Descripció de la ruta; en aquesta sortida no ens caldrà fer aproximació en cotxe, doncs sortirem des de la mateixa capital del Bages. Si arribem amb cotxe a Manresa, ens aproparem al Parc de l'Agulla. La Séquia de Manresa, és un canal de regadiu cabdal en la història de la ciutat. La Séquia té un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell. La captació d'aigües es fa sota el balç del Castell de Balsareny mitjançant la resclosa anomenada "Resclosa dels Manresans", i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i arriba al Parc de l'Agulla de Manresa. En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny. Nosaltres farem un recorregut circular, en sentit contrari al curs de l'aigua, d'anada seguirem la Séquia fins al km 0, situat a Balsareny i de tornada o farem seguin en un principi el curs del riu Llobregat, per retornar al Parc de l'Agulla creuant algunes zones de polígons industrials.
Com a homenatge a les persones que van construir la Séquia, Jove Cambra de Manresa va iniciar l'organització l'any 1985 de la cursa no competitiva de la Transéquia ,i que des d'aleshores es pot fer a peu o amb bicicleta. Aquesta activitat es realitza cada any durant les Festes de la Llum, el dia 21 de febrer.
En un resum històric direm que l'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades. Per tal d'aportar una solució aquest mal son, es projecta amb una extraordinària visió de futur la construcció d'un canal d'aigua que porti les aigües del Llobregat al centre de Manresa. La Séquia inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III.
Iniciem el recorregut des del Parc de l'Agulla, el parc més gran del Bages i el lloc d'esbarjo per excel·lència a la ciutat de Manresa. L'any 1962, la Junta d'Aigües de Manresa va veure la necessitat de construir un llac artificial per garantir el proveïment d'aigua a la ciutat en cas d'avaria de la Séquia. Les obres van començar el 1966 amb la construcció d'una presa. El llac no es va omplir fins al novembre de 1974 i permet emmagatzemar 200.000 m³ d'aigua en una superfície de 64.000 m², i una fondària màxima de 4 metres.
Ja preparats per sortir, d'un bon inici prendrem el Camí de la Séquia el qual es pot recórrer de punta a punta per un sender que van obrir els sequiaires per fer-ne el manteniment. El recorregut està equipat amb senyals informatives de quilometratge, i recorregut. El sender sempre va arran del canal, no té pèrdua, tot i que la séquia s'amaga en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren, i les travessa per sota.
Des del costat del restaurant creuem una rotonda, i ja trobem el canal d'aigua. Normalment la zona més propera a Manresa és molt transitada, anirem amb compte, doncs el camí es força estret. A prop del primer quilòmetre trobem una zona de vinyes al voltant de l'ermita i mas de Sant Iscle, un edifici medieval que és un dels nuclis de poblament més antics del Pla de Bages. S'hi pot visitar l'església preromànica i romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves, sota la denominació d'origen "Pla de Bages". A tocar la casa a la banda contrària del camí, hi ha una zona de pícnic amb taules de fusta.
Arribem a una pista ampla i polsosa (atenció amb aquest tram. Avui dia podem haver de modificar uns metres el recorregut per unes obres que s'estan realitzant). Si no podem seguir la Séquia, continuarem mig quilòmetre per la pista ampla, fins torna-la a retrobar.
Passem a prop del mas de ca l'Hortolà, i arribem a les primeres naus del polígon industrial Santa Anna II. Per davant de la casa de cal Riereta girem a l'esquerra, al costat contrari ens queda el Riu d'Or i la Font de la Riereta. El caminet paral·lel al canal d'aigua ens acosta al poble de Santpedor, i la carretera principal que dóna entrada al nucli urbà. Per travessar el riu, la Séquia passa per l'Aqüeducte del Riu d'Or.
Continuem pel costat contrari del riu, on d'entrada trobem la Casa del Sequiaire. Aquests tipus d'edificis eren les residències dels encarregats del manteniment de la Séquia, tenim aquesta aquí a Santpedor i dues més, una al Parc de l'Agulla, i un altre a Sallent.
A continuació trobem la Depuradora de Santpedor, a partir d'aquí fins a la Depuradora de Sant Fruitós, i tenim un tram força llarg de camps de cultiu, i hortes que aprofiten la proximitat de l'aigua pel seu regadiu.
