esgarrapacrestes: SANT PERE DE CASSERRES.

Sant Pere de Casserres és un antic monestir, l'únic de l'orde benedictí a Osona, situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Amb anterioritat a la construcció del monestir hi havia en aquest indret un castell termenat, documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, la vescomtessa Ermetruit en féu iniciar les obres el 1006. El conjunt és d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa, i posterior us per a feines del camp.

Actualment el monestir alberga una exposició de caràcter permanent, on s'interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant l'ordenació museogràfica que ens permet conèixer com es vivia en un monestir en el segle XI.

El recorregut s’inicia al Parador de Turisme de Sau. Per arribar aquest lloc farem servir l'autovia C-25 direcció Girona, per continuar per la C-153 fins al poble de Roda de Ter. A partir d’aquesta localitat trobarem, retols que ens ajudaran arribar al Parador. El cotxe el podrem aparcar uns metres abans del, o en el mateix establiment. Bones vistes de la part alta de l’embassament de Sau.

Des del Parador de Sau, surt una pista asfaltada que va fins al mateix monestir de Sant Pere de Casserres, aquesta excursió és ideal per fer-la amb gent que caminar no sigui el seu fort, i així els que vulguin suar la camisa o poden fer seguint el sender i els que no, ho poden fer tranquil·lament amb el cotxe, per retrobar-se en el monestir i fer la visita conjunta. El recorregut es pot fer en tres hores entre anar i tornar, el desnivell és molt baix, el camí és de bon fer sense cap dificultat tècnica i amb una senyalització adequada. Les pintades a les pedres són exagerades, i visualment poc agraïdes.

Si el que volem és caminar sortirem del Parador de Sau per la pista asfaltada, a pocs metres trobarem una gran llosa de pedra amb unes pintades que ens senyalen la ruta. A partir d’aquí el sender entra dins del bosc, fent lleugeres pujades sense gaire desnivell i amb la tendència d’anar baixant. En alguns trams el camí es retroba amb la carretera, i en les cruïlles tornarem a trobar les lloses pintades. La major part del camí tindrem bones perspectives de la cua de l’embassament, i en alguns punts sortint uns metres del camí podrem albirar millor el panorama des de sobre algun espadat.

==========

Sense gaires complicacions arribarem al nostre destí, abans passarem per un prat herbat, i tot seguit l’aparcament. A l’entrada hi ha un restaurant, que curiosament s'ha de passar per dins d’aquesta instal·lació per accedir al monestir. Després de passar el restaurant trobem un altre prat, i l’opció d’arribar al cenobi per dos camins diferents. Per l’esquerra un camí planer i ample, o per la dreta un viarany estret que passa per sobre les roques, equipat amb algun passamà. La visita del monestir és de pagament, però és del tot recomanable realitzar el recorregut i transportar-nos en la imaginació, en el que havia estat aquest lloc.

==========

Una antiga llegenda, relaciona un fet miraculós amb la ubicació i fundació del monestir. Al si d'una família molt rica i poderosa de Catalunya, va néixer un infant que al cap de tres dies ja parlava com una persona gran. Aquest nen (tot i que hi ha gent que afirma que era una nena) va dir als seus pares que es moriria aviat, i que un cop mort l'havien de carregar sobre una burra cega. Els va dir que no havien de menar la burra, que ella sola sense que ningú no la guiés i no li digués res, ja començaria a caminar i, allà on s'aturés, havien de construir un monestir què havia de ser en honor a Sant Pere. I així ho varen fer. Un cop mort l'infant, el varen carregar a sobre la burra junt amb dues ampolles de llet a les alforges. La burra cega començà a caminar i a caminar sense que ningú no li digués res; la gent l'anava seguint com una processó. Pujà i baixà muntanyes i cingleres, travessà torrents i rierols, passà per camps i planes. Després d'un llarg viatge, s'aturà a la punta de la península que es formà quan el riu Ter gira cap a Sau, i la burra es morí. Allí varen erigir el monestir de Sant Pere, i col·locaren el Cos Sant del nen en un lloc principal del temple, dins d'una arqueta darrere l'altar. Al mateix temps s'hi varen establir uns frares que tingueren cura del monestir, i del cos del Sant Nin.