Descripció de la ruta; Manresa és un municipi i una ciutat capital de la comarca del Bages, i de la Catalunya central. Està situada al Pla de Bages, prop de la confluència del Llobregat i el Cardener. La ruta que es proposa és una circular al terme manresà, passant per alguns dels municipis propers a la capital. Tot i que farem forces quilometres per l'anomenat Pla de Bages, acabarem fent un desnivell d'uns 990 metres, després de recórrer uns 63 quilometres. El track recomanat pren la sortida des de la població de Santpedor, nosaltres suggerim fer la sortida des del Parc de l'Agulla, lloc on serà més fàcil trobar aparcament.
Recorregut llarg, però ple de llocs interessants que detallem a continuació; Parc de l'Agulla de Sant Martí de Torroella, riera de Vallverd, mas de Vallbona, ermita de Sant Francesc, Aiguamoll de la Bòbila, Santa Anna de Claret, Sant Ponç del mas Coll, Roure Gros de, la Séquia, mas de Sant Iscle, Santa Maria de Joncadella, viaducte de Joncadella, església la Séquia, Aiguamoll de la Corbatera, mas de les Torres, font i mas de les Tàpies, Pont de Cabrianes, Sant Jaume del Pont de Cabrianes, masia de les Oliveres, Monestir de Sant Benet de Bages, Ulls del Llobregat.
Iniciem la ruta des del Parc de l'Agulla, un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa. La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974. Aprofitant l'estany, el 1977 es va construir al seu voltant la zona d'esbarjo que dóna nom a la zona.
Des d'aquí anem a trobar la Séquia, per continuar pel sender que la voreja paral·lelament. Creuem per sota de l'Eix Transversal, i passem vora a unes vinyes davant del mas de Sant Iscle. Aquest casal surt documentat l'any 950. El cultiu de la vinya ha estat una constant en aquest indret, i encara actualment existeix un celler d'elaboració de vins i cava. Dins la propietat hi ha l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
Trobem la carretera BV-4501 i la creuem. Continuem per pista ample passant entre els masos dels Casals i el Rubís. Arribem a Joncadella, un veïnat del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Uns metres més endavant trobem el santuari de Santa Maria de Joncadella, considerat un dels centres de devoció mariana del Pla de Bages.
Baixem fins a la riera de Joncadella, passem per sota el viaducte de tretze arcs de la línia ferroviària Súria-Manresa.
-----------
Ben aviat estem a Sant Martí de Torroella, un poble del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. En aquesta petita població veiem l'església de Sant Martí de Torroella, la qual conserva elements romànics. Situada a l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí de Torroella està documentada des de l'any 1022, tot i que al segle XIX fou transformada sensiblement.
Fem uns metres de carretera en direcció Santpedor, girem a l'esquerra per continuar per pista ampla per davant del mas de les Cots. Entre cal Filosa i el mas de Vallbona trobem la riera de Vallverd, situada a cavall dels termes de Santpedor i Castellnou de Bages, les seves aigües són tributàries del riu Cardener.
Amb alguns trams de pujada arribem a la urbanització del Mirador de Montserrat, i entrem a la població de Santpedor. Tornem a travessar la carretera fins l'ermita de Sant Francesc datada del segle XIII. Aquesta ermita és considerada una de les més antigues de Catalunya. Va ser edificada en honor de Sant Francesc d'Assís que segons la tradició, en el turó que ocupa l'ermita i que domina la plana bagenca, predicà quan seguia el Camí de Sant Jaume.
Per pista de bon fer, i tornant a travessar la carretera ens trobem l'Aiguamoll de la Bòbila, el qual té el seu origen en l'extracció d'argiles que realitzava una bòbila a la dècada dels anys vint del segle passat, i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d'aigües freàtiques. Als anys vuitanta la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L'any 1992 la Junta de Residus va clausurar l'abocador i va retirar-ne les deixalles, i un any més tard l'organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l'antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient. Seguim un tros del GR-179 fins al collet de l'Om. Passem les cases de cal Hortolà i de cal Riereta, i la font de la Riereta.
Ara ens enfilem fins a l'ermita de Santa Anna de Claret dins del nucli de Claret, al sud-est del municipi de Santpedor. Al llogarret hi ha dues esglésies, la de Santa Maria i la de Santa Anna, l'una al costat de l'altra. Santa Maria de Claret és una església romànica, construïda al segle XII, fou parròquia fins al segle XIX. En canvi, l'església de Santa Anna és una construcció iniciada el 1762 i acabada el 1769.
Creuem entre naus del Polígon Industrial de Santa Anna, i a continuació fem un tram de sender en algun punt tècnic fins arribar al llogaret de Sant Ponç, on es conserva l'església de tradició romànica que pertany al mas del Coll, situat al bell mig d'un planell conreat.
Baixem ha retrobar la Séquia a l'altura del Viaducte de la Sala. Una vegada ens trobem al costat del Roure Gros de la Séquia deixem el rec i continuem fins al mas Terradellas, i tot seguit tornem a creuar l'Eix Transversal, ara per un pas elevat. Continuem per un tram del GR-4, creuant a l'alçada del poble de Cabrianes la zona humida de la Corbatera. Un punt on la vall del riu Llobregat s'eixampla, i permet que l'aigua discorri lentament formant aquest lloc amb una gran varietat d'hàbitats, i amb una gran importància faunística i ornitològica.
Creuem el Llobregat per un pont, i entrem al poble de Cabrianes.
Al centre de la població ens desviem a l'esquerra, passem a tocar algunes masies, i entre camins i pistes continuem fins a l'entrada de la població d'Artés, on ens desviem a la dreta fins al mas de les Torres, declarat bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció militar del segle XI, que esdevingué més tard una masia documentada com a tal al segle XVI.
Passem la carretera que va Artés, i per camí ampla cerquem la Font de les Tàpies, i tot seguit el mas del mateix nom.
Les Tàpies és una masia del municipi de Calders, al Moianès. És un gran casal situat a un pla, prop del límit amb Artés, amb Navarcles i amb la parròquia rural de Sant Pere de Viladecavalls, on pertanyia.
Continuem per pista i algun altre tram de sender tècnic fins el Pont de Cabrianes. En aquest lloc i podem veure el pont destruït l'any 1939, el qual actualment solament conserva una arcada i un pilar. També veiem l'església Sant Jaume del Pont de Cabrianes, construïda al darrer terç del segle XIX, d'estil historicista d'inspiració neoromànica.
Un curt tram d'asfalt ens condueix pel Bosc d'Olzinelles fins a la masia de les Oliveres, del terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Malgrat que el mas pogués existir amb anterioritat, l'estructura de la construcció actual és del segle XVIII.
Pels Plans de les Oliveres, i la Vall dels Horts ens trobem a l'entrada de Torroella de Baix. Travessem la carretera i seguint el curs del Llobregat.
Les Oliveres.
Per davant de la població de Navarcles ens dirigim fins al Monestir de Sant Benet de Bages. Aquest monestir fundat entre els anys 950 i 960, és un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l'època fundacional, fins al Modernisme, passant pel Barroc.
A partir d'aquí enllacem amb el GR-4 seguin paral·lels al Llobregat. Passem vora el Pont de les Generes fins al lloc anomenat els Ulls del Llobregat. Aquí deixem el riu i comencem a pujar fins passar vora la masia del Grau i tot seguit el barri del Guix, on travessem la carretera per un pas elevat. A continuació retrobem el Parc de l'Agulla on donarem per acabat el recorregut.