Les dues Portelles, l'Inferior i la Superior formen un pas estret, el qual és l'entrada natural a la regió d'Agulles i refugi Vicenç Barbé. Ara farà un any, vaig pogué pujar a la Portella Inferior per la seva via més fàcil l'Aresta Brucs, des de dalt d'aquest cim és té una magnifica vista de l'altre Portella, en veure-la, el desig de poder-la pujar es fa cada cop més palès.
Un any després, he tingut l'ocasió d'intentar aquesta ascensió. Per triar la via, he mirat les ressenyes de la cara sud, menys espectaculars que les altres cares i a la vegada més curtes. El traçat escollit ha estat la via Ràpel, a primera vista més fàcil que la Normal.
En un relat del 30 d'octubre de l'any 1932, en Ramon de Semir ens explica la primera ascensió a aquesta agulla, realitzada pels escaladors Colomer, Agràs, Guarro i Pàmias; una ascensió que llegida avui día, no deixa de ser curiosa, pro molt normal en la seva època. Els escaladors, varen buscar la part més feble de la paret situada en la cara sud, tot i que en els seus primers metres tenien que superar un balmat, que amb els estris disponibles en aquells anys, era del tot infranquejable. Per pogué superar aquest entrebanc varen fer servir l'enginy, llavors varen tallar un arbre d'uns set metres de llargada, el qual traslladaren sobre les seves espatlles fins el peu de la Portella. Tot i que pot semblar que amb l'arbre la cosa va resultar més fàcil, no va deixar de ser una empresa força arriscada, que a la fi, va servir per culminar la primera ascensió a la Portella Superior.
Un any després, he tingut l'ocasió d'intentar aquesta ascensió. Per triar la via, he mirat les ressenyes de la cara sud, menys espectaculars que les altres cares i a la vegada més curtes. El traçat escollit ha estat la via Ràpel, a primera vista més fàcil que la Normal.
En un relat del 30 d'octubre de l'any 1932, en Ramon de Semir ens explica la primera ascensió a aquesta agulla, realitzada pels escaladors Colomer, Agràs, Guarro i Pàmias; una ascensió que llegida avui día, no deixa de ser curiosa, pro molt normal en la seva època. Els escaladors, varen buscar la part més feble de la paret situada en la cara sud, tot i que en els seus primers metres tenien que superar un balmat, que amb els estris disponibles en aquells anys, era del tot infranquejable. Per pogué superar aquest entrebanc varen fer servir l'enginy, llavors varen tallar un arbre d'uns set metres de llargada, el qual traslladaren sobre les seves espatlles fins el peu de la Portella. Tot i que pot semblar que amb l'arbre la cosa va resultar més fàcil, no va deixar de ser una empresa força arriscada, que a la fi, va servir per culminar la primera ascensió a la Portella Superior.
Vista de la cara sud de la Portella Superior
La Portella Superior i el refugi Vicenç Barbé
Detall de la via Ràpel
Estem situats a peu de via, el primer llarg supera un balmat força complicat, amb un parablot inicial força allunyat
Per superar aquest pas, no tenim més remei que fer servir els estreps
De mica en mica, en Joan va guanyant centímetres a la panxa de roca, fins trobar un altra assegurança
Sortint del balmat finalitzen els metres d'artificial, i es continua per un tram de IV+ i II, fins assolir la reunió en un arbust, un altre tram fàcil ens porta a la segona reunió. L'última tirada es de IV, i tot seguit el cim
El cim de la Portella Superior, és un bell mirador de la zona d'Agulles
Dalt del cim, trobem un parell d'instal·lacions per rapelar. Nosaltres tenim que baixa per la mateixa via, doncs hem deixat els estreps penjats de la primera tirada. Uns parabolts nous estant ben fitxats a la roca, pro no tenen ni cadena ni anella, per aquest motiu tenim que deixar un malló, que avui dia ja no hi es
Inici del ràpel, per sota el Dauet i la Roca de les Vuit
Per el ràpel, fem servir un parell de cordes de cinquanta metres