-------------
Corner (Amelanchier ovalis).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del Meandre del Llobregat (Castellbell i el Vilar).
Corner (Amelanchier ovalis) és un arbust caducifoli
ramificat que pot arribar als 4 metres d'alçada. Les seves branques són
llargues, flexibles i manquen d'espines. Té fulles de 2 a 6 cm,
llargament peciolades, ovals i serrades. Floreix d'abril a maig amb flors de
pètals blancs molt allargats i fructifica a l'estiu formant un fruit bru negrós
de forma de poma.
Calabruixa petita (Muscari neglectum).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del
Meandre del Llobregat (Castellbell i el Vilar).
Calabruixa petita o marcet (Muscari
neglectum) és una planta classificada en la família de les jacintàcies,
segons el sistema de classificació APG II, però que tradicionalment es
classifica dins de les liliàcies. Es fa en herbeis, prats, camps, sembrats i
vores de camins. També es conrea en jardineria. És una planta petita de fins a
30 cm d'alçada, però molt sovint més baixa, herbàcia i amb bulb, amb un raïm
molt dens que agrupa de 15 a 40 flors blaves i petites i situat a l'extrem
d'una tija sense fulles que surt directament del bulb.
Lleteresa serrada (Euphorbia serrata).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del Meandre del Llobregat (Castellbell i el Vilar).
Lleteresa serrada (Euphorbia serrata), és una planta herbàcia anual que creix fins a una alçada d'entre 20 i 50 cm. Les fulles són llargues i estretes amb els marges finament serrats, d'ací el nom de l'espècie. Les espècies d'eufòrbia viuen generalment en erms, camps assolellats i a la vora dels camins. Eufòrbia (Euphorbia) és un gènere de plantes que pertanyen a la família de les euforbiàcies. Hi ha unes 2.160 espècies d'eufòrbia. Aquest gènere és un dels que mostra més diversitat del regne de les plantes. Les plantes del gènere eufòrbia es coneixen generalment amb el nom de lletereses o una de les seves variants, com lletera, lletrera, lleterola, o lleterassa als Països Catalans. Aquest nom està originat en el fet que segreguen una saba que sembla llet. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi, i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.
Abellera groga (Ophrys lutea).
Fotografia presa a la zona del Turó del Marqués
(Castellbell i el Vilar).
Abellera groga (Ophrys lutea), és una de les abelleres més freqüents al Bages. Es reconeix pel seu label de 14 a 18 mm de llargada, amb tres lòbuls i amb un marge groc molt ampli. Floreix des de final de març fins al maig. Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani, viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris (prats, gasrrigues,matollar i boscos). La majoria de las orquídies del gènere Ophry, viuen amb simbiosi amb un fong micorícic i per això no és possible trasplantar-les.
Gravit (Pallenis Spinosa).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del Turó del Marqués (Castellbell i el Vilar).
Gravit (Pallenis Spinosa) planta anual o biennal de la família de les compostes, de fins a 75 cm d’alçada que creix en prats secs i assolellats. Capítols florals solitaris de color groc. Les bràctees externes del capítol, similars a fulles, disposades radialment i afuades en una punta punxosa, li donen una forma estrellada. Les fulles són lanceolades, igualment acabades en punta.També anomenada Ull de Bou o Herbe Febrera, aquesta ultima denominació per la seva capacitat antiinflamatòria dels seus capítols florals, els quals en infusió diuen que redueixen la febre i el mal de cap.
Foixarda (Globularia alypum).
.jpg)
Fotografia presa pels voltants del serrat de la
Portadora.
Bruc d'hivern (Erica
multiflora).
.jpg)
Fotografia presa al Camí de la Palomera (Montserrat).
Bruc d'hivern (Erica multiflora) és un arbust de la terra baixa mediterrània pertanyent al gènere Erica. És un arbust petit, que floreix durant la tardor i l'hivern (d'octubre a gener).
Les flors són petites i de color rosa, en forma d'olleta; surten totes als extrems de les tiges en agrupacions característiques, sostingudes per pedicels rogencs. A diferència de la resta de brucs que són propis de sòls silicis o descalcificats, es troba sobre terreny calcari, sobretot acompanyat de romaní.
