Descripció de la ruta; en aquesta sortida ens arribarem fins al pantà de la Gavarresa, també anomenat pantà d'Olost o de Reixac. Es tracta d'un embassament artificial situat en el curs de la riera Gavarresa dins del terme d'Olost. Té una capacitat de 7,77 hectàrees, amb una presa de dimensions considerables i destinat a l'abastament d'aigua del municipi, i a usos agraris i ramaders. És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.
Una ruta tranquil·la i molt agradable d'uns 10 quilòmetres i quasi 300 metres de desnivell, on descobrirem magnífics racons d'aquest afluent del Llobregat, bastant desconegut per a molts, i que ens sorprendrà per la gran bellesa del seu paisatge.
Punt de sortida; des del poble d'Olost, un municipi de la província de Barcelona a la comarca d'Osona, i subcomarca del Lluçanès.
.JPG)
https://turisme.llucanes.cat/visiteu/itinerari-del-panta-de-la-gavarresa/
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/150308-olost-panta-gavarresa-olost-9101980
La font de la Casanova està situada en la part de ponent del municipi, en un entorn rural a uns 200 metres al sud de la masia que li dóna nom, la Casanova del Coll del Ram.
===============
===============
Pantà de la Gavarresa, també anomenat pantà d'Olost o de Reixac.
===============
===============
===============
===============
Riera Gavarresa.
===============
===============
===============
===============
Mas Gavarresa.
Ermita de San Adjutori situada sobre el turó que duu el mateix nom. Es va acabar de construir l'any 1717, consta de la capella, amb un campanar d'espadanya, i la casa dels ermitans. Ha sofert diverses reconstruccions al llarg dels anys; l'última, en 1989. En 1772 estava en tan mal estat que el bisbe de Vic va fer tancar l'ermita i baixar el sant a l'església de Santa Maria, fins a l'any 1780, quan es va acabar de restaurar. L'ermita domina tota la vall i, per això, des d'allí es pot contemplar una excel·lent panoràmica del poble.
Al poble d'Olost destaca l'església de Santa Maria, de finals del segle XVIII i amb dos campanars, que segons compte la llegenda, un matrimoni va prometre un campanar nou si la verge els donava un fill; i van tenir bessons.
===============