PUIG TOSELL GROS (1.462 metres).

Descripció de la ruta; aquest itinerari és una variant de l'ascensió al cim del Puigsacalm, passant d'entrada pels cims dels Tosells, i a partir d'aquí seguir pel camí del Pas dels Burros fins assolir el Puig dels Llops, i a continuació el Puigsacalm. La tornada és l'itinerari més freqüentat de la zona, passant per la font Tornadissa. En total, tenim uns 11,5 quilòmetres de recorregut, i un desnivell aproximat de 680 metres.

Punt de sortida; la sortida s'inicia a la collada de Bracons. Per arribar-hi, podem seguir la carretera GIV-5273 fins al km 9 si venim de Joanetes, o la BV-5224 fins al km 25 si venim de Torelló.

Des del coll de Bracons seguim pel GR fins a una fita per on segueix el camí pujant a la dreta, amb marca groga, el seguim en direcció als Tosells. És un començament força dret on haurem de superar uns 300 metres de desnivell, amb l'ajuda de cadenes en alguns passos, fins arribar als Tosells.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/coll-de-bracons-els-tossells-pas-dels-burros-puig-dels-llops-puigsacalm-18713830

Passem primer per la Roca del Corb, després pugem cap al Tosell Petit (1.327 metres) i finalment al Tosell Gros (1.462 metres), una muntanya que es troba entre els municipis de Vidrà, a la comarca d'Osona i de la Vall d'en Bas, al Ripollès.
Alguns trams estan equipats amb cadenes.
==============
==============
==============
==============
Una vegada assolits els Tosells, ampliarem la ruta fins al Puigsacalm.
Per arribar-hi, ho farem per una ruta més llarga, donant tota la volta al cim. Baixem cap a la collada Fonda, el Pla del Faig Gros, i arribem als Rasos de Manter, on ens dirigim al coll de Clivillers per anar a buscar el camí del Pas dels Burros.
==============
==============
==============
==============
En la baixada per anar al Camí del Pas dels Burros, trobarem alguns trams de cordes.
==============
El Pas dels Burros.
S'explica que antigament, a prop de Santa Magdalena, a la Coma Mitjana, s'hi conreaven patates de llavor. Ja és prou conegut que la llavor de la patata, si és d'alçada, dóna molt rendiment a les terres planes. Aquestes llavors les treien en sarrions carregats damunt matxos i burros pel costat de Sant Privat, pel camí dit precisament dels Matxos i cap a la banda més meridional, per aquest punt, i seguint justament el camí del Pas dels Burros i més endavant pel camí dels Clivillers. Perquè els burros hi poguessin transitar, hi havia uns socs recoberts de gleves i terra, que conformaven un espai planer entre la roca i el buit del cingle. Les estaques que encara hi veiem en donen fe. (Pere Gelis).
Sense arribar a l'ermita de Santa Magdalena, anem al Puig dels Llops i després al Puigsacalm. Des del cim tornem per la ruta clàssica de la font Tornadissa, fins al final de l'excursió.
Puigsacalm.
Font Tornadissa.
 

CASTELL DE VALÈNCIA D’ÀNEU.

Descripció de la ruta; excursió no gaire llarga, d'una mica més de 5 quilòmetres i un desnivell de 250 metres, que ens portarà d'inici per un sender que uneix els pobles d'Esterri d'Àneu i València d'Àneu. A la meitat del recorregut ens arribarem a la part alta d'un turó, on trobem les restes del Castell de València d'Àneu, amb bones vistes de la Plana d'Esterri d'Àneu. En ser una excursió no gaire llarga, podrem visitar amb tranquil·litat les poblacions d'Esterri d'Àneu i València d'Àneu, on trobarem un ampli patrimoni arquitectònic, amb les esglésies parroquials de Sant Andreu i Sant Vicenç, i la petita capella de Sant Cosme.

Punt de sortida; des del poble d'Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu. Esterri d'Àneu té el terme municipal més petit de la comarca i, en canvi, el segon més poblat, després del cap de comarca, Sort.
Tot i no ser una població gaire gran, exerceix veritablement de capital de la Vall d'Àneu, tant per serveis com per ser el punt de trobada natural de la totalitat de pobles dels quatre termes municipals de la vall: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu.
L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu està situada al bell mig de la vila. Fou construïda entre els segles XVI i XVII per substituir l'església vella. És un edifici de dimensions considerables, d'una sola nau, dividida en sis trams, i espaiosa capçalera rectangular i capelles laterals.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-valencia-daneu-capella-de-sant-cosme-i-esglesia-de-sant-andreu-des-de-esterri-daneu-184484437

Sortirem per la part alta del poble d'Esterri d'Àneu per camí força costerut, on trobarem algun rètol que ens indica el nostre objectiu.
===============
A mesura que guanyem alçada, tenim unes bones vistes del poble d'Esterri d'Àneu.
===============
===============
Ens situem per sota el turó del castell, per un camí ben arranjat.
Vora el camí trobem un petit oratori.
Esterri d'Àneu.
Situat en un replà a la dreta del riu Bonaigua, hi trobem el poble de València d'Àneu amb unes vistes privilegiades al pla d'Esterri. A dins del nucli de població actual, els edificis més destacats són, entre els antics, la Casa de la Senyora i l'església parroquial de Sant Andreu.
Sant Andreu de València d'Àneu, és l'església parroquial romànica del poble de València d'Àneu. Per l'estil arquitectural, es considera que data del segle XII.

