esgarrapacrestes

VIA PETIT FOUR-LA PASTERETA-MONTSERRAT SUD. (70 metres, 6a, A0)

2012-02-15T20:37:00.008+01:00

Via oberta per baix i en solitari, per en Joan Asín, el 26 de juliol del 2011.

http://joanasin.blogspot.com/2011/11/montserrat-serrat-de-la-pastereta-via.html
L'aproximació es fa des de l'aparcament del Clot de la Mònica. De sortida passarem pel mig d'uns camps d'oliveres, fins un altre aparcament on solament i arriben els 4x4. Creuarem un parell de vegades el torrent, deixant a l'esquerra el Serrat d'en Muntaner i la visible agulla del Frare de Baix. Ben aviat el camí ens situara sota del Serrat de la Pastereta, tenim que deixar el camí principal i buscar un estret viarany, que ens portara al costat dret de la Pastereta, on hi trobarem la via "Petit Four", i d'altres vies com Dels Amics, Aresta Est o la Pacho-Hidalgo.

Varem realitzar la via el decembre del 2011, amb els companys J.Frontera, J.Oliva i Martín.

El primer llarg és mantingut amb una dificultat de IV,IV+ per placa i bona roca. La sabina de l'esquerra, ens ajudara a superar un pas un xic incomode.

En el segon llarg trobem un primer tram de placa vertical un pel desplomada i amb bones preses, cal anar a l'esquerra dels parabolts. El tram vertical (V+, 6a), és pot fer amb A0.

Superat els 5 primers parabolts la placa va perden verticalitat i dificultat, només trobarem dos parabolts més. Quan s'acaben les expansions hi ha un tram on cal vigilar la roca, no és dolenta però cal vigilar, fins que estigui més sanejada.

El descens el fem amb un ràpel de 60 metres, també és pot fer amb dos de 30 metres.

GORRO FRIGI.

2012-02-07T20:16:00.009+01:00

El Gorro Frigi és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Grup dels Gorros o de Santa Magdalena, del que també en formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals.
Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), du a terme, el maig de 1920, la primera escalada al Gorro Frigi per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.
El nom de Gorro Frigi etimològicament deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir l'origen en el capell frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.
Tot i que en algunes publicacions esmenten aquest recorregut com a via ferrada, es descriu millor com a camí equipat, ja que no hi trobaren ni esglaons ni cable de vida, solament cadenes i algun tram de cable. Aquest itinerari fou equipat pel grup CADE a l'any 1992, seguint el mateix trajecte que va fer servir Estasen i que abans s'anomenava "via normal", amb intenció de fer-lo servir com itinerari de descens, de les nombroses vies d'escalada que finalitzen al cim del Gorro Frigi. A dia d'avui segurament aquest itinerari es més freqüentat pels ferrateros, que no pas pels escaladors. Per arribar a l'inici de l'itinerari tindrem que fer una aproximació d'una hora. El recorregut de 150 metres de desnivell, es pot realitzar en 1 hora (pujada-baixada).

Aprosimació; Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan o pujar caminant. Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l'ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins arribar a l'estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el Camí Nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta veurem ja la Gorro Frigi per la seva cara est. Tindrem que deixar el camí principal, en el mateix punt on s'inicien les primeres parets rocoses del Gorro Frigi, a partir d'aquí començarem a pujar pel mig del bosc en forta pendent fins trobar un primer tram de cadenes, que ens ajudaran a passar un flanqueig ascendent, normalment humit. Tot seguit tornem a caminar per dins d'un espès bosc, amb una pujada insistent fins arribar a un coll, entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, en aquest punt s'inicia el recorregut equipat per ascendir al cim

Vista de Gorro Frigi, des del monestir.

Detall dels camins per accedir a la zona dels Gorros.

Camí de pujada, fins l'inici de l'itinerari equipat.

Detall de la via Normal, per on ara puja l'itinerari equipat fins el cim del Gorro Frigi.

Abans d'arribar al coll, trobarem uns primers metres equipats amb cadenes.

Inici de l'itinerari equipat. FOTO 1.

Seguim pujant per cadenes, en mig del bosc. FOTO 2.

Imatge del tram més vertical. FOTO 3.

Les cadenes noves, s'alternen amb l'equipament més antic.

Sortida del tram més vertical. FOTO 4.

Una curta grimpada on tindrem que fer servir mans i peus, per superar un ressalt. FOTO 5.

La part més espectacular del recorregut. FOTO 6.

Sortint del tram equipat, tindrem que caminar uns metres fins arribar al cim.

Cim del Gorro Frigi. FOTO 7.

Si voleu arribar més amunt, hi ha aquesta opció.

LA FORADADA DE CANTONIGRÓS.

2012-01-27T19:51:00.014+01:00

Cantonigròs té extraordinaris racons de gran bellesa recomanats per a ser visitats; segurament el més conegut és la Foradada, que és un engorjat que fa la riera de la Rotllada, abans de prendre el nom de la riera de les Gorgues, on l'aigua llisca per un salt sobre el gorg i al costat d'un gran esvoranc a la paret rocosa que li dóna el nom.

Cantonigrós es una localitat que forma part del municipi de Santa Maria de Corcó-l'Esquirol, dins de la comarca d'Osona i a les portes del Collsacabra.
Els orígens de Santa Maria de Corcó es remuntant al segle XV, al voltant d'un hostal en l'antic camí ral que enllaçava Vic i Olot.
Els orígens de Cantonigròs són molt semblants als de Santa Maria de Corcó, però una mica més tardans. El nucli original també va créixer a tocar el mateix camí ral, en un hostal creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat "Toni Gros".
Per arribar-hi ens situem a Santa Maria de Corcó (l'Esquirol) on hi arribem per la carretera que du a Tavertet procedents de Vic. Si s'arriba de Barcelona per la C-17, cal deixar-la per la sortida Vic Sud, per travessar Vic en direcció NE i cercar la carretera de Vic a Olot per Rupit, que va a Roda de Ter. A la dreta surt la de l'Esquirol.

El sender que mena a la Foradada de Cantonigrós, és un recorregut curt, sense dificultats i apte per a tothom, tot i que si consultem la cartografia de la zona, es pot realitzar una ruta circular de més durada. Per arribar-hi ens situarem al camp de futbol de Cantonigrós, on ja i trobarem algun retol del recorregut. El camí de primer ampla es va convertint en un corriol força fresat, que de mica en mica es va acostant a la remor no gaire llunyana de les aigües. L'itinerari més fàcil i curt, es d'anada i tornada pel mateix viarany, per fer tot el recorregut caldrà caminar no gaire més d'una hora, per un total d'un parell de quilometres. Ja que l'excursió es de curta durada es del tot recomanable combinar-la, amb algun altre recorregut de la zona (Santuari de Cabrera, Cingles d'Ayats, Tavertet).

La Foradada de Cantonigrós.

LA FORADADA DE CANTONIGRÓS (12 de Febrer del 2012-fotografias d'Isabel Millaret)

L'AVI JOAN-COLLBATÓ. (150 metres, V).

2012-01-08T14:59:00.018+01:00

Montserrat Sud continua donant noves alternatives, amb l'equipament de vies de varis llargs, encarades a la gent que vulgui fer una escalada sense gaire compromís, i a la vegada practicar en el muntatge de reunions.
L'Avi Joan fou equipada per J.Giraut (Ninu), am la col·laboració de Laia Giraut, el 19 d'Agost del 2011. La via resta situada entre les dues draceres, la de Fra Garí a la dreta i la dels Graus a l'esquerra, molt aprop i tenim la via de l'Esperó de Fra Garí, de característiques similars.

La via ressegueix una sèrie de ressalts on la roca en general es bona; tenim per davant 150 metres d'escalada discontinua (5 llargs). Esta equipada amb parabolts de 10 mm, i algun pitó casolà, caldrà porta 10 cintes, més material per les reunions, i alguna baga per evitar fregament de cordes. Via realitzada amb els companys; Joan Frontera, Toni Cespedes, David Cabañas i Marian Espert.http://ninubloc.blogspot.com/2011/08/via-lavi-joan.html
http://sisbemessanapren.blogspot.com/2011/09/collbato-via-lavi-joan.html

Per arribar a peu de via, haurem de deixar el cotxe en els últims carrers de Collbató (carrer dels Pins, carrer dels Graus). ATENCIÓ, no infringir les normes de circulació, passant per un carrer amb direcció prohibida (carrer Drecera), i solament permès als veïns, que ens porta a una pista molt més propera a la muntanya, ja que tenim la multa garantida (300 euros), tant els municipals com forestals estan a l'aguait de qualsevol conductor que no respecti aquesta norma, una mica estranya.
Ja a peu seguirem pel carrer de la Drecera, deixem a la dreta un trencall que va a un diposit,i una pista a l'esquerra, poc desprès deixem a la dreta els trencalls de la Codolosa (retol), i la Drecera de Fra Garí, seguim pel camí de la Drecera dels Graus (marques GR). El camí gira a l'esquerra tot creuant un torrent, deixem a l'esquerra el corriol que mena a les vies esportives del Jardinet, abans d'iniciar la forta pujada de la Drecera dels Graus, tindrem que cercar a la dreta la rampa del primer llarg, buscarem la part orientada a l'Est i allà a uns quatre metres de terra es troba la primera reunió . Ens podrem encordar abans d'arribar a la R1 per comoditat.

