A principis d'estiu, ens van arribar les ressenyes de dues noves vies obertes per l'amic Guillem Arias, a la zona de la Miranda de les Magdalenes. Tot i que l'Anna i jo, fa dies que no escalem hem decidit anar a provar, ja que tenim dos factors a favor, de primer que tindrem en Joan de company, ja que ell tampoc a fet aquestes vies, així que segurament alguna cosa nova aprendrem, i a la vegada sabem que estem en bones mans. El segon factor, és el saber que la majoria de les vies d'en Guillem estan fetes a la mida de les nostres pretensions, ben equipades, de grau no massa alt, on podrem fer practiques i a la vegada gaudir d'aquest món tant apassionant. http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=763
Per arribar a la paret hem passat per l'ermita de Sant Joan, deixant a l'esquerra el camí del Clot de la Mònica, tot prenen un corriol una mica embrossat fins el peu de les vies, val a dir que la perspectiva de la fotografia i la imatge real del lloc ens poden arribar a confondre, ja que la fotografia esta feta des de lluny i els itineraris semblant molt més verticals.
Una vegada localitzats els primers parabolts de color groc, tenim dues opcions; a la dreta la via Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0 , o a l'esquerra la via, de La Núria (en color Vermell); L-1 30m III, L-2 27m II, L-3 26m III+, L-4 23m III+, L-5 28m III+, L-6 30m III. Nosaltres elegim la més difícil aprofitant que en Joan farà de primer, la més fàcil, possiblement en un altre ocasió tindrem l'atreviment de fer-la tot sols.
En Joan, al segon llarg de la via "Directa Núria".
Vista del segon, i tercer llarg.
L'Anna, iniciant el segon llarg.
Sortida de l'ultim llarg, on la ressenya diu V+ (A0).
Detall de la segona reunió.
Aquí la roca no es gaire bona, bastant descomposta i la caiguda de pedretes es normal, jo mateix a la primera tirada ni parat una amb la cara, molt a prop de l'ull, fins i tot crec que he tingut sort. Vist el panorama, l'Anna i jo passem la major part de l'ultim llarg en artificial.
Arribem al final de la paret, molt a prop del cim de la Miranda de les Magdalenes, ara caminarem una estona fins la Escala de Jacob, per retornar al Monestir.