Descripció de la ruta; amb el nom d'Olla de Sant Llorenç-l'Obac, descrivim una ruta intensa que recorre de forma circular la vall que forma la riera de les Arenes, i gran part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i la serra de l'Obac. El recorregut, ens portarà a caminar per la part més alta de totes les muntanyes que l'envolten. El tram de més desnivell el farem de sortida pujant al punt més alt del Parc Natural, la Mola (1.103 metres), des d'aquí anirem directes al Montcau (1.056 metres). A continuació entrarem en territori de l'Obac, i pujarem al cim del Turó de Tres Creus (la Pola) (930 metres), passarem a tocar el Turó de Castellsapera (pujar-hi és opcional). Ara enfilarem fins al Tossal de l'Àliga (863 metres) i Turó de la Mamella (803 metres) i a continuació arribarem al final de la ruta. Els tres primers cims, estan catalogats dins del llistat dels 100 Cims de FEEC.
Entremig d'aquests cims trobarem diversos colls; collet dels Tres Termes, coll d'Eres, coll d'Estella, coll d'Estenalles, coll de Garganta, coll de Boix, coll de Tres Creus, coll de Daví, collet Estret i coll de la Riba. Altres punts d'interès són; la masia de can Robert, la pujada pels Cingles dels Cavalls, el Monestir de Sant Llorenç del Munt, el Morral del Drac, el Roure de Palau, el Centre d'Informació de coll d'Estenalles, l'ermita de Sant Jaume de la Mata, l'Alzina Bonica, el Pou de glaç de l'Estepar i la Torre de l'Àngel.
En total tenim una ruta exigent d'uns 23
quilòmetres, amb un desnivell proper als mil metres.
Punt de sortida; a tocar la Torre de l'Àngel (km 7 de la carretera BV-1221) trobarem un aparcament.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un Espai Natural Protegit, Parc Natural, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC), Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA)
Sant Llorenç del Munt i l'Obac, són dues serres unides al nord pel coll d'Estenalles. L'extens conjunt constitueix una formació muntanyosa que s'inscriu en dues comarques, el Vallès Occidental i el Bages.
Can Robert. Situada al camí que puja cap a la Mola, és una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom de s del segle XVIII, però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.
Els Cingles dels Cavalls és l'últim serral abans d'arribar a la Mola, format de dreta a esquerra per; la Punta Serreta, Punta dels Cavalls, Salt dels Cavalls, i Miranda dels Cavalls. Lloc ple de llegendes poc creïbles, que fan referència a un cavaller que va pujar a la Mola acompanyat d'un munt de soldats amb la intenció de matar a un suposat drac, que només veure'l l'ensurt va ser tan gran que els cavalls varen caure pel cingle.
Al cim de la Mola hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt (segle X), amb l'església romànica i altres edificacions posteriors.
Des de finals del segle XIX, quan començà el muntanyisme a Catalunya, la Mola i el massís de Sant Llorenç del Munt en general ha sigut un lloc habitual d'excursionistes, aplecs religiosos o culturals i d'estudiosos de diverses disciplines. Posteriorment, també ha sigut freqüentada per practicants d'esport d'aventura com l'escalada o l'espeleologia. Està inclosa en el repte dels «100 Cims» de la FEEC.
El Morral del Drac.
La Mola, des de la carena del Pagès.
El Montcau, des de la carena del Pagès.
El Montcau, és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt. És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera. Aquest cim també està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
https://es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/la-mola-montcau-la-pola-78836971
El Montcau des de la Mata.
Vista dels Castellots de Tanca i Montserrat, des del Turó de Tres Creus.
El Paller de Tot l'Any, des del Turó de Tres Creus.
Turó de Tres Creus, també anomenat Turó de la Pola per la font homònima situada sota del cim. És el punt més alt de la serra de l'Obac. Aquest és el tercer cim de la zona, inclòs en el llistat dels 100 Cims de la FEEC.