La via comença amb dues tirades molt fàcils (III-algun pas de IV+), per arribar a un tercer llarg de placa amb algun pas finet (V), amb tendència a l'esquerra fins arribar a un espero (IV+), que ens apropa a la tercera reunió. El quart llarg torna a ser de tramit, fins arribar a l'ultim llarg, el més interessant del recorregut. Per una placa força vertical (V) i ben assegurada, arribarem al final de la via.

Primer llarg.

Inici del tercer llarg.

Esperó de sortida del tercer llarg.

Inici del cinquè llarg.

Cinc imatges d'aquest ultim llarg.

El descens el podem fer des del final de la via, resseguint un sender ascendent cada vegada més fressat que ens apropa al Camí de les Bateries, i des d'on anirem a cercar uns metres més avall, la Drecera dels Graus.

FERRADA URQUIZA-OLMO (VARIANT DE SORTIDA)

2011-12-01T19:26:00.010+01:00

La ferrada Urquiza-Olmo, és una de les vies més veteranes de Catalunya, construïda a l'any 1999, porta el nom dels seus creadors; en Joan Urquiza i Joaquim Olmo, aquesta ferrada és troba ubicada a la zona muntanyosa del Montsec, a les portes del Congost del Mont-Rebei.

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2009/04/via-ferrada-olmo-urquiza.html

Dotze anys després de la creació d'aquesta ferrada, i després d'equipar tres vies més a la zona de la Pertusa, en Joaquim i el seu grup de col·laboradors ens obsequien amb una nova variant, per finalitzar el que era l'antiga ferrada Urquiza-Olmo.

http://www.jombigwall.com/ressenyes/pdfs/Ferrata_Urquiza-Olmo_2.pdf

La nova variant de sortida resta una mica allunyada del final de la via original, uns trenta minuts de camí. Per trobar l'inici una vegada finalitzada la via antiga, tindrem que seguir per dins del barranc de la Pardina, en direcció ascendent, tot cercant els nombrosos punts de pintura i algunes fites, ja dins del torrent i trobarem algun passamà, per pujar algun petit salt. La variant es troba ubicada a l'esquerra del torrent, a peu de camí i en el lloc anomenat Els Amorriadors, una zona de grans blocs, per sota de les ruïnes del Castell de Sant Llorenç.

La via es curta (70 metres), però força intensa, amb una graduació de Molt Difícil, es pot realitzar en uns quaranta minuts. A tocar aquesta nova variant i trobem un altre nova via, batejada amb el nom de Feliz Navidad, aquesta catalogada de Extremadament Difícil.

http://www.jombigwall.com/ressenyes/Feliz_Navidad.html

En el cas de volgué fer solament les noves ampliacions, podem arribar al Castell de Sant Llorenç, amb cotxe per pistes de terra (consultar estat), llavors l'aproximació es tans sols de deu minuts.
Si el que hem fet és la antiga ferrada Urquiza-Olmo, tenim l'opció de rapelar per la ferrada, o podem fer una ruta circular anant a cercar el barranc de Sara, on i trobarem un seguit de ràpels del tot recomanables.

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2010/11/blog-post.html

En Joaquim regenta una botiga de material esportiu a Barcelona; JOM esta en C/ Enamorats 39-41. El seu telefon es 93.231.16.72.

Després de finalitzar l'antiga via ferrada, continuem per dins del torrent de la Pardina.

Algunes fites, i senyals de pintura ens guiaran pel bon camí.

Inici de la ferrada.

ESPERÓ DE FRA GARÍ-COLLBATÓ-MONTSERRAT.

2011-11-07T17:49:00.013+01:00

Aquesta nova via oberta al Juliol del 2011 per Josep Moragas i Imma Ribas, resta situada al sector dels Graus, abans d'arribar a la placa del Jardinet; així tenim un recorregut llarg, que enllaça diverses plaques entre les quals es trenca la continuïtat de l'escalada, ja que entre mur i mur, tindrem que fer curtes aproximacions, tot grimpant o fins i tot caminant. Durant l'ascensió trobarem, una mica de tot, amb trams fàcils i d'altres més compromesos, amb roca bona i d'altre força descomposta. La via resta ben equipada, i per realitzar-la cal portar 6 cintes exprés. Via realitzada amb els companys; J.Frontera, J.Oliva i Xacó.

Més informació de la via a; http://sisbemessanapren.blogspot.com/2011/07/collbato-esperons-del-fra-gari.html

Seguirem el carrer de la Drecera, fins al final on es converteix en un camí, deixem a la dreta el corriol que mena a la zona d'escalada de la Codolosa i tot seguit també a la dreta la Drecera de Fra Garí, continuem pel camí de la Drecera dels Graus. En el mateix moment que aquest viarany creua un torrent sec, deixem el camí i continuem uns metres torrentera amunt fins arribar al peu del primer ressalt de la via.

El descens es pot fer per la Drecera dels Graus, aixi tornarem a passar a peu de via, o si volem caminar una mica més per camí ample, podem fer-ho pel Camí de les Bateries.

CANAL DEL PALOMO (OSCA).

2011-10-25T19:10:00.014+02:00

La Canal del Palomo, és un dels primers traçats equipats d'Espanya, un recorregut que antigament era reservat als més intrèpids, avui dia a estat re-equipat amb cable de vida, per la qual cosa a deixat de esser un traçat arriscat, i ara es accessible per a persones que tinguin un nivell mitja.

Prenen la sortida des de Manresa i tenim un total de 225 km, i unes 3 hores de cotxe. Tindrem que prendre la carretera C-25 i la A2, passant per Cervera, Tàrrega i Lleida, per continuar per la A-22, Almacelles, Binéfar, i Monzon, canvia a la N-240 i la HU 330 per arribar al poble de Loporzano, uns quilometres després passarem varis túnels curts, fins arribar a una pronunciada corba a la dreta i tot seguit podrem aparcar el cotxe molt aprop de l'embassament de Vadiello. Retol indicatiu de la Canal del Palomo.

L'aproximació a l'inici de la canal es fa en uns cinc minuts, des de l'aparcament tindrem que seguir un camí a l'esquerra on un retol indica la canal del Palomo i l'ermita de Sant Chinés, a l'esquerra ens quedara el rierol que forma el barranc d'Isarre.

La canal presenta un equipament excel·lent, tot i que es te que anar en comte, el fet de no estar equipada amb esglaons, sinó amb clavilles, caure i topar amb alguna d'ellas podria ser molt perillós. També es té que tenir en comte el cabal de la canal, i no afrontar l'itinerari amb una possibilitat alta de pluges, en un hivern de baixes temperatures i trobar la canal gelada també fa molt perillós l'ascens.

Durant tot el recorregut trobarem petis tolls d'aigua, si posem atenció podrem veure més d'un tritó, aquest animaló resta protegit, per la qual cosa esta totalment prohibit passar per dins de l'aigua.

Anem a buscar l'inici de la canal.

Inici de la canal del Palomo.

Durant el recorregut trobarem varis trams compromesos, i més si la roca polida de la canal esta mullada.

La sortida de la canal es espectacular, davant nostre tindrem les altes parets del Circ Ciego de Ligüerri.

A partir d'aqui prendrem el camí de tornada, un traçat de flanqueig que continua estan equipat amb cable de vida. També podem retornar rapelant la canal, llavors ens farà falta una corda de 40 metres; si no volem mullar gaire la corda, és del tot recomanable tornar pel camí equipat, on podrem gaudir d'unes grans panoràmiques d'aquesta zona de la serra de Guara, amb el riu Guatizalema al fons i las grans parets de conglomerat de la Peña San Cosme y Ligüerre.

En finalitzar la via, varem tenir la sorpresa de la jornada, en trobar en l'aparcament de cotxes un exemplar de voltor lleonat, el qual tenia problemes per alçar el vol, uns escaladors de la zona varen trucar a Seprona, per que es fessin càrrec del voltor.
Per contactar amb el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA), n'hi ha prou amb dirigir-se a qualsevol unitat del Cos o trucar al telèfon 062, a qualsevol província.

El voltor lleonat, (Gyps fulvus) és una espècie d'au falconiforme de la família Accipitridae. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar en la Península Ibèrica, superant en envergadura (fins a 260 cm.) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

UNA MICA D'HISTÒRIA;

(Detalls i fotografias de: http://www.p-guara.com/index.html)

La Canal d’o Ciego, más conocida en ámbitos montañeros como la Canal del Palomo, debe su nombre al circo superior, o Ciego (esto es, sin salida), que cierra y canaliza la cabecera del barranco. Pese a esta denominación su inaccesibilidad era hábilmente combatida por las gentes de los lugares próximos. Y así, Ángel Lera, de Santolaria (Santa Eulalia la Mayor), nos cuenta cómo se cazaban palomos en el interior de esta canal. Prueba de ello es el puesto que todavía se conserva en el lateral izquierdo de los primeros resaltes del barranco, en un covachón bajo y estrecho en la cabecera del Paso Felipe.

Durante la década de los años 50 la escalada surgió con decisión en Peña Guara. La proximidad a la ciudad de Huesca hizo que Vadiello y el entorno del río Guatizalema fueran asiduamente visitados.
De esta manera, con mucha decisión y pocos medios, fueron pronto escalados los 3 mallos más sobresalientes:

LA MITRA. Emilio Cabrero, Julio Nogués y José María Casas, el 4 de junio de 1950.
EL HUEVO. Emilio Cabrero y José María Casas, el 23 de abril de 1951.
EL PURO. Emilio Cabrero, Julio Nogués, José María Casas, Tomás Nogués, Enrique Pera y Carmelo Abadías, el 31 de mayo de 1953.

