Descripció de la ruta; sortida circular amb BTT pel municipi de Fonollosa (Bages) i els seus agregats de Camps, i Canet de Fals. En un inici prendrem direcció a la serra de Castelltallat i el municipi de Sant Mateu de Bages, i acabarem retornant a Fonollosa seguint de molt a prop el torrent de Fonollosa,des del Molí de Boixeda. Excursió no gaire llarga d'uns 24 quilometres, però amb un desnivell de 600 metres, que la converteix en una ruta de dificultat moderada, sobretot en la part final on trobarem trams força drets.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins a l'entrada de Rajadell on deixem aquesta carretera per la sortida 123 i girem a la dreta per la BV-3012, deixant a la dreta el poblet de Fals. Arribem a la cruïlla del Molí de Boixeda, i continuem per l'esquerra per la BV-3008 fins al poble de Fonollosa. Podem aparcar a tocar l'església. En total i tenim 23 minuts de cotxe, i uns 22 quilòmetres de recorregut.
Ens trobem situats a Fonollosa un poble cap del municipi del mateix nom, format per quatre nuclis urbans; Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa. El terme està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del Riu Cardener. Actualment Fonollosa té una població de 275 habitants, els quals habiten al nucli, en masies disseminades i ravals. El seu nom té origen botànic i és documentat des de la primeria del segle XI. Fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals. El 1029, el vescomte de Cardona fa una donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres del terme del castell de Montedon, i en l'acte s'especifica que són situades als llocs de "Cancis" i "Fenuculosa", avui Camps i Fonollosa. Al mig del poblet i trobem l'església parroquial la Santa Creu de Fonollosa construcció romànica que ja no conserva res d'aquesta època, sent una obra del segle XVI. A la llinda d'entrada hi ha la data 1605.
Per iniciar la ruta anirem a buscar la carretera per on hem arribat amb cotxe, i farem un parell de quilòmetres en sentit descendent fins al Raval de cal Paisà (km 13 de la carretera), on ens desviem a l'esquerra per una pista ampla i pavimentada.
Per pujada força suau i de bon fer arribarem al poblet de Camps, el nucli més petit del municipi de Fonollosa. Camps està format per l'església parroquial, algunes cases, les antigues escoles i el local de l'Associació Cultural de Veïns de Camps. En destaca l'excel·lent vista sobre el Pla de Bages i els relleus circumdants, especialment de la serra de Montserrat, que s'alça ben bé a migdia. Molt poques persones resideixen al seu nucli. La majoria del centenar d'habitants viuen escampats en cases i masies, que sovint formen petits ravals.
L'església de Santa Maria de Camps és un edifici romànic que es troba dins l'antic terme casteller de Catelltallat, fou molt aviat parròquia després d'un període de vinculació a Santa Creu de Fonollosa. Fins al 1138 no és esmentada com a parròquia, i al segle XV passa a ser sufragània de la Santa Creu de Fonollosa. L'edifici romànic fou totalment modificat l'any 1760, quan s'inicia l'obra d'un nou temple i recuperà el caràcter parroquial. Al costat de l'església trobem la plaça de la Creu de Camps, on hi ha una necròpolis que data del s. V al XIX, i que a finals del 2016 va ser urbanitzada i museïtzada.
Montserrat des de Camps.
-----------
-----------
Sortint del poble de Camps passat el cementiri, destaquen les sepultures de Sant Esteve de Camps o tombes de Camps. Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l'esglesiola de Sant Esteve, a tocar d'una barraca de pedra seca.
Tombes de Camps.
La pujada continua fins a creuar el torrent de Puigdellívol, entre les masies de cal Jepet del Junyent i el Junyent. Iniciem un curt tram descendent fins al torrent de la Vall del Puig, i tornem a remuntar uns metres fins a la casa del Prat, punt més alt del recorregut.
----------
----------
-----------
A partir d'aquí tenim uns set quilòmetres de baixada força contínua i en algun punt amb un bon desnivell.
Passarem el mas de Santandreu amb l'església romànica de Sant Andreu de Comallonga. Aquesta església era situada dins l'antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, malgrat pertànyer avui al municipi de Fonollosa. Mai deixà de ser una capella rural vinculada a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. L'any 1221 és documentada per primera vegada i al segle XVIII fou modificada.
Continuem baixant passant el Pla de Betlem i la propera casa del mateix nom, fem un parell de girades molt pronunciades i passem les masies de cal Guinard, el Jordà, el Molí del Carner i el Jepet del Sobirana. Ara resseguim uns metres el torrent de Fontanet i passant el mas de Boixeda, fins arribar a la carretera que hem fet amb el cotxe a l'altura del Molí de Boixeda, avui dia reconegut restaurant de la zona i cruïlla de carreteres.
A l’esquerra ens quedara el nucli de la urbanitzacio de Canet de Fals una zona que comença a ser urbanitzada el 7 de maig de1963 quan el senyor Miquel Massana Bach es va vendre un tros important de terra del seu mas, el qual no era interessant des del punt de vista productiu. El comprador fou en Lluís Canet Foix, un constructor d'obres, natural de Castellar però resident a Barcelona. Canet de Fals ha canviat molt amb el pas del temps. Les parcel·les s'han omplert de cases i s'ha incrementat el nombre de residents permanents. Ha passat de ser una urbanització de cap de setrmana a convertir-se en una població.
Continuem el nostre recorregut fent uns metres de carretera en direcció a Rajadell, i ens desviem a la dreta per una pista ampla que ens fa passar pel costat de la casa de cal Ticó Nou. Resseguirem a certa alçada el torrent de Fonollosa, passant per l'Obaga del Bosc. En aquest tram trobarem un parell de rampes molt pronunciades, que posaran a prova la nostra eficàcia sobre la bicicleta. Un curt baixador ens apropa al raval de Perejutget. Per dins de l'Obaga del Querol iniciem el segon tram de forta pujada fins arribar al mas Querol, on podrem descansar a l'ombra de l'Alzina Grossa de Querol.
És un arbre (Quercus ilex ilex) el qual per la seva espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca, amb un perímetre de la base del tronc de 5,64 metres, i una alçada de 16,82 metres. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1991. Des de l'alzina baixem per pista ampla a la carretera, i continuem per l'esquerra fins a retornar a Fonollosa. Si disposem de temps una vegada finalitzada la ruta, i volem fer un bon tast de cuina tradicional catalana tenim a tocar l'església el restaurant cal Calet, bona atenció i bon preu. A tocar el restaurant i trobem el forn de Fonollosa, on es va recuperar l'ús de l'antic forn de llenya que hi havia als baixos d'una casa a la plaça Major de Fonollosa. Treballen amb productes ecològics i de proximitat.