Avui hem tornat al serrat d'en Muntaner, pro aquesta vegada canviant de cara, per això des de la zona est, hem girat per sota mateix del Frare de Baix del Clot de la Mònica, fins a situar-nos al peu de les vies. Aquesta cara del serrat d'en Muntaner dona a la fondalada de les Artigues, per sota nostre veiem molt de moviment, ja que el lloc és molt freqüentat per la gent que va a la ferrada de les Dames.
Les vies d'aquest sector, per les persones avesades a l'escalada són de grau mitja, pel meu nivell són difícils i si afegim que la via triada és la Black Sad (una de les més difícils), ja sabem de primeres que avui les passarem magres i que d'escalar poca cosa, ja que la majoria del dia estarem fem trampes, martingales, trucs, estratagemes i altres enganyifes, per resta penjats de fifis, estreps i demès estris que col·laboren en aquest tipus d'ascensions. Tot i això el dia també a tingut coses positives; he vist de molt aprop, un grau de dificultat que fa poc solament podia observar amb uns prismàtics, he apres coses noves (sobre tot trucs, això sol passar quant vas amb gent veterana), i per últim el que he fet avui és molta força de braços, aixo si, sense tocar la paret, és el que té quant t'aferras molt a les cordes.
Les vies d'aquest sector, per les persones avesades a l'escalada són de grau mitja, pel meu nivell són difícils i si afegim que la via triada és la Black Sad (una de les més difícils), ja sabem de primeres que avui les passarem magres i que d'escalar poca cosa, ja que la majoria del dia estarem fem trampes, martingales, trucs, estratagemes i altres enganyifes, per resta penjats de fifis, estreps i demès estris que col·laboren en aquest tipus d'ascensions. Tot i això el dia també a tingut coses positives; he vist de molt aprop, un grau de dificultat que fa poc solament podia observar amb uns prismàtics, he apres coses noves (sobre tot trucs, això sol passar quant vas amb gent veterana), i per últim el que he fet avui és molta força de braços, aixo si, sense tocar la paret, és el que té quant t'aferras molt a les cordes.
Vista del serrat d'en Muntaner i el camí d'entrada a les vies d'escalada
Croquis d'algunes d'aquestes vies. La Black Sad que traduït vol dir "Tristor negra", fou equipada per Franc i J. Escofet
El primer llarg té uns 35 metres i, supera un petit desplom
En Joan en aquest pas de 6a
Una vegada superat el pas, la via és tomba i continua per passos de V fins la reunió
Sortida de la primera reunió, per anar a buscar el pas més complicat de la via
Un curt flanqueig ens apropa aquest pas de 6b+ (placa fina), llavors per passos de V+, acabarem els 40 metres d'aquest segon llarg. L'últim llar és el mes curt, solament 20 metres pro amb un pas de sortida de 6a