El éxito conseguido y la juventud de sus protagonistas alimentaron la inquietud... y la originalidad. Así nació la ocurrencia de fijarse en la Canal del Palomo.

EL PRIMER DESCENSO DE LA CANAL DEL PALOMO (29 de agosto de 1954)

Para acceder a su cabecera se recorrió también un itinerario completamente nuevo y por la margen izquierda (antiguamente se accedía por la vertiente derecha). Y no exento de dificultades: el dificil muro del Paso de la Visera fue escalado a pelo. Una vez alcanzado el circo de o Ciego el carácter tan pulido de la canal no ofrecía muchas posibilidades para fijar las cuerdas. Tras varias peripecias llegaron al suelo, ya familiar y casi contiguo a la chopera de Vadiello, seis de los jóvenes escaladores del club: Emilio Cabrero, Marcelo Plaza, Ángel Lorés, Manuel Estaún, Antonio López y Enrique Pera.

Grupo de excursionistas subiendo por la Canal del Palomo en los años 50.

Cuatro de los participantes en el primer descenso de la Canal del Palomo. Foto tomada en Riglos después de escalar el Mallo Pisón por la vía PANI-HAUS. De izquierda a derecha, Manuel Estaún, Emilio Cabrero, Marcelo Plaza y Ángel Lorés.

EL REEQUIPAMIENTO CON CLAVIJAS (1954-1955)

Una vez bajada la canal el siguiente paso estaba dado. Ellos eran escaladores, el concepto de barranquismo ni existía todavía, pero empuje e ideas no faltaban. Apenas transcurrido tiempo del descenso una nueva ocurrencia les llevaría a emprender algo sorprendente.
Casos de equipamiento con clavijas y grapas ya existían ¿quién no había oido hablar de las clavijas de Cotatuero? Incluso había quienes habían colocado algunas pocas barras en barrancos parecidos, también para la búsqueda de palomos, como en las no lejanas Gorgas de San Julián.
Pero ahora en Vadiello se va a ir mucho más lejos. Esta vez van a equipar toda la canal (asi como la aproximación, ahora bajada, entonces utilizada). A cuatro de los primeros descensionistas (Emilio Cabrero, Manuel Estaún, Ángel Lorés y Marcelo Plaza) se unirá Luis Palacio. Durante un buen número de jornadas taladrarán la roca, acabarán con todos los “ramplús” que tenían, “inventarán” el protector de goma de los actuales spitadores, incluso utilizarán una apañada cuchareta para limpiar el interior de los agujeros. Y para el recuerdo tomaron nota de todo el material y esfuerzo empleado.

A l'any 2008 el club muntanyenc Peña Guara-Prames ( telf. de contacte 974 212 450), va re-equipar la canal, deixant la majoria del material original, però dotant el traçat del típic cable de vida usat en les vies ferrades.
http://www.p-guara.com/index.html.

FERRADA CASCADA DEL SORROSAL. (OSCA).

2011-10-03T19:26:00.013+02:00

La població de Broto es a tocar el Parc Natural d'Ordesa, assentada al centre de la vall a 905 metres d'alçada, és la seva capital històrica, la qual posseeix una completa infraestructura de serveis, justificant aixi la seva importància turística. Els seus dos barris a banda i banda del riu Ara, estaven units per un pont gòtic del segle XVI, destruït durant la Guerra Civil. L'església també del mateix segle destaca per la seva torre defensiva.

Situats dins de la població de Broto, una de les perspectives que més criden l'atenció, es la Cascada del Sorrosal, sobre tot durant la primavera quant el seu cabal es força abundant.

La ferrada de la Cascada del Sorrosal comporta una dificultat mitjana, amb un temps aproximat d'una hora i mitja, i uns vint minuts més per fer la tornada. La via fou promoguda per l'Ajuntament de Broto i equipada per Juan Patallo, Alfredo Cambronero y Juan Carlos Guichot.

La via ferrada, ascendeix paral·lela al gran saltant d'aigua, i el seu inici es troba a tant sols cinc minuts del centre del poble. Un sender asfaltat, amb passamans segueix paral·lel al curs d'aigua, fins arribar al mirador del saltant d'aigua del Sorrosal.

Per anar a buscar l'inici de la via tindrem que creuar el barranc, a l'esquerra hi ha la caseta del guarda, que segons l'època de l'any i l'hora en que iniciem el recorregut ens pot arribar a cobrar, nosaltres no i varem trobar a ningú, sembla que el preu esta entre els 2 o 3 euros.

La via s'inicia pujant una curta paret, equipada amb cadena i grapes.

Ben aviat anirem guanyant alçada, fins arribar a u tram més humit on flanquejarem en direcció al salt d'aigua.

El tram de flanqueig es força humit, ja que per sobre i passa una sequia que recull part de l'aigua del barranc, en alguns moments fins i tot dona la impressió de que esta plovent.

A tocar el saltant d'aigua trobarem un seguit d'escales metàl·liques que ens portaran fins l'entrada d'una cova, per la qual i passa la sequia abans esmentada.

Pot arribar a semblar peculiar l'equipament de dites escales, però te la seva lògica, ja que els típics esglaons de via ferrada, seriant perillosos, degut a que la roca d'aquest sector es força descomposta.

La cova o la sequia, té una historia particular; anys enrere el poble veí d'Oto, no tenia aigua per regar els seus camps de cultiu, tot i que les aigües del Sorrosal passavant per terres d'Oto, solament Broto es beneficiava de l'aigua, llavors els veïns de les dues poblacions, varen arribar a un acord i excavaren el túnel en la roca por pogué transvasar l'aigua del barranc fins a Oto, mitjançant la sequia.

El tram de la cova t'entre 10 i 15 metres de llargada, si no ens volem mullar els peus tindrem que fer servir la llum d'un frontal anar passant en oposició per sobre de l'aigua.

A la sortida de la cova entrem dins del canaló on s'origina el saltant d'aigua.

La via continua per trams de gran bellesa, continuant per dins del barranc, amb l'ajuda de grapes i un pont de fusta.

Sortint d'aquest tram encaixonat, deixarem el curs d'aigua per continuar per la dreta, on tornarem a trobar l'equipament de la via ferrada.

Anirem prenen alçada, ara per sobre del barranc del Sorrosal.

El recorregut gira, fins anar a trobar el Balco de Broto, un bon mirador de la població.

A partir d'aquí la ferrada perd dificultat, anirem seguint en flanqueig per cadenes i situats per sobre del saltant que abans hem ascendit, tenint unes bones panoràmiques de la zona.

Una vegada acabat el tram ferrat, retornarem a Broto, tot seguint un camí marcat amb senyals de color groc.

PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU

2011-09-23T18:26:00.008+02:00

"Via Aina" (90 metres, 6a).

La via Aina és una de les ultimes que es varen obrir a la paret del Devessó (Malanyeu), concretament a l'estiu del 2010, per en Joan Baraldés. És tracta d'una via normal, molt semblant a la seva veina "La Carla", ben equipada amb parabolts, com totes les vies que equipa en Joan B. Tot i aixi l'Aina posseeix una historia o anècdota, que la fa diferent de les altres vies. Poc després de ser oberta un altre escalador, l'Amadeu Pagès, repeteix el traçat, sense fer servir cap parabolt, solament assegurat a matolls o posant varis ponts de roca, el resultat és una nova via, que ell bateja amb el nom d'Anèmica. Aixi ara tenim un 2x1, on podrem elegir el que més ens convingui, la seguretat d'uns bons parabolts o ser més clàssics i fer servir els ponts de roca, i en el cas d'anar molt justets podem fer servir totes dues coses.
Personalment i tenim en comte de que no soc un bon escalador, m'agraden les vies que equipa en Joan B.,sempre amb parabolts ben col·locats, però també entenc a l'Amadeu, el que és més difícil es que s'entenguin entre ells dos a l'hora d'obrir vies, tipus Aina o Anèmica, ja que el mon de l'escalada sempre comporta punts de vista molt diferents entre els seus adeptes.

Paret del Devessó.

Es pot deixar el cotxe, a tocar el camp de futbol. Des d'aquí a peu continuem per una pista ampla pel costat de l'església. Després de creuar un rierol , trobem una casa on prenem un corriol a la dreta de pujada, tot seguit baixem i tornem a creuar el curs d'aigua, davant nostre tenim les parets del cingle del Devessó. Per trobar la via "Aina", tindrem que anar resseguint la paret per l'esquerra, passant un sòcol característic, passat aquest tram ben aviat trobarem un parabolt de color blau, inici de la via.

Llarg 1(V,40m): Sortim per una rampa amb tendència a l'esquerra.

Tot seguit superem un pas (V-), on farem un canvi de paret.

Ara la via continua més vertical, per una placa tot intuint el terreny a base de sabines i ponts de roca llaçats, fins arribar a la reunió.

Llarg 2(6a,30m):De sortida trobem un pas de V, que ens apropa a una feixa.

A continuació trobem el pas de 6a, es tracta d'una placa amb pocs peus, on al mig i trobem un arbret que sempre pot servir d'ajuda.

Pas clau, de 6a.

Llarg 3(V, 20m): Sortim de la reunió i anem directes a un diedre a la dreta, on podem posar algun friend mitja, fins arribar a un parabolt i més a l'esquerra un pont de roca, tot seguit es continua per l'esquerra per un ultim tram de placa amb més parabolts, fins arribar a la reunió i final de la via.

Descens: Un ràpel de 50 metres fins a la primera reunió, i un altre de 40 metres fins el terra.

