Descripció de la ruta: des del Bages ens apropem als primers termes del Berguedà, per realitzar una ruta amb uns vestigis del passat encara molt presents. Veurem antigues colònies tèxtils avui reconvertides en polígons industrials, i la colònia agrícola de Graugés, amb els seus bonics estanys. Entremig l'església pre-romànica de Sant Vicenç d'Obiols. El nivell de la sortida és assequible per la majoria de caminants, no gaire llarga al voltant de deu quilòmetres, i força planera amb un desnivell que no arriba als dos-cents metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem l'autovia C-16 en direcció Berga. Passada la sortida de Gironella deixem l'autovia per la sortida 90, girem per una rotonda on prenen l'última sortida. Creuem el Llobregat per un pont i arribem a l'Ametlla de Casserres, podrem aparcar en algun punt del polígon industrial. En total tenim uns 43 quilòmetres de recorregut, i una mitja hora de temps.
Passat el pont d'entrada, si girem a la dreta en pocs metres arribarem a la colònia de la Plana on podrem aparcar. La Plana és una entitat de població i antiga colònia tèxtil del municipi d'Avià al peu del riu Llobregat, entre L'Ametlla de Casserres i Cal Rosal. La fàbrica de la Plana, nom amb què és popularment coneguda, fou creada pels industrials Berguedans Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal els quals compraren, a finals del segle XIX, uns terrenys situats a la masia d'Obiols.
Sortim del polígon, passem vora unes cases i continuem per una pista ampla. La part amb més pujada del recorregut el trobem aquí de sortida, des de la Plana a cal Gris. A mitja pujada i trobem el mas d'Obiols amb l'església pre-romànica de Sant Vicenç d'Obiols, a l'est del terme municipal d'Avià.
Tot el conjunt s'alça sobre una plataforma de pedra sorrenca a la riba dreta del riu Llobregat. L'església i la necròpolis que l'envolta són l'element central en una petita esplanada que acull tres edificis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Actualment, totes les sepultures es troben reblertes de terra, llevat d'una. Cal destacar també dues tombes de banyera situades davant la porta de la façana meridional, donat que en una d'elles es va trobar una moneda d'or del rei visigot Ègica (687-702), que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Continuem per la pista ampla, sempre seguint el track de la ruta per no errar en cap de les cruïlles que porten a les nombroses masies de la zona. Passem la Casa Nova de cal Gris i continuem fins cal Gris. A partir d'aquí el recorregut es torna més planer.
Arribem a la colònia agrícola de Graugés. A l'entrada trobem els pisos dels treballadors, i entre camps de conreu arribem al nucli principal, on hi ha l'Estanyol de les Escoles, l'església, cala Mestre i altres cases.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-circular-de-grauges-2201102
Graugés és un nucli del municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola. La zona es complementava amb un conjunt de masies escampades per la finca (Graugés Vell, Torrentbó, Vilajoana, la Sobirana, el Vilar de Baix, el Puigobiols), amb els carrers de pisos per als treballadors el carrer Vell, el carrer del Mig i el carrer Nou, amb blocs de dotze habitatges, que juntament amb les masies el Molí de Vilajoana, el Molí del Castell i la Farinera, allotjaven a principis del segle xx unes 300 persones.
L'any 2014 aquest nucli tenia 163 habitants. El nom prové de la masia coneguda actualment com a Casavella de Graugés. Els Rosal, una família d'industrials, van construir en aquest lloc una empresa agrícola amb el sistema de colònia, que ja coneixien prou bé després d'haver creat la colònia Rosal. Construïren, també, l'estany del mateix nom, amb el qual convertiren en regadiu unes propietats que tradicionalment eren de secà. La Colònia Agrícola de Graugés constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; els estanys, i carreteres.
Continuem per la carretera, a pocs metres ens desviem a la dreta fins l’estany de Graugés. Aquests lloc són un sistema de basses d'origen artificial creades a principi del segle XX entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies i bombes d'aigua. Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat.
L'espai està constituït actualment per un estany principal d'unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d'elles situada vora l'estany principal, a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior. El llac principal es va construir l'any 1887 aprofitant la fondalada del Torrentbó, en un lloc baix i amb un mur de 7 metres d'espessor i 25 metres d'alçada. Es van trigar cinc anys a construir-lo. El llac s'omple d'aigua provinent de la Riera d'Avià que arriba a través d'un canal.
Després de visitar l'estany retornem a la pista principal, caminem uns metres en línia recta i ens desviem a l'esquerra en la primera cruïlla. Fem una gran girada per davant el mas de la Sobirana, deixem cal Climent a la dreta, i a continuació passem pel mig dels edificis de cal Vilardaga.
A partir d'aquí iniciem una baixada decidida d'uns quatre quilòmetres fins al punt final del recorregut. Sempre voltats de camps, i petits nuclis d'alzinars deixem a l'esquerra els masos de cal Sabata, cal Sola i la Pineda, fins arribar a cal Ballús, on podrem veure la capella de Bellus dedicada a Santa Maria, i esmentada per primera vegada a l'Amillarament d'Avià de 1862, com a propietat de Josep Ballús.
Continuem baixant per una zona més boscosa a tocar la riera de Graugés. Ja en la part final de l’excursio entrem dins del nucli de la colonia de l’Atmetlla de Casserres.
L'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres, antiga colònia tèxtil, situada entre Gironella i Cal Rosal. Es troba a la dreta del Llobregat i actualment comte amb una població d'una mica més de cent habitants. Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d'habitatges per als treballadors, la torre de l'amo, i l'església.
Els orígens de L'Ametlla de Casserres es troben en l'existència d'un antic molí fariner. Josep Comas i Ametlla, de la masia de l'Ametlla de Casserres, es va instal·lar el 1814 en un antic molí. L'any 1831 va vendre una parcel·la de terra annexa al molí a Josep Rutllant de Berga, per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant. El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d'instal·lar màquines de cardar a l'interior del molí.
Dins del recinte de la colònia podrem veure l'església de la Mare de Déu del Roser o Mare de Déu de la Mercè. L'Església d'estil neogòtic es construí a finals del segle XIX, durant l'etapa d'organització i ampliació de la colònia, per iniciativa del seu amo, Josep Monegal i Nogués, i l'encarregà a l'arquitecte Alexandre Soler i March.
Una vegada visitat aquest últim punt d'interès, continuarem durant uns minuts de camí vora el Llobregat fins a retornar a la veïna colònia de la Plana, on donarem l'excursió per finalitzada.