Descripció de la ruta; caminada d'anada i tornada pel mateix camí, amb una variant a mig recorregut que ens portarà per la frondosa riera de Vallcàrquera, a tocar els límits del Parc Natural del Montseny. L'excursió segueix l'anomenada Ruta dels Arbres (PR-C 33) resseguint un espès bosc de ribera, on podrem conèixer de ben a prop les espècies d'arbres que habiten en aquest indret. Passarem diversos salts d'aigua, la font de la Noguera Punxeguda i el Gorg de Can Bosc, per acabar en una zona planera de camps de conreu i masos, on tindrem una bona panoràmica de la muntanya del Tagamanent. En aquest punt trobarem l'església de Sant Pere de Vallcàrquera i la Rectoria, masia condicionada com a escola de natura, a més del molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. En l'últim quilòmetre deixarem a l'esquerra la riera de Vallcàrquera, i continuarem per la dreta pel torrent del Socau, fins a l'entrada de la mina del Socau. En total tenim una caminada propera als 8 quilòmetres, i una mica més de 200 metres de desnivell.
Punt de sortida; des del municipi de Figaró-Montmany (Vallès Oriental).
==============
==============
==============
==============
==============
==============
.jpg)
==============
.jpg)
==============
==============
.jpg)
La Rectoria de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII que actualment és l'Escola de Natura la Rectoria de Vallcàrquera. La Rectoria fou caserna militar durant les guerres carlines, tal com recorda una rajola de la façana on es llegeix que fou el "cuartel del sur". L'edifici i les feixes adjacents foren adquirides per la Diputació de Barcelona al Bisbat de Vic l'any 1991. Després d'una important rehabilitació, es va inaugurar oficialment com a escola de natura la tardor de 1998.
Sant Pere de Vallcàrquera és una església del romànic tardà aïllada a la vall de Vallcàrquera, d'una sola nau amb absis i envoltada per un mur de pedra. Té una nau lateral afegida al segle XVII, i un campanar amb embigat de fusta. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII, i elements escultòrics.
La mina del Socau, té una boca que mesura uns 170 centímetres d'alçada per 160 centímetres d'amplada, i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten altres entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació. La mina de les quals es feia extracció de mineral de ferro o de magnetita estigue en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins a l'antic camí ral del Congost.
==============
Figaró-Montmany (Vallès Oriental).