FERRADA CINGLE DE CAL CURT.

2011-09-14T20:42:00.009+02:00

El dia 9 de març del 2008, IMPARABLES.CAT van donar per oberta la via ferrada a les Roques d'Empalomar (Vallcebre, Berguedà). Els IMPARABLES.cat, són una empresa que gestionem projectes d'equipament o re-equipament de espais naturals, com barrancs, ferrades, vies d'escalada, camins etc. A dia d'avui els IMPARABLES, estan treballant en nous projectes en aquesta zona, un d'ells es la ampliació d'aquesta ferrada. Un altre dels projectes importants dels Imparables és la construcció d'una nova via, la del Cingle de cal Curt, situada davant mateix de la ferrada de les Roques d'Empalomar, al igual que la nova ampliació aquest recorregut esta en fase de proves, com anuncia un retol a l'inici de la via.

Per arribar a la ferrada tindrem que passar per Vallcebre; un acollidor poble del Berguedà, amb moltes possibilitats per gaudir d'una jornada completa o diversos dies de natura i descans, www.vallcebre.cat. Després de passar el poble, continuarem per l'estreta carretera que mena a la cruïlla de coll de Pradell-Figuls. Passat el restaurant de cal Borni i uns metres abans de l'esmentada cruïlla, trobem l'aparcament de la ferrada amb un rètol explicatiu, per arribar a l'inici de la via tindrem que creuar el torrent del Forat Negre i, amb forta pujada arribar al marcat coll de la Canalasa, algun tram d'aquest camí forma part del sender dels "Camps del tabac" (senyalització verd i blanc). Des del coll baixem per la part oposada, des d'on ja podrem observar a la nostre dreta les parets per on passa la via.

Tot i que la ferrada es troba totalment acabada, el camí d'accés a dia d'avui encara es un xic confús i de moment no esta indicat. Per arribar-hi farem servir la mateixa aproximació que hi ha per anar a les Roques d'Empalomar, una vegada trobem l'inici d'aquesta continuarem baixant uns metres per anar a buscar les parets del cingle, situat al costat contrari, llavors pujarem uns metres entrant dins d'una canal ampla, des d'aquí ja veurem les primeres inst-alcions del recorregut.
Els rètols a peu de ferrada ens assabentant del grau de dificultat, el qual es segons els equipadors MD (molt difícil), no es tracta d'una ferrada tècnica, ja que l'equipament esta en tot moment molt ben situat, però si és un traçat força físic, degut a que gran part del recorregut es lleugerament desplomat, i en algun lloc trobarem desploms força accentuats.

Comença la ferrada amb una primera paret no gaire llarga i en lleuger desplom, tot seguit seguim per un flanqueig cap a l'esquerra, revoltant un esperó.

Flanqueig lleugerament desplomat.

Voltegem un esperó i tornem a pujar una nova paret, fàcil però amb un desplom més marcat.

Un tram de baixada vertical i desplomada ens porta directes fins un pont tibetà.

El pont tibetà de 9 metres creua fins un tram de cingle separat de la paret per on veníem.

Després del pont voltegem un esperó per terreny molt aeri i en lleuger desplom i continuem pel vessant oposat, tot seguit enfilem per una lleixa diagonal equipada amb cadenes.

Flanquegem en busca d'una nova paret desplomada.

Sortin del desplom.

Baixem un tram relliscós en busca d'una nova paret.

Un nou tram desplomat.

Segon pont tibetà de la ferrada, d'uns 8 o 10 metres.

Panoràmica del segon pont des del punt més alt de la ferrada.

A l'altra banda del pont comença la tercera i última gran paret de la ferrada.

Per no variar la tònica del recorregut, en aquesta ultima paret també i trobem uns metres desplomats.

La via finalitza a la part alta del cingle, tot crestejant amb cable de vida, anirem a buscar el camí dels Camps de Tabac, que ens retornara al aparcament.

FERRADA DE LES ROQUES D'EMPALOMAR (NOU TRAM).

2011-09-13T22:15:00.008+02:00

El dia 9 de març del 2008, IMPARABLES.CAT van donar per oberta la via ferrada a les Roques d'Empalomar (Vallcebre, Berguedà). Els IMPARABLES.cat, són una empresa que gestionem projectes d'equipament o re-equipament de espais naturals, com barrancs, ferrades, vies d'escalada, camins etc. A dia d'avui els IMPARABLES, estan treballant en nous projectes en aquesta zona, un d'ells es la ampliació d'aquesta ferrada, la qual esta en fase de proves, com anuncia un retol a l'inici de la via.

Per arribar a la ferrada tindrem que passar per Vallcebre; un acollidor poble del Berguedà, amb moltes possibilitats per gaudir d'una jornada completa o diversos dies de natura i descans, www.vallcebre.cat. Després de passar el poble, continuarem per l'estreta carretera que mena a la cruïlla de coll de Pradell-Figuls. Passat el restaurant de cal Borni i uns metres abans de l'esmentada cruïlla, trobem l'aparcament de la ferrada amb un rètol explicatiu, per arribar a l'inici de la via tindrem que creuar el torrent del Forat Negre i, amb forta pujada arribar al marcat coll de la Canalasa, algun tram d'aquest camí forma part del sender dels "Camps del tabac" (senyalització verd i blanc). Des del coll baixem per la part oposada, des d'on ja podrem observar a la nostre dreta les parets per on passa la via.

Si volem fer aquesta ampliació de la via, el més lògic es fer el traçat antic de la ferrada fins el cim.

El nou traçat, transcorre per la part oposada de la via original. L'inici es va a buscar uns metres per sota del cim, a tocar l'antic camí de tornada, un camí que avui dia amb el nou recorregut solament servira com a via d'escapament.

Els primers metres són de baixada, tot seguit iniciarem per la dreta un llarg flanqueig, amb tendència anar perden alçada.

Flanqueig fàcil i ombrívol.

Ben aviat tindrem a la vista las instal·lacions d'un pont tibetà, per arribar-hi el traçat torna a baixar decidit fins l'entrada del pont.

El pont té una longitud d'uns 14 metres, i enllaça amb una agullola que queda separada de l'esperó principal.

El traçat continua, ara de pujada fins el cim de l'agulla.

Continuarem uns metres per la cresta, per acabar baixant de la mateixa fins l'inici del camí equipat de l'Àrtic, el qual no seguirem. Per finalitzar aquest nou tram, solament es caldrà baixar uns metres per unes cadenes i arribar a un camí que seguirem de pujada, tot passant per sota del pont tibetà i anar resseguint la part baixa de les parets, on es troba instal·lada la via ferrada. El camí bastant fresat ens conduirà de nou al coll de la Canalasa, un xic abans d'iniciar la baixada en busca de la ferrada original.

VÍA FERRADA FORADADA DEL TOSCAR. (OSCA).

2011-09-03T13:09:00.014+02:00

Via ferrada situada en les Agulles de la Foradada del Toscar, al sud-est de la serra Ferrera, a una altitud entre els 1100 i els 1500 metres. A l'any 2009 l'Ajuntament de Foradada del Toscar, a traves de l'empresa Pyrene Vertical, va fer construir aquesta via ferrada, situada dins del seu terme municipal, per tal de potenciar el desenvolupament d'activitats lúdicas i esportives. Per la realització de l'obra s'ha comtat amb una subvenció de la Diputació Provincial d'Osca, aportant l'ajuntament la resta total de la mateixa. Es tracta d'una via força espectacular amb un equipament notable, molt semblant a les ferrades andorranes i una aproximació curta, tot aixo a comportat que aquesta via hagi guanyat popularitat en molt poc temps, sent una de les més visitades del moment. L'única contra que i trobem, es que en alguns llocs esta sobre-equipada d'esglaons.

La ferrada de la Foradada del Toscar té un recorregut de 600 metres, amb un desnivell de 240 metres. La via transcorre per parets verticals de bon calcari, esdevenint un traçat variat i sinuós dividit en tres trams ben diferenciats, alguns amb tendència a desplomar, però sense arribar a ser passos físics, a més de xemeneies i flanquejos verticals, i trobem 3 ponts de diferent mida i construcció.

Per arribar a la ferrada si venim de Catalunya o farem per la N-260. Una vegada passada la població de la Foradada del Toscar, en direcció a Samper, passem la collada de Foradada. En un tram on la carretera fa una llarga recta, a l'esquerra veurem uns pals, que diuen que són llances, es tracta d'una escultura en honor al Rei Gonçal de Ribagorça. Uns metres abans de dita escultura, al costat oposat trobarem l'entrada d'una pista, on un retol ens indica la ferrada.

Una mica d'història;

Les poblacions de Lascorz i Foradada del Toscar, fins el 26 de Juny del 1043, constituïen la frontera entre els comtats de Ribagorça i Aragó (Jacetania i Sobrarbe). En la data abans esmentada el Comte de Ribagorça, en Gonçal va ser assassinat en la població de Lascorz, en el barranc de l'Usia, en el pont que comunicava Lascorz amb Morillo de Monclús. Aixi en Ramir comte d'Aragó i germà de Gonçal va poguer unificar tot el regne. Sempre a quedat el dubte de si en Ramir, va tindre que veure alguna cosa amb la mort de son germà. A dia d'avui, l'escultura de les llances a peu de carretera, recorden aquest esdeveniment.

