La Canal del Palomo, és un dels primers traçats equipats d'Espanya, un recorregut que antigament era reservat als més intrèpids, avui dia a estat re-equipat amb cable de vida, per la qual cosa a deixat de esser un traçat arriscat, i ara es accessible per a persones que tinguin un nivell mitja.
Prenen la sortida des de Manresa i tenim un total de 225 km, i unes 3 hores de cotxe. Tindrem que prendre la carretera C-25 i la A2, passant per Cervera, Tàrrega i Lleida, per continuar per la A-22, Almacelles, Binéfar, i Monzon, canvia a la N-240 i la HU 330 per arribar al poble de Loporzano, uns quilometres després passarem varis túnels curts, fins arribar a una pronunciada corba a la dreta i tot seguit podrem aparcar el cotxe molt aprop de l'embassament de Vadiello. Retol indicatiu de la Canal del Palomo.
L'aproximació a l'inici de la canal es fa en uns cinc minuts, des de l'aparcament tindrem que seguir un camí a l'esquerra on un retol indica la canal del Palomo i l'ermita de Sant Chinés, a l'esquerra ens quedara el rierol que forma el barranc d'Isarre.
La canal presenta un equipament excel·lent, tot i que es te que anar en comte, el fet de no estar equipada amb esglaons, sinó amb clavilles, caure i topar amb alguna d'ellas podria ser molt perillós. També es té que tenir en comte el cabal de la canal, i no afrontar l'itinerari amb una possibilitat alta de pluges, en un hivern de baixes temperatures i trobar la canal gelada també fa molt perillós l'ascens.
Durant tot el recorregut trobarem petis tolls d'aigua, si posem atenció podrem veure més d'un tritó, aquest animaló resta protegit, per la qual cosa esta totalment prohibit passar per dins de l'aigua.
Anem a buscar l'inici de la canal.
Inici de la canal del Palomo.
Durant el recorregut trobarem varis trams compromesos, i més si la roca polida de la canal esta mullada.
La sortida de la canal es espectacular, davant nostre tindrem les altes parets del Circ Ciego de Ligüerri.
A partir d'aqui prendrem el camí de tornada, un traçat de flanqueig que continua estan equipat amb cable de vida. També podem retornar rapelant la canal, llavors ens farà falta una corda de 40 metres; si no volem mullar gaire la corda, és del tot recomanable tornar pel camí equipat, on podrem gaudir d'unes grans panoràmiques d'aquesta zona de la serra de Guara, amb el riu Guatizalema al fons i las grans parets de conglomerat de la Peña San Cosme y Ligüerre.
En finalitzar la via, varem tenir la sorpresa de la jornada, en trobar en l'aparcament de cotxes un exemplar de voltor lleonat, el qual tenia problemes per alçar el vol, uns escaladors de la zona varen trucar a Seprona, per que es fessin càrrec del voltor.
Per contactar amb el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA), n'hi ha prou amb dirigir-se a qualsevol unitat del Cos o trucar al telèfon 062, a qualsevol província.
El voltor lleonat, (Gyps fulvus) és una espècie d'au falconiforme de la família Accipitridae. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar en la Península Ibèrica, superant en envergadura (fins a 260 cm.) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
UNA MICA D'HISTÒRIA;
Prenen la sortida des de Manresa i tenim un total de 225 km, i unes 3 hores de cotxe. Tindrem que prendre la carretera C-25 i la A2, passant per Cervera, Tàrrega i Lleida, per continuar per la A-22, Almacelles, Binéfar, i Monzon, canvia a la N-240 i la HU 330 per arribar al poble de Loporzano, uns quilometres després passarem varis túnels curts, fins arribar a una pronunciada corba a la dreta i tot seguit podrem aparcar el cotxe molt aprop de l'embassament de Vadiello. Retol indicatiu de la Canal del Palomo.
L'aproximació a l'inici de la canal es fa en uns cinc minuts, des de l'aparcament tindrem que seguir un camí a l'esquerra on un retol indica la canal del Palomo i l'ermita de Sant Chinés, a l'esquerra ens quedara el rierol que forma el barranc d'Isarre.
La canal presenta un equipament excel·lent, tot i que es te que anar en comte, el fet de no estar equipada amb esglaons, sinó amb clavilles, caure i topar amb alguna d'ellas podria ser molt perillós. També es té que tenir en comte el cabal de la canal, i no afrontar l'itinerari amb una possibilitat alta de pluges, en un hivern de baixes temperatures i trobar la canal gelada també fa molt perillós l'ascens.
Durant tot el recorregut trobarem petis tolls d'aigua, si posem atenció podrem veure més d'un tritó, aquest animaló resta protegit, per la qual cosa esta totalment prohibit passar per dins de l'aigua.
Anem a buscar l'inici de la canal.
Inici de la canal del Palomo.
Durant el recorregut trobarem varis trams compromesos, i més si la roca polida de la canal esta mullada.
La sortida de la canal es espectacular, davant nostre tindrem les altes parets del Circ Ciego de Ligüerri.
