Dan Osman va néixer a l'any 1963, a Tahoe (Serra Nevada-Estats Units) descendent d'una família de samurais. Al llarg de la seva curta vida, va ser practicant d'esports extrems com l'escalada natural o sense corda, o la caiguda lliure controlada (saltar un penya-segat de fins a centenars de metres i al final ser frenat per una corda de seguretat), amb un rècord de 300 metres. Duia una vida bohèmia, treballant rarament i arribant a viure durant mesos en una casa construïda en un arbre
Va morir el 23 de Novembre de 1998, a l'edat de 35, després de fallar una corda mentre practicava una caiguda lliure controlada des de la Leaning Tower en el Parc Nacional de Yosemite, Califòrnia. Un canvi en l'angle del lloc del salt, va causar probablement que les cordes es creuessin s'embullessin, a conseqüència la corda es va tallar al fondre's per la fricció.
Algunes de les seves gestes:
Màxim grau encadenat 8b+ en "Slayer", Cave Rock.
Alguns dels seus solos mes importants:
Space Walk (7a), en Tahoe, amb 18 anys.
Atlantis (6c+) en Needles, a vista.
Insomnia crack (6c+), en Suicide Rock, a vista.
Gun club (7b+), en New River Gorge.
Més de 1.000 salts en els últims 10 anys. Al juliol de 1998 dissenya el sistema de la tirolina, i realitza salts de 225, 240, 255, 270, 300 i finalment, l’ultim salt de 322 metres a Yosemite.
23 de Novembre de 1998, relat de l’ultim salt:
Havia instal·lat una tirolina des de la Leaning Tower fins a FiFi Buitress, al sud. Estaven saltant 270 mt des de la cara sud-oest de la Leaning Tower he intentaven arribar als 330. Aquesta activitat va ser objecte d'una investigació oculta, on li van trobar el permís de conduir caducat i una Magnun-357 sense llicència. Els seus amics varen pagar la fiança recaptant 25.000 dòlars i amb l'advertiment de treure les cordes en un termini de 5 dies. En comptes d'això s'en va anar a veure a la seva filla Emma, que en aquells dies tenia 12 anys. Per a quan va tornar a la Leaning Tower les cordes havien estat exposades a la intempèrie durant 3 setmanes. A l'endemà, 22 de novembre, Dano i Milers Dasher van fer cadascun un salt de 300 mt, sumant un total de 16 salts amb les mateixes cordes. El 23 de novembre va clarejar fred i gris; van decidir esperar fins a l'última hora del dia per a reduir la possibilitat de que els rangers s'assabentessin. Dasher es va llançar primer, 9 segons de caiguda lliure. Dano havia estat inspeccionant la línia de salt i en comptes dels 7 metres i mig de progressió ni suma 22 més escollint un punt de salt diferent. Va trucar als seus amics de Tahoe perquè poguessin compartir el seu entusiasme, donant-los l'opció de viure en directe el que serien els seus últims pensaments. Des del seu nou punt de llançament, hauria de passar sobre la corda auxiliar en lloc de per el costat com en els salts previs. Dano va deixar escapar un riure salvatge i va contar ben alt: "Tres, dos, un" i "Ja". Des de l'altre costat del telèfon els amics de Dano van escoltar la xiulada del vent quan s'aproximava a la velocitat terminal, i després el silenci.
Alguns dels seus solos mes importants:
Space Walk (7a), en Tahoe, amb 18 anys.
Atlantis (6c+) en Needles, a vista.
Insomnia crack (6c+), en Suicide Rock, a vista.
Gun club (7b+), en New River Gorge.
Més de 1.000 salts en els últims 10 anys. Al juliol de 1998 dissenya el sistema de la tirolina, i realitza salts de 225, 240, 255, 270, 300 i finalment, l’ultim salt de 322 metres a Yosemite.
23 de Novembre de 1998, relat de l’ultim salt:
Havia instal·lat una tirolina des de la Leaning Tower fins a FiFi Buitress, al sud. Estaven saltant 270 mt des de la cara sud-oest de la Leaning Tower he intentaven arribar als 330. Aquesta activitat va ser objecte d'una investigació oculta, on li van trobar el permís de conduir caducat i una Magnun-357 sense llicència. Els seus amics varen pagar la fiança recaptant 25.000 dòlars i amb l'advertiment de treure les cordes en un termini de 5 dies. En comptes d'això s'en va anar a veure a la seva filla Emma, que en aquells dies tenia 12 anys. Per a quan va tornar a la Leaning Tower les cordes havien estat exposades a la intempèrie durant 3 setmanes. A l'endemà, 22 de novembre, Dano i Milers Dasher van fer cadascun un salt de 300 mt, sumant un total de 16 salts amb les mateixes cordes. El 23 de novembre va clarejar fred i gris; van decidir esperar fins a l'última hora del dia per a reduir la possibilitat de que els rangers s'assabentessin. Dasher es va llançar primer, 9 segons de caiguda lliure. Dano havia estat inspeccionant la línia de salt i en comptes dels 7 metres i mig de progressió ni suma 22 més escollint un punt de salt diferent. Va trucar als seus amics de Tahoe perquè poguessin compartir el seu entusiasme, donant-los l'opció de viure en directe el que serien els seus últims pensaments. Des del seu nou punt de llançament, hauria de passar sobre la corda auxiliar en lloc de per el costat com en els salts previs. Dano va deixar escapar un riure salvatge i va contar ben alt: "Tres, dos, un" i "Ja". Des de l'altre costat del telèfon els amics de Dano van escoltar la xiulada del vent quan s'aproximava a la velocitat terminal, i després el silenci.