Podem deixar el cotxe a peu de carretera i caminar uns 20 minuts, o en el cas que disposem d'un cotxe adequat pujar per la pista, fins un lloc on podrem aparcar, a 5 minuts de l'inici de la via. La totalitat de la via es pot realitzar en 2 h-2,30 h, per l'aproximació caldran uns 20 minuts i per fer la tornada uns 45 minuts més. L'orientació sud de la paret fa que sigui una via que es pot realitzar en qualsevol època de l'any, tot i aixi durant l'estiu es aconsellable portar una bona provisió d'aigua.

El primer tram, on s'inicia el recorregut i trobem un retol indicatiu del mateix. Tot seguit la via puja vertical resseguint un esperó.

Després de l'esperó entrem dins d'una canal estreta, on continua molt vertical per anar a buscar una segona canal, on i trobarem un pont tibetà que creua fins una petita agulla, aquí continuarem per una placa en travessia a l'esquerra i seguir ascendint fins el cim d'una cresta molt aèria. Aquest tram es el més complicat i emocionant de la via, on haurem fet 180 metres de recorregut i quasi 100 metres de desnivell.

Canal vertical.

Tram molt aeri.

Pont tibetà.

Punjant l'agulla per sobre del pont.

Arribant a la cresta.

Flanqueig aeri.

El segon tram s'inicia des del cim de la cresta, per baixar uns metres i continuar per un flanqueig molt aeri, tot seguit anirem baixant per anar a buscar la part oposada de la ferrada, on i trobem un pont de bones dimensions, amb xapats metàl·lics pels peus, una xic distanciats uns dels altres.

Un pont força llarg.

Passat el pont comença el tercer tram, de 350 metres de recorregut i un total de 220 de desnivell. Ara ja molt més relaxada-ment anirem superant diferents graonades, per una zona menys vertical pro força entretinguda. Aquest tram es optatiu, ja que passat el pont trobem una sortida, al meu parer es del tot recomanable continua la via, tot i que ara ja és presenta molt més fàcil.

Des del segon tram, tenim bones prespectives de la cresta que acavem de fer.

Un diedre sobre-equipat per acavar la via.

Bones vistes a la part final.

Una vegada finalitzat el tercer tram trobarem el camí de baixada, els punts més drets estan equipats amb cordes, tot i aixi es un camí força groller, on tindre que mirar on posem els peus.

Des del camí de tornada podem veure el pont i el cim més elevat de la ferrada.

LA TORTA. (AGULLES-MONTSERRAT).

2011-08-22T17:41:00.014+02:00

La Torta és l'agulla més alta de la zona, amb una alçada de 1.087 metres, tot i que les seves parets presentant curtes escalades, amb comparació a d'altres monòlits, aixo es degut a que resta situada a la part més elevada del sector d'Agulles. En altres temps era anomenada com la Mà, per la seva forma palmada, posteriorment se l'anomena la Torta, degut a la seva visible inclinació.

Una curta escalada per una llarga aproximació, tot i que es poden fer diverses combinacions amb altres agulles.
Per arribar fins la Torta o podem fer des del refugi Vicenç Barbe, i pujar per la canal Ample, fins el coll d'Agulles, on seguirem el camí de la Travessa d'Agulles (esquerra), la Torta sera la primera agulla que trobarem.

La Torta "Via Normal" 35 metres (IV-), "Via Blava". Primera ascensió per Lluís Estasen (any 1927).
A Montserrat hi ha bastants itineraris que a causa de la seva poca dificultat no són freqüentats i fins i tot cauen en l'oblit. Molts d'aquests itineraris van ser ascendits per primera vegada en una altra època, i amb el pas del temps han esdevingut com a rutes fàcils i curtes alhora que poc assegurades motiu pel qual resultaven exposades.,
A la fi dels vuitanta, amb la iniciativa de Joan Cerdà, neix la idea de re-equipar i recuperar algunes d'aquestes vies en perill d'extinció, abans que es perdin i alhora que les puguin gaudir els més veterans. Aixi neixen les anomenades "Vies Blaves", els itineraris s'equipen amb parabolts pintats de color blau i se substitueixen les reunions i els ràpels, que en molts casos estaven mal col·locats. A Montserrat fins no fa gaire i havien 8 vies blaves, un dels últims re-equipaments a estat el de la Torta.

Arribem al peu de la Torta per la vessant nord-est, per una estreta i descomposta canal (dreta), canviarem a la vessant sud-est, on trobem l'inici de la via.

L'inici (III+), es fàcil tot i que la primera assegurança resta una mica allunyada (10 metres).

Ja assegurats, el traçat continua amb diagonal tot buscant l'aresta (IV).

Vista d'Agulles des de la reunió.

Uns cinc metres abans de fer cim trobem una còmoda reunió, amb vistes sobre la canal Ample.

Des del cim, podem contemplar les zones de Frares i Ecos.

Assegurats a una ferma savina, tornarem a la reunió des d'on muntarem el ràpel.

Farem un ràpel de 30 metres, pel mateix lloc de pujada.

FERRADA "EL CASTELLOT"

2011-08-10T21:33:00.009+02:00

L'ondada plana del Penedès arriba a Castellví de la Marca a la seva màxima sumptuositat. Damunt del penya-segat de gairebé 500 metres, l'antic Castellvell de la Marca, construït al segle XI i popularment conegut amb el nom de Castellot, defensava els límits occidentals de la comarca.
Aquesta curta via ferrada, fàcil i entretinguda ens apropa de manera original a les ruïnes d'aquesta antiga fortalesa medieval de vigilància, amb vistes al Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Aquesta via fou equipa a l'any 1997, per Félix Massachs i Joan Solis. L'accés aquesta ferrada esta prohibit de l'1 de gener al 30 de juny, en tractar-se d'una zona on nien les aus.

Des de Vilafranca del Penedès prenem la N-340 cap a Cal Rubió i la Múnia. A la sortida del poble ens desviem a la dreta, indicador al Mas de la Pansa, tot seguit arribarem a Castellví de la Marca. Aquí tindrem que creuar la riera de Marmellar, fins arribar a l'Ermita de Sant Sadurní.

Ermita de Sant Sadurní.

De sortida seguim per un sender ampla, tot passant pel costat d'unes parets inclinades.

De pujada trobem unes tarteres que quasi creuen el camí, i que s'han originat del rocam caigut dels espadats. Tenim que prendre la segona tartera (alguna fita). Per una pujada feixuga i relliscosa, anirem a trobar un corriol que torna a entrar dins del bosc.

Ben aviat trobem un pas equipat amb cadenes, anomenat Pas del Clau.

Sortint d'aquest pas continuem per la dreta, en direcció a la part baixa dels espadats.

La via ferrada, s'inicia en un ressalt vertical equipat amb grapes i petites clavilles, en algun moment tindre que anar a la recerca de les nombroses presses que ens ofereix la paret.

Sense gaire compromís, arribarem a una canaleta equipada amb una corda, on caldrà grimpar fent oposició.

A la sortida de la canal passarem per sota d'uns blocs de roca, és el punt final de la ferrada. En total i sense gaires presses, podem fer el recorregut en uns vint minuts.

Sortida de la ferrada.

Per arribar a les ruïnes del Castellot continuarem per la cresta, passant a tocar les instal·lacions de ràpel de les nombroses vies d'escalada de la zona. Baixar fent rapel és una opció per allargar una mica el recorregut, per aixo tindrem que portar una corda de 50 metres.

Ruïnes del Castellot, al fons l'ermita de Sant Sadurní.

El Castellot.

La tornada la farem des del Castellot, tot seguint les marques d'un PR, que ens retornaran tot fent una volta circular (1 hora 30 minuts) a l'ermita de Sant Sadurní.

LA CODOLOSA-COLLBATÓ-MONTSERRAT. NOVES VIES.

2011-06-21T19:11:00.023+02:00

VIA "ESPERÓ BLOCAIRE" 90 M. V+.

La via "Esperó Blocaire", és una de les ultimes vies equipades a la Paret de la Codolosa (Collbató) (4 d'Abril del 2011). Com diuen els seus equipadors (Joan Baraldés, Joan Asín i Miquel Haro), la via a estat batejada amb aquest nom, pel fet que tots tres tenen blogs de ressenyes.
La via esta situada a la dreta de la Paret de la Codolosa, molt a prop de la Cova de les Arnes i el torrent de la Fontseca, uns metres desprès de la via anomenada de les Cabres.

La via està equipada amb parabolts inox, de 8 mm i un pitó. A les 3 reunions existents hi trobareu parabolts de 10mm. Serà necessari portar algun friend per complementar les assegurances existents.
Dues de les reunions estan equipades amb anella per rapelar, la primera que permet baixar a peu de via amb una sola corda de 60 metres i la tercera que permet fer un rapel de 50 metres fins a la R1.
"Fa un parell de setmanes un malat del cap, avia pispat la xapa i la plaqueta del primer segur de la tercera tirada, aixó solament és una anècdota, perquè segurament serà reemplaçada per una altre, però esta clar que hi han personatges que no saben que fer"

http://sisbemessanapren.blogspot.com/2011/04/via-espero-blocaire.html

La via té tres llargs de corda de 30 metres. El primer llarg segueix un fàcil esperó, amb ressalts d'una dificultat de III+.

El primer llarg, passa molt a prop de la Cova de les Arnes.

El segon llarg, va a buscar el marcat esperó per una placa de IV fins el peu d'un ressalt vertical, on trobem el tram més difícil V/V+, a partir d'aquí l'esperó perd verticalitat (IV) fins a la R2.

El tercer llarg es força descompost IV+, la reunió es troba a la dreta, des d'aquí podem rapelar, tot i que l'estat de la roca no dona gaire confiança.

