Via "Sargantanes" (178 metres, IV+)
Després d'haver trepitjat els cims més importants de la zona de Gorros, solament quedava pujar a la Gorra Marinera. Per fer-ho sense gaires complicacions varem triar la via "Sargantanes", tot i que és una de les vies més llargues. Els itineraris més difícils els trobem a la cara est, on diversos balmats i nombrosos llavis, fan que la graduació de les vies sigui majoritàriament de nivell alt.
La "Sargantanes", situada a la cara nord és una via fàcil i a la vegada llarga, ideal per iniciar-se i aprendre a muntar reunions. Els dos primers llargs són un xic embolicats, per les nombroses vies que hi ha, algunes d'elles solament d'un llarg. A partir de la tercera reunió una vegada desaparegudes les vies més curtes, la línia a seguir es força evident. Des de l'ermita de Sant Jaume (R-4), tenim la possibilitat d'abandonar la via, o anar a buscar les ultimes tirades, on hi trobem la màxima dificultat (IV+). Aquest tram tot i no ser difícil, es força aeri i un xic esposat. Tot seguit una fàcil grimpada ens porta al cim. Farem un ràpel per la banda contraria, amb tendència anar a buscar l'Escala de Jacob.
Després d'haver trepitjat els cims més importants de la zona de Gorros, solament quedava pujar a la Gorra Marinera. Per fer-ho sense gaires complicacions varem triar la via "Sargantanes", tot i que és una de les vies més llargues. Els itineraris més difícils els trobem a la cara est, on diversos balmats i nombrosos llavis, fan que la graduació de les vies sigui majoritàriament de nivell alt.
La "Sargantanes", situada a la cara nord és una via fàcil i a la vegada llarga, ideal per iniciar-se i aprendre a muntar reunions. Els dos primers llargs són un xic embolicats, per les nombroses vies que hi ha, algunes d'elles solament d'un llarg. A partir de la tercera reunió una vegada desaparegudes les vies més curtes, la línia a seguir es força evident. Des de l'ermita de Sant Jaume (R-4), tenim la possibilitat d'abandonar la via, o anar a buscar les ultimes tirades, on hi trobem la màxima dificultat (IV+). Aquest tram tot i no ser difícil, es força aeri i un xic esposat. Tot seguit una fàcil grimpada ens porta al cim. Farem un ràpel per la banda contraria, amb tendència anar a buscar l'Escala de Jacob.
Vista de la zona dels Gorros, des del Monestir de Montserrat
La Gorra Marinera, i el traçat de la via "Sargantanes"
Croquis de la via
Primer llarg de la via, a tocar el Camí Nou de Sant Jeroni
Imatge curiosa d'un petit jardí de lliris, situat a mitja paret. Els lliris eren una planta habitual en les nombroses ermites montserratines, aquests provenen de l'ermita de Sant Jaume, situada uns metres per sobre
Imatge d'un dels pocs murs que li queden a la vella ermita, la via continua per sobre mateix d'aquesta edificació
A tocar l'ermita de Sant Jaume i trobem una còmoda reunió, i un camí d'escapament que en breus minuts ens retornaria a peu de via
Els últims metres de la via són els més complicats, amb un flanqueig ascendent, aeri i un xic exposat (IV+). Per sota nostre podem veure el Camí Nou de Sant Jeroni, punt d'inici de la via
Des del cim tenim una visió de primer ordre del Gorro Frigi, el més alt d'aquesta zona. A la imatge marcat amb un cercle, la cordada d'uns companys que feien la via "La Bella Easo" (6a, 140 metres)
Hem fet el cim i estem a 1098 metres d'altura, amb una visió impressionant de la zona dels Gorros
Panoràmica de la part alta del torrent de Santa Maria, amb els cims més alts de la muntanya; Sant Jeroni, Ecos, Cavall Bernat. A l'esquerra una cordada a la via "La que hi faltava" (Magdalena Inferior), més al davant el Gorro Frigi, amb escaladors fen varies vies
Detall del ràpel que varem fer, situat a la cara sud-oest del cimL’ultim llarg de la via és el més espectacular, amb una paret vertical que és desploma sobre l'ermita de Sant Jaume
Des del cim, tenim unes bones vistes de tota la zona de Gorros
Estem fen el ràpel per anar a buscar l'Escala de Jacob i retornar al Monestir; per sobre de la Miranda de les Magdalenes, uns núvols amenaçadors augurant una pluja imminent
Dit i fet, baixem per l'Escala de Jacob amb algunes gotes, abans d'arribar a l'ermita de Santa Anna, pluja i pedra ens obliguen a fer parada sota d'una balma