Sant Cosme és una capella situada uns 350 metres del poble, en el camí que uneix València d'Àneu amb el seu castell. Aproximadament en aquest lloc hi hagué el poble vell de València d'Àneu, del qual podria haver estat l'església.

El Castell de València d'Àneu o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu. Dins el conjunt arqueològic podem trobar les ruïnes de la que va ser una de les fortificacions més importants del Pallars.
El conjunt arqueològic està situat dalt d'un turó sobre la plana d'Esterri d'Àneu, dominant alhora les dues vies de pas naturals dels rius Noguera Pallaresa i Bonaigua. El recinte castral és un tipus d'assentament molt estès des del segle X a bona part de l'Europa mediterrània, que relaciona una fortificació defensiva amb un habitatge. Es tracta d'un recinte fortificat en el qual trobem dos grans espais ben definits: l'habitatge, situat al Recinte Jussà el de baix, i el castell pròpiament dit, ubicat a la part alta al Recinte Sobirà.
Els seus orígens daten de finals del segle XI, quan es va reorganitzar el territori pel procés de feudalització. Malgrat que en alguns trams el deteriorament és important, el conjunt arqueològic que aplega les restes del castell i de la població que va créixer al voltant, té un aspecte imponent. Darrerament, s'hi han dut a terme reformes per tal que es pugui visitar l'interior del conjunt, amb visites guiades que es fan al llarg de l'estiu.
===============
 

BTT-SETCASES-ESPINAVELL.

Descripció de la ruta; recorregut apte per fer amb bicicleta de gravel, amb una distància moderada d’uns 50 quilòmetres, i un desnivell proper als mil metres. Passarem pels pobles de Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases, Espinavell i Molló. Iniciarem el recorregut per la carretera (GIV-5264), en direcció a l’Estació d’Esquí de Vallter 2000 durant uns 16 quilòmetres de pujada suau. Tot seguit, seguirem per una pista ampla durant 10 quilòmetres de pujada moderada fins assolir la Collada Fonda (1.891 metres), el punt més alt del recorregut. Des del coll, tenim una baixada decidida d’uns 10 quilòmetres fins arribar al poble d’Espinavell, on enllacem amb la carretera (GIV-5225), i a continuació amb la (C-38) que ve de Coll d’Ares. Continuarem per aquesta carretera amb una baixada més suau, que en uns 10 quilòmetres ens retornarà a Camprodon.

Punt de sortida; des del poble de Camprodon, on trobarem un bon aparcament en el Parc Mare de la Font. 
Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès, travessat pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/btt-camprodon-setcases-espinavell-mollo-187114768

Sant Esteve de Llanars, és una església d'estil romànic que data del segle XII. Situada al centre del poble, a la plaça de l'Om del municipi de Llanars.

Entre Vilallonga de Ter i Setcases, podrem fer servir el carril bici i evitar algun tram de carretera.
===============
Setcases és troba a la capçalera del riu Ter. Documentat des de l'any 965, la seva església conserva un retaule barroc dedicat a Sant Miquel, que és l'únic de tota la vall de Camprodon que es va salvar de ser cremat durant la guerra civil. Actualment és un centre turístic notable.

===============
Vistes del Gra de Fajol, a l'inici de la pista que ens portarà fins a la Collada Fonda.
===============
Després de travessar el riu Carboner, passarem a prop del refugi Jaume Ferrer.

===============
===============
Primera visió del cim de Costabona i de la collada Fonda, punt més alt del recorregut.

Gra de Fajol.
Costabona.
===============
===============
La Collada Fonda separa els límits dels municipis de Molló i Setcases (Ripollès). També separa el vessant de les valls que formen el riu Ritort a l'est, i el Ter cap a l'oest. Per aquest coll travessa la carretera de muntanya que va de Setcases a Espinavell i, just en la collada, hi ha un petit aparcament pels cotxes atès que és el punt de sortida de la ruta normal per assolir el cim de Costabona pel vessant meridional.
===============
Vistes al Canigó.
Després de passar la Collada Fonda, tenim una bona perspectiva del cim del Costabona.
Llarga baixada entre la collada Fonda i Espinavell.
Espinavell és un poble del municipi de Molló (Ripollès). Està situat a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l'esquerra del riu Ritort.
El nucli de Molló està situat en un turó o serrat, erigit per damunt de les conques del Ritort (a l'esquerra) i el torrent de la Font Vella (a la dreta). Es tracta d'un nucli de població concentrada, documentat ja al 936.
L'església de Santa Cecília de Molló, per les dimensions de la nau, l'altura i esveltesa del campanar i la posició privilegiada a la vall del riu Ritort, representa una fita en el paisatge, que es pot reconèixer des de la majoria de punts del seu entorn. Va ser construïda durant els segles XI i XII.

Subscriure's a: Missatges (Atom)