Nosaltres per precaució varem decidir rapelar per la via de Les Cabres, tot i que també hi ha l'opció de baixar caminant seguint les traces cap a l'oest, per anar a buscar la Drecera del Frai Garí.

VIA "CAMPIONS" 70 M. V+ Ae.

El sector d'escalada de la Paret de la Codolosa (Collbató-Montserrat), segueix proliferant amb noves vies, tot i que el sector entre la cova de la Codolosa i la cova de les Arnes, ja comença a estar molt saturat, ja que la distancia entre vies es molt minsa.
Aquesta setmana hem fet una de les vies més noves del sector la "Campions", un traçat equipat amb parbolts de 8 i 10 mil·límetres, oberta el dia 28 de Maig del 2011 (Final de Wembley), per en Joan Baraldés, amb la col·laboració de Miquel Haro i Joan Asín.

La Codolosa-Collbató-Montserrat. noves vies.
Via "Campions" 70 m. V+ Ae.
http://sisbemessanapren.blogspot.com/2011/05/campions.html
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de la via. 10 minuts.

La primera tirada de 35 metres (V), puja per un diedre de blocs que hi ha a la dreta de la Rampa i a l'esquerra de la Full Equip. Veureu un parabolt i pont de roca a uns 10 metres.

Aquesta tirada acaba coincidint amb la Rampa a l'alçada de la primera reunió, i la ressegueix durant uns metres fins a la primera reunió de la via Campions.

Primera reunió.

La segona tirada de 15 metres (V+ Ae), comença amb un pas molt vertical equipat per fer-lo en Ae.

Tot seguit, continua per una placa molt maca i amb bona presa fins a la R2.

La tercera tirada 20 metres (IV+), va a buscar una gran llastra i puja per un esperó amb roca delicada, però molt assegurada.

Descens. Es pot rapelar la via, o bé continuar grimpant fins a trobar el corriol que ens portarà a la Drecera del Fra Garí.

PARET DE LA CODOLOSA, "VIA DE LA MÒNICA" (25 METRES, IV)

http://mikimiau.wordpress.com/2011/06/09/paret-de-la-codolosa-via-de-la-monica-25-metres-iv/

FERRADA DEL TOSSAL DE MIRAVET.

2011-05-08T13:32:00.008+02:00

Per fer aquesta ferrada, tindrem que arribar-nos a la localitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça-Lleida), tot i que la via esta situada dins els límits de la Comunitat d' Aragó. La via es divideix en tres trams tots ells molt ben equipats, ja que es tracta d'una de les vies més noves del moment. Fou equipada a l'any 2009 per l'Escola de Muntanya ECEM (Contacte: 973 690 830). La via ferrada del Tossal de Miravet, és un recorregut on i trobarem una mica de tot, (ponts, desploms, tirolina) amb unes dificultats graduals que van de menys a més. Tot i que algunes ressenyes la qualifiquen de via apte per a tots els públics, més que res, per que comte amb vies d'escapament en tots els trams, no és una via en general fàcil, ja que el traçat es força aeri i el tram final té un desplom força pronunciat. Els temps proposats pels equipadors són; 30 minuts per fer l' aproximació, 2,30 hores de via i 1 hora per retornar a l'aparcament.

Pàrquing principal i recomanat pels equipadors. Si venim de Lleida per la N-230 abans de creuar el pont per entrar al Pont de Suert prenem el carrer d'Aragó de front, fins a l'Escola de Muntanya. Podem aparcar al costat de l'escola. Des de l'Escola de Muntanya continuarem pel costat del riu (Camí de l'Aigua). Una vegada a l'altura d'un pont metàl·lic trobarem en un arbre l'indicador de fusta (Via ferrada) que ens porta cap amunt a l'esquerra. Seguirem les marques grogues i VF. El camí és primer una pista ampla, que puja fort en zig-zag al costat d'una canalització d'aigües.

En el primer tram i trobem dos ponts nepalis, tot i que són opcionals. Tot ascendint verticalment arribem a una petita agulla, amb bones vistes del Pont de Suert.

Detall del primer pont.

El segon pont, resta situat sobre del primer. Tan un com l'altre són opcionals, doncs es poden evitar si continuem seguint per la vertical del traçat.

Després dels ponts, continuem pujant amb força verticalitat.

Agulla on finalitza el primer tram.

El segon tram es el més aeri de la via, amb algun lleuger desplom que ens porta a la part alta d'un esperó (llibre de registre).

Sempre tindrem unes bones vistes del Pont de Suert.

Per arribar a l'ultim tram tindrem que caminar uns metres, fins una placa vertical amb poques grapes i on tindrem que fer servir la roca per anar progressant.

Tot seguit iniciem l' ascensió a un esperó, on trobem el pas clau de la via, un desplomat d'unes 6 grapes, força aeri i on tindrem que tibar una mica de braços.

Vista del desplom final.

A la sortida d'aquest ultim pas i dalt del cim d'una agulla, i trobem la tirolina (opcional), d'uns 25 metres de llargada.

Per fer la tornada, seguirem les senyals blaves i grogues per sota mateix de la tirolina, que ens retornaran a l'aparcament per un camí no gaire bo, en alguns trams equipat amb cable i amb un fort desnivell.

FERRADA PUIG-ARNAU (CANALDA)

2011-04-14T20:34:00.016+02:00

Aquesta via ferrada es troba molt a prop del poble rural de Pubilló Puig-Arnau, un conjunt de cases rurals en les quals s'hi poden realitzar diferents activitats, entre les quals hi ha l'escalada esportiva. http://www.canaldaagroturisme.com/ca/

Per accedir al Poble Rural hi anirem des de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 cap a la L-401 direcció Coll de Jou, seguint la carretera que va cap a Odèn. A uns dos quilòmetres pasada la collada, trobarem un indicador que ens desviarà cap a Puig-Arnau. Baixarem per un camí asfaltat fins que arribarem a una marcada corba de la carretera, al costat de la casa de Pubilló, on trobarem a l'esquerra una petita esplanada on hi podrem deixar el cotxe.

L'accés a la via ferrada es fa seguint el GR, que surt del mateix aparcament, direcció a Canalda. El primer tram de GR és molt poc fresat i costa seguir les marques. Es del tot recomanable abans de fer la ferrada poder veure l'espectacular Salt de la Perdiu.

La via ferrada és curta, però té un primer tram força vertical. A mesura que avancem la paret perd continuïtat i els trams verticals són més curts. En realitat aquesta via es una sortida rapida i vertical pels barranquistes que fan el barranc de l'Urdell, estalviant aixi un tram més llarg de camí.

Inici de la via, a peu de les parets. Any de construcció: 2007. Contacte: 973 480 006-618720438

Acabada la ferrada continuarem pujant a peu tot seguint les fites fins arribar a la propera carretera.

ESPOLON GUERRERO (170 metres, IV+).

2011-02-21T21:11:00.009+01:00

L'Espolon Guerrero és una via d'escalada ideal per l'iniciació que es troba en el terme del poble de la Juncosa de Montmell en la comarca del Baix Penedès. Va ser obert i equipat pels germans Guerrero.
Es tracta d'una successió de ressalts, no gaire continuada i no gaire obligada, equipada amb parabolts. Mai agafa una altura excessiva, i es pot abandonar en qualsevol punt.

Accés: El més ràpid és agafar l'autopista AP-2 i abandonar-la en la sortida nº 12 de La Bisbal del Penedès-Llorenç del Penedès-Santa Oliva-L?Albornar. En la primera rotonda seguir la carretera T-240 en direcció La Bisbal del Penedès. A continuació trobarem una altra rotonda on haurem de seguir la carretera TV-2401, que ja ens condueix a Juncosa de Montmell.
Seguint la carretera trobarem un desviament cap a la dreta. Es tracta d'una pista en bones condicions en direcció al Vall de Sant Marc i retolat com Àrea recreativa forestal de Montmell. En arribar a aquesta àrea (amb aparcament, bar, barbacoes) es pot deixar el cotxe aquí.

Aproximació: Des de l'aparcament comença un camí paral·lel a la pista per la qual hem vingut que va des de l'església Nova fins a l'església Vella del Montmell. Després el camí, es dirigeix cap as Castell de Montmell. El peu de via està en la mateixa pista, just abans d'una barrera verda, marcat amb un parabolt groc.

L1.(IV, 25 mts): Un tram vertical d'IV seguit d'una curta caminada i una fissura tombada, també d'IV, protegida amb 3 parabolts. A dalt es pot muntar R en un bloc, des d'on veiem el peu de via.

L2.(IV, 30 mts): Després es camina fins al peu d'un ressalti bastant dret amb molt bon canto. Es pot fer R després, en una alzina.

L3.(II, 50 mts): De l'alzina per a dalt hi ha un tram fàcil, I/II, fins a una espècie de creu metàl·lica, damunt mateix de l'ermita Vella, on també es pot fer una bona reunió.

L4.(II, 40 mts): Un altre tram fàcil, amb algun pas opcional d'II/III fins al peu de l'últim mur.

L5.(IV+, 25 mts): Aquí està el pas d'IV+, tot i que es pot evitar caminant per l'esquerra. És un mur de 4 metres vertical, amb dos parabolts. Després, un tram de caminar, un pas d'III i reunió en un pi, on ja donem per acabada la via.

Final de la via. D'aquí al Castell de Montmell, hi ha un pas.

