Les dues Portelles, l'Inferior i la Superior formen un pas estret, el qual és l'entrada natural a la regió d'Agulles i refugi Vicenç Barbé. Ara farà un any, vaig pogué pujar a la Portella Inferior per la seva via més fàcil l'Aresta Brucs, des de dalt d'aquest cim és té una magnifica vista de l'altre Portella, en veure-la, el desig de poder-la pujar es fa cada cop més palès.
Un any després, he tingut l'ocasió d'intentar aquesta ascensió. Per triar la via, he mirat les ressenyes de la cara sud, menys espectaculars que les altres cares i a la vegada més curtes. El traçat escollit ha estat la via Ràpel, a primera vista més fàcil que la Normal.
En un relat del 30 d'octubre de l'any 1932, en Ramon de Semir ens explica la primera ascensió a aquesta agulla, realitzada pels escaladors Colomer, Agràs, Guarro i Pàmias; una ascensió que llegida avui día, no deixa de ser curiosa, pro molt normal en la seva època. Els escaladors, varen buscar la part més feble de la paret situada en la cara sud, tot i que en els seus primers metres tenien que superar un balmat, que amb els estris disponibles en aquells anys, era del tot infranquejable. Per pogué superar aquest entrebanc varen fer servir l'enginy, llavors varen tallar un arbre d'uns set metres de llargada, el qual traslladaren sobre les seves espatlles fins el peu de la Portella. Tot i que pot semblar que amb l'arbre la cosa va resultar més fàcil, no va deixar de ser una empresa força arriscada, que a la fi, va servir per culminar la primera ascensió a la Portella Superior.
Un any després, he tingut l'ocasió d'intentar aquesta ascensió. Per triar la via, he mirat les ressenyes de la cara sud, menys espectaculars que les altres cares i a la vegada més curtes. El traçat escollit ha estat la via Ràpel, a primera vista més fàcil que la Normal.
En un relat del 30 d'octubre de l'any 1932, en Ramon de Semir ens explica la primera ascensió a aquesta agulla, realitzada pels escaladors Colomer, Agràs, Guarro i Pàmias; una ascensió que llegida avui día, no deixa de ser curiosa, pro molt normal en la seva època. Els escaladors, varen buscar la part més feble de la paret situada en la cara sud, tot i que en els seus primers metres tenien que superar un balmat, que amb els estris disponibles en aquells anys, era del tot infranquejable. Per pogué superar aquest entrebanc varen fer servir l'enginy, llavors varen tallar un arbre d'uns set metres de llargada, el qual traslladaren sobre les seves espatlles fins el peu de la Portella. Tot i que pot semblar que amb l'arbre la cosa va resultar més fàcil, no va deixar de ser una empresa força arriscada, que a la fi, va servir per culminar la primera ascensió a la Portella Superior.