Passada la depuradora travessem la carretera BV-4511, i entrem en el Polígon Industrial Pla de Santa Anna, passem un tram de naus industrial on trobem el Pont de les Bonegues. Una vegada sortim del polígon entrem en una de camps de cultiu, fins a creuar una pista ampla, entre veïnat de Sant Ponç on podem veure l'ermita romànica de Sant Ponç, datada del segle XII, i el mas de la Sala de Sant Ponç, una casa pairal fundada el segle XIII i avui dia reconvertida en restaurant.
Runam Sali del Cogulló.
Deixem enrere els camps per entrar en el frondós Bosc de la Sala. Abans de creuar el torrent de la Sala, trobem l'Amfiteatre de la Sala, un espai adaptat com a zona d'aprenentatge mediambiental, creat per l'arquitecte portuguès Álvaro Siza. Uns metres després creuem l'Aqüeducte del Torrent de la Sala.
Continuem per dins del bosc fins arribar a un punt on el canal creua una pista ampla, aquí podem veure el Roure Gros de la Séquia, un arbre catalogat com a Arbre d'Interès Local, per l'Ajuntament de Sallent.
Per davant nostre tenim el runam Sali del Cogulló, l'abocador més gran de residus de Catalunya. Una gran muntanya de sal, que es pot veure des de molts quilòmetres de distància. A la nostra esquerra i al bell mig dels camps de cultiu del Pla de Martorell, destaca la petita ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda l'any 1576.
Passem pel costat del mas Tarradellas, i arribem al mas de les Coves. Aquí el canal desapareix per tal de superar uns metres de desnivell, i s'endinsa 321 metres per l'interior de la Mina del mas de les Coves.
Passem l'Aqüeducte del mas de les Coves i després la masia de cal Peixater. La Séquia, en apropar-se a la línia de ferrocarril Manresa-Sallent desapareix per un traçat soterrat. El camí continua paral·lel a la via del tren i el runam de la Botjosa, fins a un punt on haurem de creuar la via per continuar pel costat contrari.
Seguim un tram en línia recta, a l'esquerra ens queda l'Aqüeducte del Vilar. Desde aquest aqüeducte fins al pròxim anomenat dels Enamorats, trobem el tram de Séquia que ha estat més modificat, degut a la via del ferrocarril i als nous trams de carreteres, la major part del canal resta soterrat.
A la dreta podem veure el poble de Sallent, fins arribar a l'Aqüeducte del Mal Pas.
Passem vora el mas de la Torre d'en Roca, i creuem per l'Aqüeducte de Conangle, de grans dimensions fa 103 metres de llarg, 13 d'alçada i consta de 7 arcs, fou construït l'any 1340.
A l'esquerra ens queda el veïnat de colònia minera de Vilafruns, passem per l'Aqüeducte de la Vinya d'en Martí, ja en l'entrada del poble de Balsareny. Creuem per sota l'autovia i entrem al poble seguint per la dreta el carrer més proper al riu Llobregat.
Passem el Pont de Santa Maria i sortim del poble, per davant nostre enlairat veiem el Castell de Balsareny.
En el moment que el camí i el riu fan una girada sobtada a la dreta, encarem els últims metres de recorregut de la Séquia, fins arribar a la Resclosa dels Manresans (Km 0). Nosaltres portem 25,5 quilòmetres i estem a la meitat del recorregut, tot i que la tornada és més directa, i farem uns cinc quilòmetres menys.
La tornada és molt monòtona, ja que la major part del recorregut és per terra enquitranat. De primer desfem el camí fins a Balsareny, on prenem la carretera C-16z fins a Sallent. Passem per un tram del poble proper al riu, fins al Polígon Industrial l'Illa. Creuem per sota l'autovia a l'altura de la Botjosa, i anem a trobar la carretera lateral que va paral·lela a la mateixa autovia (C-16). Passem una gasolinera i continuem per aquest vial fins arribar davant del mas de la Sala de Sant Ponç, recordem que a l'anada hem passat per darrere d'aquesta masia.
El terra pavimentat es converteix en una pista polsosa, que ens fa creuar per sota l'Eix Transversal (C-25). Travessem la carretera d'entrada a Santpedor, i entrem en el Polígon Industrial de la Serreta. En una rotonda sortim de la zona industrial i seguim en paral·lel durant uns metres la C-25, per una pista ampla on tenim ja a la vista el final del recorregut. Passem cal Cots i la Casa Murallada, i retornem al Parc de l'Agulla. Per relaxar una mica les cames podem finalitzar donant la volta al llac.