Situat dalt d'un cim de la serra de Montmell, és el mes enlairat de tot el Penedès, a una altura de 781 metres. La seva antiguitat va més enllà de l'any 974, any en què es troba documentat per primer cop. La seva senyoria va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona, excepte durant els segles XI i XII, que va ser infeudat a la família Banyeres.
Es conserven algunes restes de la torre, de planta rectangular, i algunes dependències del recinte annex, de planta trapezoïdal, obra del segle X o XI. Hi ha restes d'una cambra amb volta, segurament d'època posterior.

VIDRÀ-BELLMUNT-VIDRÀ.

2011-02-03T19:33:00.006+01:00

Ruta circular que s'inicia des del mateix poble de Vidrà, per assolir el cim del Bellmunt on i trobem el santuari demateix nom, per acabar retornant a Vidrà tot seguint una part del PR-C47. Durant el recorregut passarem per llocs prou interessants com la Tosca dels Degollats, el Salt del Molí o el pont de Salgueda.

Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989, encara que, de fet, forma part de la província de Girona.

En arribar a Vidrà deixem el cotxe a la Plaça Marià Vila d’Abadal. Tot seguit, ens dirigim cap a la zona de l’esglesia seguint els indicadors blanc i vermells del GR-3 tot travessant el poble, per anar a sortir de nou a la carretera.

Detall del recorregut. Pujada acumulada: 552 m. Alçada mínima-màxima: 833-1245 m. Distància aproximada: 10,80 km. Temps aproximat sense parades : 3h 00m.

Sortint de Vidrà, caminarem 10 minuts per la carretera fins arribar al Coll de Vidrà on un rètol indica el Coll d’Hi-era-de-massa i Bellmunt, tot seguint els senyals del GR. Arribem a la Creu del Fus on el camí es torna més planer. A partir d’aquest punt ja veiem el Santuari de Bellmunt. A pocs minuts arribem al Coll d’Hi-era-de-massa, on deixem el GR3 i tot seguint les indicacions del rètol que hi trobem, continuem pel PR C45 en direcció a Bellmunt. El cami davalla lleugerament, i en pocs centenars de metres trobem una nova cruïlla. Un rètol ens indica que seguint a la nostra esquerra, tornarem a Vidrà per un camí diferent al que hem seguit fins ara. Aquest serà el camí que seguirem de tornada, però abans pujarem fins el Santuari de Bellmunt i per això seguim el petit corriol que s’endinsa a la fageda.

Segons es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07). La vista des del santuari abarca una àmplia panoràmica. En direcció nord veiem el Pedraforca, serra del Cadí, Puigllançada, Taga, Puigmal, Bastimens, Canigó, Comanegra… cap el sud les Agudes, el Matagalls, la Plana de Vic, Montserrat.
Desférem el camí del Santuari fin arribar al final del corriol on tornem a trobar la cruïlla esmentada abans. Cal que prenem el camí de la dreta que surt de la fageda per passar entre roures i finalment finalitza al PR-C47 (senyals blancs i grocs). Aquí un rètol ens indica el camí a Sant Pere de Torelló (a la dreta), Vidrà (a l’esquerra) i el Coll d’Hi-era-de-massa (per on hem arribat). Podem caminar uns pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló per tal de poder veure la Tosca de Degollats, una formació calcària curiosa.

De tornada a Vidrà, passarem pel Salt del Molí. Seguint el camí guanyem alçada pujant a la part superior del salt, on les restes d’un antic molí resten amagades entre els arbres.

A un parell de minuts travessem el Ges pel pont de Salgueda, un bonic pont romànic d’un ull situat entre el bosc de ribera.

En travessar el pont podem seguir tot recte per un corriol que ens portaria fins a Vidrà, o continuar pel PR-C47 fins al Molí Nou (en ruïnes) on tornem a travessar la riera.

Molí Nou (en ruïnes).

Tot seguint el PR-C47, tornarem arribar a Virà. Masia del Cavaller, del segle VIII.

FRARE DE BAIX "VIA DEL PETIT NIL" (V+, Ae, 60 metres).

2010-12-19T15:33:00.006+01:00

Entre la masia de la Vinya Nova i el poble de Collbató, trobem una amplia esplanada on aparcar el cotxe, per davant tenim la fondalada del Clot de la Mònica, encaixonada pel serrat d'en Muntaner (esquerra) i la Pastereta (dreta). El Frare de Baix, és la primera agulla del serrat d'en Muntaner, i la que més destaca de aquest sector. Aquesta agulla té diverses vies, tant a la part que dona al torrent de les Artigues, com a la vessant del Clot de la Mònica, on i trobem la via "Petit Nil".

Detall de la via "Petit Nil", al Frare de Baix del Clot de la Mònica-Montserrat-Sud.

El primer llarg és un diedre placa de V+, i posteriorment un diedre desplomat amb molt bona presa, també de V+, la resta fins la R, V, el llarg està equipat amb parabolts.

Sortida en artificial, del segon llarg.

El segon llarg és un artificial fàcil, fins casi el cim, té una sortida molt maca i amb molt bones presses.

Sortin del tram d'artificial, a pocs metres del cim.

El descens es fa amb un ràpel de 25 metres, a tocar la via normal.

PERAFITA. (2.756 metres) .

2010-12-06T19:18:00.012+01:00

El Pic de Perafita (o Tossal de la Truita), es una de les muntanyes més freqüentades de la zona nord-occidental de la Cerdanya, on forma la línia divisòria amb Andorra. Es tracta d'una muntanya de forma piramidal, força visible des de molts indrets. Tot i l'alçària, modesta si la comparem amb d'altres dels voltants, la seva situació estratègica li aporta unes grans vistes panoràmiques. Podrem fer la seva ascensió en unes 2 hores, tot superant un desnivell de 620 metres.

Perafita i Clot de Claror.

Per arribar al punt de sortida passarem Martinet (N-260-Cerdanya), on ens caldra agafar la LV-4036 a Lles. Creuarem el poble, fins les instal.lacions d'esquí nòrdic de Cap de Rec. Després per pistes passarem el refugi del Pradell, fins a l'aparcament del pla i font de les Pollineres. També si pot arribar passant pel poble d'Arànser i refugi de Prat de Miró, tot i que aquí la pista resta en pitjor estat.

Sortirem de les Pollineres per una pista tallada i senyalitzada amb rètols, que ens informen de la direcció a seguir, la mateixa que la del GR-11.10. En molts punts podrem fer drecera evitant les giragonses de la pista, fins arribar a l'estany Inferior de la Pera, des d'on ja tenim unes primeres perspectives del cim del Perafita.

Poc abans d’arribar al refugi, podem desviar-nos uns metres per visitar l’estany Superior de la Pera, sota mateix del Perafita.

Refugi dels Estanys de la Pera, situat sobre l'estany Inferior dins el terme municipal de Lles. Aquest edifici pertany a la FEEC, i fou inagurat el 22 de Setembre de l’any 1957. A dia d’avui és un refugi guardat, que comte amb 36 places. Direcció de contacte: Emilio Luís Amor Jimenez (Guarda), telèfon mòbil: 628 750 099.

Des del refugi el cami continua seguint les senyals blanques i vermelles del GR, deixant enrera les dues cubetes que formen els estanys, fins asolir el port de Perafita (2587 m).

Des del port de Perafita girem a mà esquerra per encarar l'ample llom, que sense contratemps ens condueix al cim del pic de Perafita.

Al cim, i trobem una munió de fites de pedres aixecades pels visitants. Vista de la Coma de Claror, amb les poblacions d'Escaldes-Engordany al fons.

FERRADA DE LES DAMES-NOVA VARIANT.

2010-11-28T19:29:00.005+01:00

Degut als aiguats del 10 d'octubre del 2010, algunes de les instal·lacions d'aquesta ferrada, havien quedat en força mal estat, sobre tot els dos primers trams.

(http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2010/10/ferrada-de-les-dames-i-la-forca-de-la.html)

Avui hem pogut comprovar que el seu creador en Joaquin Olmo, se ha fet un fart de treballar, segurament amb d'altres companys i han tornat a deixar la via reparada i en bones condicions. Des del blog volia agrair aquesta feina, en nom de totes les persones que gaudeixen d'aquests itineraris.

El primer tram s'ha col·locat l' esglaó que faltava, tot el demés segueix igual.

El segon tram que va ser el que va quedar mes deteriorat, s'ha variat el traçat per tal de sortir del centre de la canal i aixi evitar que torni a passar el mateix. Hi ha un punt on tindrem que creuar la canal, trobarem un esglaó al mig, i tindrem que anar a buscar la continuació del cable de vida en el costat contrari, aquí els kids de ferrades amb les bagues massa curtes no arribaran, alguna baga suplementaria pot anar be per no quedar-nos sense assegurar.

Aquest tram, segueix equipat amb els típics bolos sicats. La dificultat es una mica superior al antic equipament, ja que la paret és més dreta i algunes de les presses estan més separades.

La part de dalt que havia quedat plena de runa, a estat netejada.

En algun punt on la paret esta més lliscada, i trobarem una grapa per ajudar-nos a sortir d'aquest tram.

Una de les cadenes que havia quedat trencada, a estat reparada amb un malló.

VIA FERRADA ROTWAND-RODA DI VAEL (DOLOMITES)

2010-11-20T20:57:00.009+01:00

La via ferrada Rotwand és troba situada a la zona del Catinacio Rosengarten, a la Vall di Fassa. Per arribar a la via sense un gran esforç físic, sortirem de Passo Costalunga, per prendre un telecadira fins el refugi Paolina, i aixi estalviar alguns metres de desnivell positiu. Tot i que nosaltres solament varem fer aquesta ferrada, el recorregut més interessant es enllaçar la via ferrada Cresta del Masare i la Rotwand, deixant un traçat molt complet, i d'alt nivell.

