TURÓ DE LES TRES CREUS (796 metres).

Descripció de la ruta; bonica excursió d'uns 10 quilòmetres i uns 400 metres de desnivell, que ens portaran fins al Turó de les Tres Creus, de 796 metres d'altura. Durant el recorregut tindrem l'opció caminant un centenar de metres més, de coronar el Cogulló de can Torre, el cim més alt de la zona i ja descrit en el nostre blog, en l'apartat de cims amb bicicleta.

Punt de sortida; des de Castellfollit del Boix. Una carretera local uneix els pobles de Castellfollit del Boix i Maians amb la carretera comarcal C-37, d'Igualada, a Manresa.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tres-creus-cogullo-210584641

Un nom curiós, el d'aquest poble que prové del llatí vulgar; castellu-folieti-buxu, avui dia Castellfollit del Boix. Amb 256 habitants, resta situat entre les conques dels rius Llobregat i Anoia, a la comarca del Bages.
El municipi comprèn a més del poble de Castellfollit del Boix, el nucli de Maians, el barri del Castell, la caseria de Permanyer, el disseminat de Grevalosa, la urbanització de Canyelles, i diverses masies esparses. L'entorn boscós i de relleu ondulat, ofereix moltíssimes opcions senderistes pel territori. Cal destacar el seu interessant patrimoni històric i artístic, amb un conjunt d'ermites romàniques, edificis medievals, i jaciments arqueològics i paleontològics de gran valor.
Sortirem del poble per la pista principal que puja al Cogulló de Can Torre, i la deixarem després de caminar un quilòmetre i mig. Per la dreta, continuarem de pujada per situar-nos per sota de la Punta de Palomes i el Cogulló.
El sender que haurem de seguir és poc senyalitzat, a més d'estar força erosionat pel pas de motos.
El Cogulló de Cal Torre o Cogulló de Can Torra, és una muntanya de 882 metres. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Aquest cim està inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC.
Després de passar a prop del Cogulló de can Torre, continuarem de baixada fins al Portell, on trobem una cruïlla de camins. Tot seguit, enfilarem fins al cim del Turó de les Tres Creus.
Vistes al Cogulló de can Torre des del Turó de les Tres Creus.
El Turó de les Tres Creus, és un turó emblemàtic amb magnífiques vistes sobre Montserrat i el Pirineu. En el seu punt més alt hi ha tres creus d'acer inoxidable, i una placa que explica que aquestes creus van ser renovades el 24 de febrer de 1991, per la UEC d'Igualada.
Segons la llegenda, hi va haver una plaga de marietes al poble i el capella amb processió es va dirigir el Cogulló, i allà va prometre que si la plaga desapareixia al cim del turó s'hi col·locarien tres creus (Transmesa oralment per Lurdes Vives).
La baixada d'un quilòmetre, força dreta i molt feta malbé des del cim fins a la pista principal, és el tram més complicat del recorregut.
L'únic corrent fluvial, i no pas constant del territori és la riera de Castellfollit (coneguda també amb els noms de torrent de l'Infern, del Rauric i del Servitge, o riera de Vallformosa), afluent de la riera de Rajadell, que es forma a la serra de Can Torre i davalla per les obagues de Fontanelles.
Des de gran part del recorregut tindrem bones vistes al massís de Montserrat.

https://esgarrapacrestes.blogspot.com/2023/05/cogullo-de-can-torre-882-metres.html

Passarem per sobre de les masies de cal Perot, cal Vives i cal Joan, i enllaçarem amb la pista pavimentada passant a tocar cal Torre, on iniciarem un últim tram de pujada que ens portarà a retrobar el camí de sortida.
A l'inici i al final de l'excursió podrem observar la Serra del Rubio, amb les instal·lacions del seu parc eòlic.
 

SALÍ DE CAMBRILS-SALTANS DEL RACÓ.

Descripció de la ruta; interessant ruta dins de la comarca del Solsonès, que ens portarà per zones molt humides de rieres, fonts, surgències i saltants d'aigua. El recorregut està al voltant dels deu quilòmetres, amb un desnivell aproximat de 400 metres. Des del mateix punt de sortida anirem descobrint els llocs més interessants de l'excursió, des del Salí de Cambrils, passant per l'ermita de Sant Quintí, la curiosa Roca de l'Elefant i la font de Sant Quintí. A continuació arribarem als espectaculars Saltants del Racó, a tocar del nucli de cases del mateix nom, amb l'ermita de Santa Bàrbara molt a prop.

