esgarrapacrestes: GORRO FRIGI.

El Gorro Frigi és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Grup dels Gorros o de Santa Magdalena, del que també en formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals.
Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), du a terme, el maig de 1920, la primera escalada al Gorro Frigi per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.
El nom de Gorro Frigi etimològicament deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir l'origen en el capell frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.
Tot i que en algunes publicacions esmenten aquest recorregut com a via ferrada, es descriu millor com a camí equipat, ja que no hi trobaren ni esglaons ni cable de vida, solament cadenes i algun tram de cable. Aquest itinerari fou equipat pel grup CADE a l'any 1992, seguint el mateix trajecte que va fer servir Estasen i que abans s'anomenava "via normal", amb intenció de fer-lo servir com itinerari de descens, de les nombroses vies d'escalada que finalitzen al cim del Gorro Frigi. A dia d'avui segurament aquest itinerari es més freqüentat pels ferrateros, que no pas pels escaladors. Per arribar a l'inici de l'itinerari tindrem que fer una aproximació d'una hora. El recorregut de 150 metres de desnivell, es pot realitzar en 1 hora (pujada-baixada).

Aprosimació; Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan o pujar caminant. Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l'ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins arribar a l'estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el Camí Nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta veurem ja la Gorro Frigi per la seva cara est. Tindrem que deixar el camí principal, en el mateix punt on s'inicien les primeres parets rocoses del Gorro Frigi, a partir d'aquí començarem a pujar pel mig del bosc en forta pendent fins trobar un primer tram de cadenes, que ens ajudaran a passar un flanqueig ascendent, normalment humit. Tot seguit tornem a caminar per dins d'un espès bosc, amb una pujada insistent fins arribar a un coll, entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, en aquest punt s'inicia el recorregut equipat per ascendir al cim