Turó de les Guixeres (573 metres). La Fita 6 ens marca aquest cim poc definit.
Oratori de Sant Miquel.
Turó de les Bassotes (537 metres). Es pot accedir al cim per un cami emboscat, des d’on tindrem bones panoràmiques de Can Boixeres.
Forn de Can Margarit II. Forn tradicional de calç de planta circular, que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. Es troba en estat ruïnós i mig cobert de terra, avui dia encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta edificació pertanyia a la gran masia de can Margarit, avui dia en estat ruïnós tot i que va estar habitada fins als anys seixanta del segle XX.
===============
Turó de la Barrumina (468 metres).
===============