Recorregut tranquil i planer (menys de 100 metres de desnivell), que ens
portarà a recórrer un tram de la Via Verda del Llobregat, per on circulava
l’antic ferrocarril de via estreta anomenat “Carrilet”, que a finals del segle
XIX transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà,
resseguint el curs del riu Llobregat. A mig recorregut podrem veure el pont
gòtic, i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.
.jpg)
El recorregut s’inicia a la Colònia de Cal Rosal, un nucli de població situat
al peu del riu Llobregat, on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i
Olvan a la comarca del Berguedà. Per arribar fins aquí des
de la Catalunya Central, ens arribarem a la ciutat de Manresa on prendrem
l'autovia C-16 en direcció al Túnel del Cadí. A pocs quilòmetres abans de la
vila de Berga, trobarem la sortida de Cal Rosal. Es pot estacionar el cotxe en
un ampli aparcament, davant una zona on hi ha diversos bars-restaurants, i
botigues.
.jpg)
Des de l’aparcament ens dirigim a la rotonda per on hem arribat
amb el cotxe, per cercar una àmplia pista de terra (retols). A la nostra
esquerra i tenim el riu Llobregat, i el que antigament era la colònia tèxtil de
Cal Rosal, amb la fabrica, habitatges i demès dependències. La pista ampla i
planera, és per on antigament passava el traçat del Carrilet. En els primer
metres del recorregut, podrem veure alguns dels habitatges dels treballadors,
avui dia abandonats.
.jpg)
Fàbrica de Cal Rosal a tocar el Llobregat.
.jpg)
Caminem llargs trams de pista una mica monòtons, passem per sota
un viaducte de l’autovia, sempre per la pista principal.
.jpg)
En alguns punts podem baixar a peu de riu.
.jpg)
-----------
.jpg)
Després de creuar una zona boscosa i ombrívola, arribem a un primer
túnel de l’antic Carrilet.
.jpg)
-----------
.jpg)
Poc després de sortir d’aquest trobem un segon túnel, amb un recorregut
més llarg que l’anterior, i on caldrà portar una llanterna o frontal, per
caminar amb més comoditat.
.jpg)
.jpg)
El segon túnel és el més llarg.
.jpg)
A la sortida del túnel passem per sobre d’un pont no gaire
visible, i arribem al Pont del Carrilet que ens farà creuar el riu. Al final
del pont trobem l'últim túnel del recorregut, a la mateixa entrada i podrem
veure la Font dels Pescadors.
.jpg)
Font dels Pescadors.
.jpg)
Sortint del túnel continuarem planerament, ara el Llobregat ens
queda a la nostra dreta, fins a arribar a un refugi de pescadors.
.jpg)
Pocs metres després tindrem davant nostre el Pont gòtic de Pedret,
diuen que fou construït entre els segles XII i XIII, per facilitar les
comunicacions entre la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret .
.jpg)
Travessem el pont i enfilem un camí per l’esquerra, de primer amb
alguns esglaons, i ja més amunt per sobre les roques. En menys d’un quart
d’hora de pujada moderada, arribarem a Sant Quirze de Pedret.
.jpg)
L'església
de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà). La primera notícia
del lloc és de l'any 983, on surt esmentat Pedret com un dels dominis del
monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació. L'aspecte actual, fruit de diferents
restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles
XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Al 1959,
Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós. El 10 de maig del mateix any,
el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga, a petició del
seu alcalde i president de la Junta del Museu de la Ciutat i Comarca de Berga,
per tal que esdevingués un annex del museu. La Diputació de Barcelona, es va fer
càrrec de la restauració. La intervenció començà el 28 de desembre, d'aquell
mateix any. Entre el 1989 i 1995 es varen fer noves intervencions, emfatitzant
també aspectes d'interpretació, protecció i difusió (la visita es de pagamaent).
.jpg)
L'excursió és d’anada i tornada pel mateix lloc, fins aquí
haurem invertit 1,30 hores de temps per realitzar uns 5 quilometres, ara solament
ens caldrà desfer el recorregut al inrevés.
Una mica d’història de la Colònia de Cal Rosal;
.jpg)
La Fàbrica Vella.
Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de
pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic, creuant el Llobregat. Més
endavant l'any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró però fills
d'empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del
Llobregat per construir-hi una fàbrica, que es convertiria en la primera
colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap
a l'any 1860, amb màquines de filar i cardes; poc després va incorporar telers.
A finals del segle XIX, ja era la indústria tèxtil més important de Berga.
Aquest fet va permetre ampliar la presa, i obtenir més energia per
moure les noves màquines instal·lades a la Fàbrica Nova. A mitjans
d'aquest segle, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors
repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les
corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.
.jpg)
-----------
.jpg)
La Fàbrica Nova.
Una mica d’història del Carrilet;
.jpg)
El Carrilet a l'entrada de Cal Rosal.
A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica.
El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Finalment, el 1974, desapareixeria aquest mitja de transport. Entre 1885 i 1973, un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona. El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la Confederación Hidrográfica del Pirineu Oriental, que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.
El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Finalment, el 1974, desapareixeria aquest mitja de transport. Entre 1885 i 1973, un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona. El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la Confederación Hidrográfica del Pirineu Oriental, que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.
.jpg)
Estació de Cal Rosal.
.jpg)
Enderrocament de l'estació.
----------
