Descripció de la ruta: la ruta ens portarà fins a Castell Saverdera o Castell de Sant Salvador de Verdera, una muntanya de 682 metres de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta exposada a més de fer el cim, comte amb nombrosos punts d'interès. El més destacable és el Monestir de Sant Pere de Rodes, les restes del Castell de Sant Salvador, el despoblat de Santa Creu de Rodes amb l'ermita de Santa Helena, i quasi al final de l'excursió l'ermita de Sant Onofre, així com la visita al poble de Palau-saverdera amb alguns edificis històrics d'interès. L'excursió no té una distància alta, al voltant dels deu quilòmetres, però si haurem de posar atenció en el desnivell, doncs sortirem des d'una altitud per sota dels cent metres, i arribarem als 682 metres del cim.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa a Vic per la C-25. Continuem per la mateixa via, fins a enllaçar amb l'AP-7 fins a prendre la sortida 4, on enllaçarem amb l'N-II i N-260. Deixem aquesta carretera a l'altura de Vilajuïga per enllaçar amb la GI-604 fins arribar a Palau-saverdera. En total i tenim uns 165 quilometres, i una mica més de dues hores de cotxe.
Una vegada al poble de Palau-saverdera, podrem aparcar el cotxe entre el carrer dels Quintants i la Plaça Major.
Palau-saverdera és un poble de prop de 1.500 habitants de la comarca de l'Alt Empordà, que està situat al peu de la vessant sud de la serra de Verdera (78 m. d'altitud). El poble limita amb Roses, el Port de la Selva, La Selva de Mar, Pau i Castelló d'Empúries. Bona part del poble està situat dins dels parcs naturals del Cap de Creus i dels Aiguamolls de l'Empordà. El lloc de Palau és esmentat l'any 974 en una butlla del papa Benet VI en què precisa els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes.
Entre els edificis històrics o notables cal destacar el castell de Palau-saverdera conegut popularment com a Can Mèssio. Tot i que ha sofert moltes alteracions, resten testimonis d'un recinte murat força ampli, amb la Torre de les Hores. Hi ha altres dues torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI; de fet, les primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de rastres d'una fortificació altmedieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent. També hi trobem l'església romànica de Sant Joan de Palau-saverdera documentada com a parròquia l'any 1070.
De sortida prenem el carrer de la Font Mallola, carrer Nou, i carrer de la Font, fins arribar a la Font de Dalt, que fou agençada al segle XVIII amb tot un conjunt d'elements d'arquitectura popular, i un petit parc públic. Girem a la dreta pel carrer de la Serra de Verdera, i sortim del poble.
Per davant nostre tenim una bona panoràmica del nostre recorregut, amb la serra de Rodes i el cim del Castell Saverdera. Ds d’aquí i durant uns tres quilòmetres, tenim tot el desnivell positiu de l'excursió.
Arribem a una cruïlla de camins, girem per la dreta tot flanquejant el Puig de Retorn. El camí de l'esquerra el farem servir de tornada. A l'esquerra podem veure enlairada l'ermita de Sant Onofre, que també i passarem durant el retorn.
Vistes a la Badia de Roses.
Vistes a Palau-saverdera.
Arribem a la Cova de la Veta Negra. Una cavitat artificial possiblement a la recerca de mineral, d'uns 28 metres de recorregut que presenta 3 boques d'accés. Des de l'entrada de la cova hi han unes magnífiques vistes de la Badia de Roses.
Cova de la Veta Negra i la Badia de Roses de fons.
A partir d'aquí tenim mig quilòmetre de pujada molt dreta, fins assolir el cim del Castell de Saverdera, punt més alt de la Serra de Rodes.
Arribem al coll de les Palomeres, de primer ens desviem uns metres a la dreta per anar fins al vèrtex geodèsic i coronar el cim, des d'on tindrem les millors vistes.
El Port de la Selva, des del coll de les Palomeres.
Sant Salvador de Verdera, des del coll de les Palomeres.
Cim de Castell Saverdera (628 metres).
Retornem al coll i pugem fins a les restes del Castell, i de l'ermita de Sant Salvador de Verdera. El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota.
----------
Dels edificis actualment recognoscibles, només l'església de Sant Salvador de Verdera correspon a la primera etapa del castell i encara a una fase avançada, ja que és datable en la primera meitat del segle XI, sense que se sàpiga si substituí un temple anterior.
La resta de les edificacions més o menys conservades semblen correspondre a la reconstrucció de 1283.
Una vegada visitada la zona iniciem un fort descens fins al coll de la Verdera, i tot seguit al coll del Mosquit, on trobem un sender a l'esquerra per on es podria escurçar el recorregut, però que no és recomanable, ja que quedant dos punts de molt interès.
Des del coll un seguit de ziga-zagues ens apropant al Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta edificació fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878.
Caminem uns metres per la carretera que porta al monestir fins al despoblat de Santa Creu de Rodes. Es tracta d'un nucli de població abandonat a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena. És un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l'església, l'únic edifici del nucli que es manté dempeus. L'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.
A partir d'aquí rodejarem la Serra de Santa Helena fins arribar a l'Àrea d'Esbarjo del Mas Ventós, un lloc ideal per passar el dia, on si pot arribar amb cotxe des de Vilajuïga. Aquí enllacem el nostre recorregut amb GR-92-0, i el Camí de Sant Jaume, traçats que ja no deixarem fins al final de l'excursió. Per baixada suau i pista ampla amb bones vistes a Roses, creuem les Roques de les Heures fins arribar a l'ermita de Sant Onofre, on també i trobem una font. L'ermita està enlairada damunt del poble de Palau-saverdera a 400 m d'altitud, sota el Castell de Verdera i vora la penya del Fitor. El santuari ja existia l'any 1362, però l'actual edifici, d'un sol cos que integra la capella i la casa de l'ermità, no ,sembla anterior als segles XVI-XVII.
A continuació la baixada s'adreça. Ara per camí estret i pedregós arribem a la Castanyeda d'en Mateu, amb bonics exemplars d'aquest arbre. Creuem el Rec de Sant Onofre, i continuem baixant fins a retrobar el camí que hem fet de pujada. Seguirem aquest sender sense complicacions fins al final de l'excursió.