PENYES ALTES DE MOIXERÓ. (2.279 metres).

Les Penyes Altes de Moixeró és una muntanya de 2.276 metres situada dins dels límits de la Serra del Moixeró, de la qual es el seu punt més elevat. Es situa entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya, formant part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La serra del Moixeró és un llarg cordal,  orientada d'est a oest, que separa les conques del riu Segre (Cerdanya), amb suaus pendents de prats i bosc, i la del Llobregat (Berguedà), amb grans espadats de difícil accés.

La ruta que descrivim, accedeix al cim de les Penyes Altes de Moixeró fent servir un ruta molt directe, a traves de la tortuosa canal de la Serp. El traçat no te grans complicacions tècniques, tot i els verticals espadats que ofereix la cara sud d'aquest cim. El camí s'enfila buscant els passos més febles de la muntanya, amb algun ressalt a la part final on serà necessari fer alguna petita grimpada, sense cap tipus de perill. El que si tindrem que tenir en comte, es el alt desnivell i la llargada horària del recorregut. Les Penyes Altes no son un cim amb una alçada rellevant, però el desnivell acumulat de 1.200 metres, es comparable a cims de molta més alçada. El temps del recorregut estarà al voltant de les 6 hores, per fer una distancia de 12 quilometres.

 

Aproximació amb cotxe;
Ens arribarem al poble de Bagà (Berguedà), fent servir l'autovia C-16, entrarem a la població i la creuarem per anar a cercar la carretera BV-4024, en direcció a Coll de Pal. Després d'uns quatre quilometres, trobarem a l'esquerra la pista que dona accés al veïnat de cases de Gréixer (Pont de Sant Nazari), (prohibit el pas, excepte veïns), aquí hi ha lloc per aparcar uns 6 o 7 cotxes.

 

 

Recorregut;
Iniciarem la ruta seguint la pista ample, senyalitzada amb les marques del GR-107 (Camí dels Bons Homes). En menys d'un quart d'hora, ja albirem el conjunt de cases de Gréixer amb l'ermita de Sant Andreu, d’origen pre-romànic i consagrada el 871. L’actual, data del segle XII.

 

 

Deixarem la pista principal i el GR a l'esquerra, la qual continua fent llaçades per guanyar el coll de l'Escriu, on es converteix en sender fins arribar al refugi de Sant Jordi. Girem a la dreta a tocar les ultimes cases de Gréixer, i cerquen un corriol (rètols, monjoies i senyals de color groc). Travessem un prat amb lleugera pujada, fins cercar una font i un camí (15 minuts/1 km/1107 m.). El traçat entra dins del bosc de pins, que ben aviat donara pas als roures, passant un tram rocallós anomenat Roques de Ventolana, poc després trobem un pla herbós al mig del bosc (Planell de Ventolana). El sender alterna trams de forta pujada, algun replà i fins i tot algun baixador. Aprop de la cota 1.500, el bosc fa un canvi espectacular i ens trobem amb una frondosa i ombrívola fageda. Ara el camí s'arrapa als verticals espadats de la Roca Gran, i els ressegueix durant uns metres on trobem l'inici de la Canal de la Serp. Fent honor a aquest curiós topònim, el sender serpenteja guanyant alçada molt ràpidament, per acabar sortint de la fageda (1,30 h/3,60 km/1763 m.).

 

 

Amb unes altives parets per davant nostre, ens trobem amb un tram de tartera que tindrem que creuar, tot i que en un principi pot sembla dificultosa, el camí la travessa i guanya alçada fent un parell de girades fins situar-se en la part alta de la mateixa.

 

El camí passa per sota parets verticals.

 

 

Deixem el tarter i entrem en un tram herbós, on la pujada continua sent exigent fins el coll de Raset, punt on finalitza el traçat de la Canal de la Serp, i des d'on ja albirem el Pirineu i la plana de la Cerdanya (2,15 h/4,8 km/2055 m.).

 

 

Coll de Raset.
 

 

El Coll de Raset és una cruïlla de camins, deixarem a l'esquerra el sender que segueix pel Pla del Moixeró i seguirem per la nostre dreta direcció al cim de les Penyes Altes (senyals del GR-105-1). Passem un bifurcació de camins, deixem a l'esquerra el sender del collet Marginós i coll de Jou.

 

 

Anem fent varies llaçades i superant curts ressalts rocosos sense dificultat, en algun pas i podem trobar alguna corda.

 

Últims metres abans del cim, amb la Cerdanya al fons.
 

 

Penyes Altes de Moixeró. El cim  es troba ocupat per un monòlit dedicat a Sant Bernat, erigit el 1974. En aquest punt coincideixen les divisions provincials de Barcelona, Lleida i Girona. Des d'aquí tenim unes magnifiques vistes; al nord la Cerdanya, a l'est els massissos de la Tossa d'Alp i el Puig-llançada, al sud la zona de Bagà, i a l'oest la serra del Moixeró i més lluny el Cadí i el Pedraforca.

 

El cim esta format per dues puntes bessones d'alçada semblant tot i que la primera es la que pressenta la senyal geodèsica, per arribar a l'altre cim es tenen que baixar uns metres i grimpar per terreny fàcil fins el segon cimall, on el camí continua en direcció a coll de Jou (3 h/6 km/2276 m.).

 

 

La tornada la farem pel mateix lloc, tot i que hi ha alternatives força interessants que allargant el recorregut. Els itineraris més utilitzats són el descens de Penyes Altes per la vessant del coll de Jou, passant Roca Sança, el Claper i la carretera del coll de Pal. Una segona opció seria retornar al coll de Raset, passant pel cim del Moixeró i baixar pel coll de la Cabrera, amb variants pel coll de l'Avet o el coll de l'Escriu fins retrobar Gréixer.