Descripció de la ruta; per fer aquesta excursió ens dirigirem al poble d'Ogassa, situat al bell mig de la comarca del Ripollès, un municipi força disseminat, distribuït en vuit entitats de població. El terme comprèn el vessant sud de les serres Cavallera i Conivella. Els seus cims més representatius són el Taga, Sant Amand i el Puig Estela. Tots ells ja els hem realitzat en alguna ocasió, per això avui hem triat una zona desconeguda per a nosaltres de la Serra Cavallera, on trobem els cims del Pla de les Pasteres i el Serrat dels Evangelis, tots dos molt propers als dos mil metres d'alçada. La ruta no és gaire complicada si tenim una bona visibilitat del terreny, la major part del recorregut passa per prats herbats amb molt poca vegetació arbòria. En total farem una mica més de 10 quilòmetres, la meitat de pujada i la resta de cara avall, amb un desnivell moderat que no arribarà als set-cents metres.
Aproximació amb cotxe; a la sortida de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25), en direcció a Vic. Aquí deixem aquesta via, i enllacem amb la C-17 fins a Ripoll. Tornem a canviar de via, ara fem uns quilòmetres per la C-26, i seguidament ens incorporem a l'N-260 fins arribar a l'entrada del poble de Sant Joan de les Abadesses. Abans de passar el pont que dóna entrada a la población, girem a l'esquerra per continuar per la GIV-5211, una carretera local força estreta que ens portarà fins al poblet d'Ogassa. Travessem el poble i continuem ara per una pista pavimentada passant pel veïnat del Prat del Pinter, fins arribar al veïnat de Sant Martí de Surroca. Podem aparcar el cotxe una mica més amunt de l'església. En total i tenim uns 98 quilòmetres i 1 hora i 20 minuts de recorregut.
Situats al veïnat de Sant Martí de Surroca, a 1236 metres d'altitud i amb una població al voltant de la trentena de persones, iniciarem l'excursió. De sortida anirem seguint la pista principal fins arribar a una cruïlla, on deixem a la dreta el camí de tornada.
Seguim per l'esquerra el Camí de Surroca de Baix a coll de Pal. Per sota a la dreta, ens queden les masies del Cabrer, Casadet i el Collet.
A continuació passem a tocar can Quimet de la Roda, i uns metres després en una corba tancada la Font de la Roda.
Un parell de girades ens acosten a cal Frare.
Continuem fins arribar a la Creu del Pastor Mort de Fred, on un escrit ens fa saber el perquè d'aquest curiós nom, a la mateixa creu i podrem llegir l'epitafi "Aquí murio D. Jose Marser, natural de Caballera, Fallecio el dia 22 de Noviembre de 1.884, Murio atacado del Frio".
Arribem a un punt on veiem per sota nostre el refugi Montserrat, per sobre tenim una bona visió de la serra Cavallera, que és per on tenim que passar nosaltres. El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental, amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. És una cabana sense massa comoditats, però ben necessària en cas de mal temps.
Continuem per la pista ampla, en un gir deixem a la dreta un sender poc visible que ens portaria a trobar el camí que farem de tornada.
Arribem a un abeurador on acaba la pista ampla. Seguim per un sender rocallós, i perdem uns metres d'alçada per acabar pujant fins al coll del Pal.
Collada estratègica de la serra Cavallera, per l'esquerra podríem anar als punts més alts del serral, el Puig Estela i el Taga. Nosaltres continuarem per la dreta, fins al Serrat dels Evangelis un cim menys visitat.
Des del coll, iniciem uns cinc-cents metres de pujada força dreta i monòtona, fins arribar al Pla de les Pasteres (Pedra dels Tres Bisbats), topònim que li ve per haver coincidit en aquest punt la partió dels Tres Bisbats (el de la Seu d'Urgell, el de Girona i el de Vic).
----------
-----------
Vistes del Puig Estela i el Taga.
A partir d'aquí anirem carenejant fins arribar la vèrtex geodèsic del Serrat dels Evangelis, punt més alt de la serra, amb 1984 metres d'altitud.
Serrat dels Evangelis.
Una vegada hem gaudit de la bona panoràmica que tenim des d'aquest punt, continuarem per la carena fins arribar al coll Salarca.
Deixem la part alta de la Serra Cavallera, i comencem a baixar molt ràpidament per la Muntanya de Fogonella, per corriols i alguns viaranys que han fet el bestiar, o sigui, per camí no gaire bo, com a referència prendrem una bassa d'aigua situada en un lloc més planer.
Baixem uns metres fins al torrent de Fogonella, tornem a pujar, creuant varies vegades un filat pel bestiar. Tot buscant el traçat més idoni, arribem a un abeurador a tocar la casa de can Boix. Pel darrerà de la casa trobem una pista ampla, que després de creuar un torrent ens retornarà a la pista que hem fet de sortida, fins al cotxe i tenim un passeig.