+(500x375)+(500x375)+(500x375).jpg)
EL Turó
de la Creu de Gurb, és una petita elevació que no arriba als mil metres (842),
no per aixo deixa de tenir unes immillorables panoràmiques sobre la Plana de
Vic i els seus voltants. També esmentat com a Turó de la Creu, pren el topònim
de la població més propera, el Gurb, un municipi de la comarca d'Osona que
conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb un important nombre de
masies i explotacions. El 1820 el terme de Gurb es constituí en municipi amb
les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià
Sassorba i Sant Esteve de Granollers. El turó i el municipi comparteixen dades
històriques, ja que els orígens del poble del Gurb, s'inicien en un castell
ubicat a la part més elevada del turó.
Tant el terme com el Castell de Gurb,
apareixen documentats per primera vegada l'any 886, on es diu que pertanyien a un vicari que actuava en nom del
comte de Barcelona, veritable propietari del "Castrum Gorbi" o
"Gurbi", tal com s'esmenta a la documentació de l'època.
.jpg)
Excursió
fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d'uns 7 quilometres de llargada i uns 360 metres de
desnivell, que sense preses podrem realitzar en unes 2 hores i mitja de temps.
Aproximació
en cotxe; Tenim que arribar a la població de Gurb per la C-17, i prendre la
sortida 179 direcció a Sant Bartomeu del Grau, tot seguint la BV-4601. A
l'esquerra de la carretera veurem la zona esportiva municipal, uns metres
després tenim que girar a l'esquerra per una pista enquitranada, en direcció a
la parròquia de Sant Andreu de Gurb (ampli aparcament). Sant Andreu de Gurb es
troba situat sobre un pla elevat, als peus de la vessant est del turó de la
Creu de Gurb.
.jpg)
Prendrem
la sortida des de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, un dels edificis més
importants del municipi. Documentada per primera vegada el 942 i, com a
parròquia, el 1025. L'edifici és format per una nau molt ampla, capçalada per
un absis semicircular que s'obre directament a la nau. De l'època romànica sols
es conserva l'exterior de l'absis, i alguns punts de l'aparell del mur. El
campanar de torre troncopiramidal, correspon al segle X.
.jpg)
Des de l'església, baixarem uns
cinquanta metres per la pista que ens ha portat fins aquí. A la dreta, veurem
la Creu-Pedró. Al final de la baixada i en una amplia corba, i trobem els
primers senyals del PR-41, que ens serviran per no perdre el camí, en gran part
del recorregut.
.jpg)
En
l'inici d'aquest camí, i trobem un rètol de fusta que ens indica el recorregut
del Bosc Encantat. Es tracta d'un divertit recorregut naturalístic al llarg del
Torrent del Puig, amb escultures d'ocells i animals del bosc amb els seus
corresponents noms, tot fet amb fusta. El Bosc Encantat és una iniciativa del Grup
Fem Camí, ells són els qui des del 2009, han anat netejant, arranjant i
recuperant els camins que porten al Turó de la Creu de Gurb, el Pont del Camí
Ral, la Font del Puig, i tants d'altres espais d'aquest entorn.
.jpg)
Encara
dins del Bosc Encantat, creuarem el torrent del Puig per sobre el Pont del Camí
Ral, ara deixem una desviació a l'esquerra que ens indica una font (i passarem
de tornada), i seguim per la dreta de pujada fins la masia del Puig, creuarem
una pista ample i seguirem els senyals grocs i blancs del PR-41, fins arribar a
l'ermita de Sant Roc.
.jpg) |
La capella de Sant Roc es troba
situada en un pla elevat, enmig d'una zona boscosa des del qual es divisa la
Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc, amb motiu de la
pesta del còlera. La capella va ser construïda al voltant de 1886, i la varen
fer construir els propietaris dels masos veïns. El petit edifici original, va
ser substituït pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900.
|
.jpg)
Turó de la Creu de Gurb.
.jpg)
Poc
després de l'ermita de Sant Roc, arribem a una zona de margues molt
erosionades. Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites,
constituïdes per una mescla d'argila i carbonat de calci. En aquesta zona les
margues són de color gris blavós, força
sorrenques i presenten intercalacions fines de gresos i de calcàries. De
l'estudi del seu contingut fòssil, es pot deduir que les margues de Gurb es van
dipositar durant l'Eocè superior, en un medi marí de poca profunditat i
d'aigües càlides i poc agitades.
.jpg)
Creuem de
nou la part alta del torrent del Puig, i seguim per pista ampla fins el Pla de
les Rovires, abans haurem deixat un camí a l'esquerra que indica la font i que
farem servir de tornada. La pujada suau ens apropa a l'últim tram molt més
feixuc, amb un desnivell força pronunciat. Un rètol de fusta en una cruïlla,
ens indica el camí de la Creu.
.jpg)
La pujada ens apropa a un coll
situat en un llom carener, tenim que
continuar per l'esquerra amb un últim tram de pujada. Ja situats sota mateix
del cim, i podem accedir directament per un corriol molt dret d'una cinquantena
de metres, o continuar més planerament i voltant tot el turó fins la part
oposada.
.jpg)
Arribem
al cim de la Creu de Gurb, també conegut com del Castell de Gurb. En el seu
cim, hi destaquen les restes de l'antic Castell de Gurb, una gran creu
metàl·lica, una taula d'orientació i una estelada. El Castell de Gurb va ser
habitat fins el 3 de març de 1373, en que un terratrèmol el va afectar i
malmetre severament. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV,
en una excavació del 1968 feta per un grup de gent de Gurb, hi aparegueren la
base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la
cisterna.
.jpg)
La Creu
del cim va ser estimbada el 1936, i recol·locada el 1939. L'any 1962 un
temporal la va doblegar, i un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal i
com la veiem ara.
.jpg)
L'any
2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la Creu de ferro, s'hi
va col·locar la taula d'orientació.
.jpg)
La
tornada, la farem pel mateix camí fins retrobar el sender que ens indica la
direcció de la font. Aquest camí ens retorna al torrent del Puig, en una zona
on hi trobem unes taules i bancs i un pont de fusta. Poc després de creuar el
torrent, trobem la font del Puig.
.jpg)
La deu
d'aquesta font es troba situada uns metre més amunt, i és datada de l'any 1771,
durant anys va proveir d'aigua als veïns d'aquests voltants. Després de la font
retrobem el Bosc Encantat, i el camí que hem fet de sortida.