Nascut el 19 de juliol de 1957, Berhault va ser des dels anys vuitanta una figura clau de l'alpinisme i l'escalada. Precursor de l'escalada d'alta dificultat i del vuitè grau, es va destacar sobretot pels seus encadenaments de rutes als cims dels Alps. Va renunciar al món de les competicions, per gaudir de les muntanyes amb llibertat i pujar només a les quals li resultaven atractives. El nom de Berhault va començar a fer-se un lloc en el món vertical, a partir de l'any 1979 en el massís d'Ecrins. Un any abans, s'havia parlat d'ell perquè va pogué sobreviure a una caiguda de 800 metres, en les Tres Dents del Pelvoux.

Assolir en 82 dies tots els quatre mils dels Alps no era la primera marató alpina al que s'enfrontava, acompanyat del seu inseparable company Philippe Magnin, va inscriure el seu nom en el llibre d'or de l'alpinisme, a l'aconseguir encadenar les 16 rutes d'accés al Mont Blanc (4.808 metres, la muntanya més alta d'Europa) pel seu vessant italià, la més esquerpa i complexa, en només 22 dies, amb un torb infernal i temperatures d'uns 20 graus sota zero, incloent vies mítiques per la seva dificultat com el Pilar del Frêney o el Hipercouloir. La temporada anterior havia sorprès a propis i estranys al culminar els 22 cims més difícils dels Alps, des d'Eslovènia fins a la Costa Blava francesa, en tan sols cinc mesos. En el seu currículum figuren fites com la pujada en quatre hores al Cerví, i la seva ascensió en un dia amb l'ajuda d'un helicòpter pels desplaçaments, de les tres nords mítiques dels Alps francesos: el Eiger, el Cerví i les Grans Jorasses.