Punt de sortida; des del nucli de cases de Cambrils.

Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca del Solsonès. Tot i que no es pot parlar que tingui un nucli de poblament agrupat, sí que al voltant de l'antic castell de Cambrils i de l'església parroquial, hi ha un grup d'edificis dispersos que encara que no tinguin cap estructura urbana, permeten que se'l pugui considerar com un poble.

El castell de Cambrils, és un castell termenat situat en un turó per damunt del Salí de Cambrils. Dominava el poble, i el camí tradicional de Cambrils a Oliana. L'obra, originalment romànica, avui es troba en runes, i les restes visibles mostren que la construcció original fou molt reformada posteriorment.
Sant Martí de Cambrils, és l'església parroquial d'origen romànic refeta al segle XVII, i restaurada entre els anys 2000 i 2002.

El Salí de Cambrils, és una antiga explotació de sal que s'ha reconvertit en museu i espai turístic. Aquesta explotació va funcionar en l'àmbit comercial com a mínim des de l'any 1780, data en què es documentà per primera vegada, i es va mantenir activa fins a l'any 1963, després de fallar l'intent de l'últim propietari d'obrir una mina per l'extracció de la sal.
Anteriorment, la Font Salada, d'on brolla aigua salinitzada, s'aprofitava també pel veïnat de la zona de Cambrils, per a produir sal destinada al consum propi, i com a suplement pels ramats. Aquestes salines, tenen la peculiaritat que són salines de muntanya, i no de vall o de mar.
El salí consta de dues zones; la superior, anomenada pròpiament com el Salí o Font Salada, i la inferior anomenada Les Cabanetes, on l'aigua és transportada a través d'uns canals de fusta aprofitant el pendent.

https://salidecambrils.cat/ca/

Des del camí podrem admirar la curiosa Roca de l'Elefant, una gran roca de conglomerat que recorda aquest animal. Des del costat de l'ermita i sense gaire dificultat, es pot pujar a la part alta de la roca.
Sant Quintí és una ermita romànica feta de pedra tosca, que reuneix una sèrie de característiques que la fan singular. És propietat de Cal Sala del veïnat del Racó i, segons el seu propietari, és una de les més antigues de Catalunya. Està entaforada al fons d'un barranc, quan normalment les capelles d'aquest estil les veiem a carenes, tossals, vessants oberts, etc. Les seves dimensions són molt petites, diuen que probablement és l'ermita romànica ben conservada, més petita de Catalunya.
Petita agulla veïna de la Roca de l'Elefant, que podrem contemplar des del cim.
Antigues canalitzacions, que hi ha entre l'ermita de Sant Quintí i la font.
A un centenar de metres de l'ermita hi ha la Font de Sant Quintí, una surgència d'aigües amb un cabal molt abundós i constant.
De la confluència del torrent de Lleu, amb la riera de Cal Xinquet, es passa a dir riera de Sant Quintí, la qual acaba uns quilòmetres més al sud quan desguassa al Riu Fred, que baixa de Cambrils.
===============
Saltants del Racó, d'uns cinquanta metres d'alçada.
Els saltants del Racó estan situats en la riera de can Sala, la qual neix al Prat de Cordes al vessant oriental del Tossal de Cambrils, fent tot el seu curs fluvial pel municipi d'Odèn.
En un punt del seu recorregut, travessa per sota la carretera L-401 justs davant del veïnat del Racó, on s'enfonsa sota terra sortint passades les cases, en un tall de la muntanya formant aquest preciós salt d'aigua, i seguint fins a desemboçar a l'esquerra del riu Fred.
Accés equipat al veïnat del Racó, des d'on tindrem una bona panoràmica dels saltants.
L'ermita de Santa Bàrbara del Racó, té unes dades no contrastades que l'apropen al segle XVII. Resta situada en el veïnat del Racó, una de les nou entitats de població del municipi d'Odèn.
Veïnat del Racó, amb els saltants al fons.