Les flors són petites i de color rosa, en forma d'olleta; surten totes als extrems de les tiges en agrupacions característiques, sostingudes per pedicels rogencs. A diferència de la resta de brucs que són propis de sòls silicis o descalcificats, es troba sobre terreny calcari, sobretot acompanyat de romaní.
Conillets (Antirrhinum majus).
.jpg)
Fotografia presa en el camí que va del refugi Vicenç Barbé a l’Era dels Pallers (Montserrat).
Conillets (Antirrhinum majus) és una planta amb flor silvestre i conreada en jardineria. La subespècie majus és originària de part de Cataluya, Aragó. En estat silvestre la subespècie majus presenta les varietats pseudomajus amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i planta més ramificada. Són plantes pol·linitzades per borinots.
La brunidora, escarabat de les flors o escarabat daurat (Oxythyrea funesta) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels escarabeids, subfamília dels cetonins. És un dels coleòpters florícoles més freqüents en la península Ibèrica. És molt abundant sobre flors de molts tipus; amb freqüència destruïx els rovells florals de les vinyes i els arbres fruiters. Al volar fa un soroll semblant al de l'abella de la mel.
Lli blau (Linum narbonense).
.jpg)
Fotografia presa en el camí que va del refugi Vicenç Barbé a l’Era dels Pallers (Montserrat).
El lli blau o lli
de Narbona (Linum narbonense) és una espècie de lli silvestre. És una
planta autòctona als Països Catalans però no es troba a les Illes Balears.
Estepa blanca (Cistus albidus).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del Clot de l’Estevet (Montserrat).
L’Estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus), és un arbust de la família de les cistàcies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, són rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. És, potser, l'estepa més estesa als Països Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània.
Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa).
.jpg)
Fotografia presa a la zona del Turó del Marqués (Castellbell i el Vilar).
Fotografia presa a Coll de Bram-Sant Salvador de les Espases.
El Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), és una liana de la família de les caprifoliàcies que s'enfila sobre altres arbustos i arbres del bosc mediterrani.
Els fruits són carnosos, de color ataronjat vermellós i acostumen a estar soldats de 2 en 2. Són tòxics per a les persones.
Corniol (Aquilegia vulgaris).
..jpg)
Fotografia presa en el Camí de Can Maçana a Coll de Port (Montserrat).
El Corniol (Aquilegia vulgaris) és una espècie de planta dins la família ranunculàcia, nativa de las zones temperades d'Europa i Àsia.
És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt, tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc, amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.
El seu nom prove d'aquelegus, que pren aigua, o d'aquila, per l'aspecte de les flors. Antigament s'usaven les llavors per a fer perfums pretesament afrodisíacs, les vestals romanes tenien prohibit el contacte amb aquestes plantes. Va ser cultivada als jardins medievals. La Casa de Guisa, a França va fer aparèixer aquesta flor al seu escut d'armes. Els contrabandistes de Navarra, la usaven com amulet per travessar la frontera.
L'enverinament, produeix la mort per paràlisi cardiaca o respiratòria. Produeix símptomes com els de l' Aconitum.
Orella d'ós (Ramonda myconi).
..jpg)
Fotografia presa en el Camí de Coll de Port al Montgros (Montserrat).
L'Orella d'Ós (Ramonda myconi) és una planta de la família de les Gesneriàcies. És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus.
Es tracta d'una planta perenne,
que floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i després
s'asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor. Perd la part aèria
durant els mesos freds de l'any, però amb l'arribada de la primavera ràpidament
produeix tiges i fulles. És una planta vivaç que pot arribar a fer entre 10 i
20 cm.
Herba negra (Globularia repens).
..jpg)
Fotografia presa dalt del cim del Montgros (Montserrat).
L'Herba negra o herba Lluqueta (Globularia repens), pertany al gènere Globularia amb 22 espècies de plantes amb flors de la família Plantaginaceae, nadiues d'Europa central i meridional, Illes Canàries, nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Àsia.
Són plantes herbàcies o sub arbustos de fulla perenne. Fulles ovals d'1-10 cm de llarg. Les flors es produeixen en denses inflorescències sostingudes en una tija allargada de fins a 30 cm. Els caps florals tenen 1-3 cm de diàmetre amb flors blaves, porpres, violetes, rosades o blanques molt nombroses.