A partir d'aqui prendrem el camí de tornada, un traçat de flanqueig que continua estan equipat amb cable de vida. També podem retornar rapelant la canal, llavors ens farà falta una corda de 40 metres; si no volem mullar gaire la corda, és del tot recomanable tornar pel camí equipat, on podrem gaudir d'unes grans panoràmiques d'aquesta zona de la serra de Guara, amb el riu Guatizalema al fons i las grans parets de conglomerat de la Peña San Cosme y Ligüerre.
En finalitzar la via, varem tenir la sorpresa de la jornada, en trobar en l'aparcament de cotxes un exemplar de voltor lleonat, el qual tenia problemes per alçar el vol, uns escaladors de la zona varen trucar a Seprona, per que es fessin càrrec del voltor.
Per contactar amb el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA), n'hi ha prou amb dirigir-se a qualsevol unitat del Cos o trucar al telèfon 062, a qualsevol província.
El voltor lleonat, (Gyps fulvus) és una espècie d'au falconiforme de la família Accipitridae. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar en la Península Ibèrica, superant en envergadura (fins a 260 cm.) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
UNA MICA D'HISTÒRIA;
(Detalls i fotografias de: http://www.p-guara.com/index.html)
La Canal d’o Ciego, más conocida en ámbitos montañeros como la Canal del Palomo, debe su nombre al circo superior, o Ciego (esto es, sin salida), que cierra y canaliza la cabecera del barranco. Pese a esta denominación su inaccesibilidad era hábilmente combatida por las gentes de los lugares próximos. Y así, Ángel Lera, de Santolaria (Santa Eulalia la Mayor), nos cuenta cómo se cazaban palomos en el interior de esta canal. Prueba de ello es el puesto que todavía se conserva en el lateral izquierdo de los primeros resaltes del barranco, en un covachón bajo y estrecho en la cabecera del Paso Felipe.
Durante la década de los años 50 la escalada surgió con decisión en Peña Guara. La proximidad a la ciudad de Huesca hizo que Vadiello y el entorno del río Guatizalema fueran asiduamente visitados.
De esta manera, con mucha decisión y pocos medios, fueron pronto escalados los 3 mallos más sobresalientes:
LA MITRA. Emilio Cabrero, Julio Nogués y José María Casas, el 4 de junio de 1950.
EL HUEVO. Emilio Cabrero y José María Casas, el 23 de abril de 1951.
EL PURO. Emilio Cabrero, Julio Nogués, José María Casas, Tomás Nogués, Enrique Pera y Carmelo Abadías, el 31 de mayo de 1953.
El éxito conseguido y la juventud de sus protagonistas alimentaron la inquietud... y la originalidad. Así nació la ocurrencia de fijarse en la Canal del Palomo.
EL PRIMER DESCENSO DE LA CANAL DEL PALOMO (29 de agosto de 1954)
Para acceder a su cabecera se recorrió también un itinerario completamente nuevo y por la margen izquierda (antiguamente se accedía por la vertiente derecha). Y no exento de dificultades: el dificil muro del Paso de la Visera fue escalado a pelo. Una vez alcanzado el circo de o Ciego el carácter tan pulido de la canal no ofrecía muchas posibilidades para fijar las cuerdas. Tras varias peripecias llegaron al suelo, ya familiar y casi contiguo a la chopera de Vadiello, seis de los jóvenes escaladores del club: Emilio Cabrero, Marcelo Plaza, Ángel Lorés, Manuel Estaún, Antonio López y Enrique Pera.
Grupo de excursionistas subiendo por la Canal del Palomo en los años 50.
Cuatro de los participantes en el primer descenso de la Canal del Palomo. Foto tomada en Riglos después de escalar el Mallo Pisón por la vía PANI-HAUS. De izquierda a derecha, Manuel Estaún, Emilio Cabrero, Marcelo Plaza y Ángel Lorés.
EL REEQUIPAMIENTO CON CLAVIJAS (1954-1955)
Una vez bajada la canal el siguiente paso estaba dado. Ellos eran escaladores, el concepto de barranquismo ni existía todavía, pero empuje e ideas no faltaban. Apenas transcurrido tiempo del descenso una nueva ocurrencia les llevaría a emprender algo sorprendente.
Casos de equipamiento con clavijas y grapas ya existían ¿quién no había oido hablar de las clavijas de Cotatuero? Incluso había quienes habían colocado algunas pocas barras en barrancos parecidos, también para la búsqueda de palomos, como en las no lejanas Gorgas de San Julián.
Pero ahora en Vadiello se va a ir mucho más lejos. Esta vez van a equipar toda la canal (asi como la aproximación, ahora bajada, entonces utilizada). A cuatro de los primeros descensionistas (Emilio Cabrero, Manuel Estaún, Ángel Lorés y Marcelo Plaza) se unirá Luis Palacio. Durante un buen número de jornadas taladrarán la roca, acabarán con todos los “ramplús” que tenían, “inventarán” el protector de goma de los actuales spitadores, incluso utilizarán una apañada cuchareta para limpiar el interior de los agujeros. Y para el recuerdo tomaron nota de todo el material y esfuerzo empleado.
A l'any 2008 el club muntanyenc Peña Guara-Prames ( telf. de contacte 974 212 450), va re-equipar la canal, deixant la majoria del material original, però dotant el traçat del típic cable de vida usat en les vies ferrades.
http://www.p-guara.com/index.html.