esgarrapacrestes: PAS DE L'ESFINX-MONTSERRAT.

El Camí del Pas de l'Esfinx, és un traçat feréstec que s'inicia uns metres després del coll del Miracle, en direcció al Montgros. En el seu inici veurem unes pintades de color blau un xic excessives, que ens assabenten que aquest camí porta fins els Ecos. A partir d'aquí el camí va fent giragonses entre bosc i roquissars inclinats, fins arribar al Pas de l'Esfinx, un pas estret que separa aquest monòlit de la Miranda dels Aurons. Al final del pas i a la dreta podem apropar-nos a l'Esfinx per la seva amplia carena, per l'esquerra continuarem fins als Aurons, l'Enganxada, tot seguint vora les Roques del Salt de la Nina, on continuarem flanquejant pels roquissars, en algun lloc equipats amb passamans de corda, i ara seguint marques de pintura de color vermell. Una vegada situats sota l'agulla Estassen, el camí que seguim s'acaba ajuntant amb la canal que baixa del coll que forma l'agulla abans esmentada, amb el cims dels Ecos (recorregut del Salt de la Nina), si continuem per la canal de baixada anirem a trobar el traçat que puja als Ecos. Aixi podem dir, que el camí del Pas de l'Esfinx es un traçat molt recomanable si es combina amb altres recorreguts de la zona, com poden ser el Salt de la Nina o la ascensió als Ecos.

Algunes ressenyes de fa uns anys ens indiquen que aquest camí estava equipat amb cables que feien de passamans i algunes cordes nuades; aixi a l'any 2009 trobem una ressenya que diu; "A aquest camí, a prop d'on enllaça amb el del Coll de Porc al Montgrós hi ha cable que s'utilitza de passamà, que està quasi totalment trencat, només s'agafa ja d'un sol fil. Si heu de passar per allà procureu portar un tros de corda per a assegurar el pas. Si pot ser, mentres no es reequipa, deixeu la corda per reforçar el pas, ja que la caiguda possible és molt seria".A l'any 2010, trobem una guia on ens parlar d'un camí totalment equipat i amb el material en perfecte estat. A dia d'avui tenim que dir que el tram que va del coll del Miracle, fins el Pas de l'Esfinx, resta totalment des-equipat, solament i trobarem les marques blaves i si som observadors, algun que altre anclatje, tipus parabolt, que antigament subjectava els dits passamans. El que no puc comfirmar, és el perquè ens varen retirar els passamans, si va ser perquè estaven en estat precari o si algú va creure que no feien falta; particularment crec que si les persones que realitzen aquest traçat són gent avesada a la muntanya i als corriols montserratins, tot aquest equipament no era del tot necessari, ja que posats a equipar tots els camins amb una certa dificultat, acabaríem formant un cabdell gegantí de cordes nuades i passamans.