Des del refugi Paolina, seguirem pel sender (N º 539, i després el 549) passant pel costat del monument a Christomannos.

Des del monument i per terreny planer, arribarem al Refugi de Roda di Vael, un petit hotel en mig de les muntanyes.

A l'esquerra del refugi, haurem deixat el camí que ens portaria a la ferrada Masare, tot i que al final de la ferrada Rotwand, també podrien enllaçar amb aquest itinerari però en sentit invers. Per camí planer, passarem per sota las grans parets de la Roda di Vael.

Passada la gran paret rocosa, començarem a pujar fins el Passo di Vaiolon, a 2550 metres i on trobarem l'inici de la via.

La via ferrada Rotwand, és una ascensió directa al cim de la Roda di Vael. Es tracta d'una via sense esglaons, solament amb cable de vida.

Punt culminant del cim de la Roda di Vael, a 2.806 metres.

La baixada la farem per la part oposada del cim, on i trobarem un equipament més habitual (escales i esglaons).

En finalitzar la via, caminarem de baixada direcció al refugi, a la dreta veurem els rètols que indican la ferrada del Masare.

BARRANC DE SARAH-LA PERTUSA-ÀGER.

2010-11-11T19:06:00.007+01:00

El barranc de Sarah, esta situat molt a prop de l'embassament de Canyelles. Per arribar amb cotxe, farem servir la mateixa aproximació que la de les vies ferrades de la zona de la Pertusa-Corça-Ager. Un enllaç ideal i lògic, es fer primer la via ferrada Olmo-Urquiza en el barranc de la Pardina i en finalitzar la via, continuar torrent amunt fins anar a trobar el barranc, una vegada finalitzat retornarem al mateix camí d'aproximació a la via ferrada.

Vista del barranc de Sarah, des del camí d'aproximació a la via ferrada Olmo-Urquiza.

El barranc de Sarah va estar equipat a l'any 1998, pels companys Olmo i Urquiza, els mateixos creadors de la via ferrada que farem servir per arribar al barranc, normalment resta sec, i durant l'estiu es molt calorós. Per fer el descens ens caldran un parell de cordes de 30 metres. El rapel més llarg es d'un 27 metres.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_sara.htm

Una vegada finalitzada la via ferrada Olmo-Urquiza, continuarem pel barranc de la Pardina en sentit ascendent, tot seguint algunes marques blanques amb un punt vermell.

Ja sortint del torrent, entrem en una zona de grans blocs anomenada, Els Amorriadors.

Deixem enrere el torrent per sortir a uns camps de cultiu, molt a prop d'una pista amb bones vistes del Montsec.

Passem a tocar una casa abandonada, per sobre veiem les ruïnes del castell de Sant Llorenç, a partir d'aquí tindrem que anar a buscar el segon barranc que davalla en direcció al embassament de Canyelles.

Després de baixar uns dos cents metres per dins del torrent, arribem a l'inici de la part equipada del barranc. Des de la sortida de la ferrada fins aquí, i haurem invertit una hora de camí.

El primer ràpel de 23 metres té una entrada delicada, tot i aixi a dia d'avui esta en perfectes condicions i molt ben assegurat.

Vista des de sota del ràpel de 23 metres.

El segon ràpel es quasi seguit del primer, essen el més llarg del descens amb 27 metres d'altura.

Detall del ràpel més llarg.

A continuació un parell de salts, de 9 i 13 metres.

Tot seguit trobem el ràpel més espectacular del recorregut, un volat de 19 metres.

Un altre ràpel, ja no tant vertical de 17 metres.

Últims ràpels, de 11 i 17 metres.

I en acaba el descens, unes bones vistes del Montsec d'Estall, amb unes agulles que ens recorden a les que varem veure al barranc del Mascun (Rodellar).

CASTELLCIR-CASTELL DE LA POPA

2010-10-31T13:23:00.006+01:00

Des en el poble de Castellcir (Oficina d'Informació) prenem el Camí Vell de Sant Andreu, (rètols, els únics en tot el recorregut) per una pista que baixa dreta cap a llevant. Després d'haver creuat el Torrent d'Esplugues, s'arriba a una cruïlla. Per anar al castell de la Popa, prendrem el camí que surt a l'esquerra. Passem una tanca i travessem les propietats de ca l'Antoja, amb la casa a la dreta i un enrunat cobert a l'esquerra. En una nova cruïlla continuàrem pel camí de gregal, que és el més directe. A la poca estona podrem observar les runes de la Torrassa dels Moros, a la nostra esquerra. Poc després, en una esplanada amb lloses de pedra, un corriol poc visible s'enfila cap a gregal fins el Castell de la Popa.

Recorregut d'uns 10 quilometres, amb 350 metres de desnivell, que tot passejant podrem fer amb unes 3 hores de temps.

El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada.

La seva forma sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com “Castell de la Popa".

Aquest nucli central, fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat, i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat. Hi ha fotos de l’any 1920, on encara es veia en bon estat.

La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX.

Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.

Dades de http://fermuntanya.blogspot.com

FERRADA DE LES DAMES i LA FORÇA DE LA NATURA.

2010-10-24T17:37:00.008+02:00

El títol ideal seria. "la força de la natura contra els elements artificials", aixi o contrarestant les següents imatges.
El dia 9 d'octubre del 2010 fèiem la ferrada de les Dames a Montserrat sense cap contra temps, tot era normal. El dia després unes fortes pluges assolaven el massis montserratí, més de 108 litres per metre quadrat a la zona de Collbató, en altres llocs de la muntanya es va arribar als 160, tampoc es que sigui res d'excepcional, ja que a l'any 2000 els registres es quadruplicàvem, esta clar que llavors els efectes encara van ser més devastadors.

Pel que fa aquestes ultimes pluges els efectes també s'han deixat veure per arreu de la muntanya, un clar exemple es la via ferrada de les Dames, on la força de la natura a quedat patent, deixant en no res, alguns dels estris que fem servir els humans, per arribar a llocs on sense ells ens seria quasi impossible assolir, per la majoria de nosaltres.

La ferrada de les Dames esta situada dins de la canal de l'Artiga Baixa, el torrent recull les aigües d'aquesta canal a més de les de l'Artiga Alta, a l'inici de la torrentera els estralls ocasionats ja es preveu que per aquí hi va baixar molta aigua.

Arribats a la via els desperfectes segueixen estan a la vista. Sobre el retol i tenim un esglaó, que com queda clar falta a la pared, els altres restant més doblegats que abans i en estat precari, el que dificulta encara més l' ascensió d'aquest primer tram.

El segon tram també esta malmès, els bolos sicats han desaparegut tots, i algun tram de cable de vida i ancoratges estan a la deriva. La part final del cable esta molt tensa degut al gran pes de runa que te sobre.

L'inici del tram més llarg, ara és una gravera.

Una de les cadenes més gruixudes a estat totalment seccionada. A partir d'aquí la via segueix més o menys igual, ja que l'equipament esta fora de la línia central de la canal.

A dia d'avui la via ferrada de les Dames resta en estat precari i es perillós de fer-la, caldrà demanar informació de l'estat de la via, segurament els seus creadors no tardaran en prendre una decisió al respecte, però de moment caldrà anar amb atenció si decidim de visitar-la.

VIA FERRADA COLL RODELLA (DOLOMITES)

2010-10-10T19:53:00.012+02:00

Aquesta curta via ferrada es la més propera al turístic poble de Canazei (Val di Fasa). I podrem accedir des del poble de Campitello amb un funicular que ens deixara a tan sols deu minuts de la via. Si no volem pagar l'elevat preu del funicular podem pujar amb cotxe des de Canazei al Pas Sella, des d'on ens caldrà caminar uns quaranta minuts.

Des de l'aparcament tindrem que prendre el sender numero 557, fins el refugi Valentini, per davant de les grans parets del Sassolungo-Langkofel.

Durant l' aproximació, tindrem unes grans vistes del cim de la Marmolada.

Una vegada trobem la pista ampla que puja fins el refugi Des Alpes, tindrem que anar a buscar el final de l' estació del funicular.

Passem per sota dels cables del funicular, de primer trobem una zona d'escalada, tenim que anar a l'esquerra en busca d'una aresta, on i trobarem l'inici de la via ferrada.

La via comença vertical, amb bones vistes del poble de Campitello per sota nostre. Durant tot el recorregut trobarem cable de vida, però pocs esglaons, tot i aixi tindrem bones preses de mans i bons llocs per col·locar els peus.

Tot seguit la ferrada passa per una xemeneia, on hi trobarem els únics esglaons de la via.

La via continua per plaques verticals, sempre amb cable de seguretat.

Després d'una 1 hora i mitja, finalitzarem la via al cim del Col Rodella (2.485 metres), des d'aquí solament tindrem que desfer a l' inversa un tram del camí que hem fet de pujada.

DIRECTA NÚRIA, V+ (A0) 84 MTR. MIRANDA DE LES MAGDALENES-MONTSERRAT.

2010-09-18T11:26:00.011+02:00

A principis d'estiu, ens van arribar les ressenyes de dues noves vies obertes per l'amic Guillem Arias, a la zona de la Miranda de les Magdalenes. Tot i que l'Anna i jo, fa dies que no escalem hem decidit anar a provar, ja que tenim dos factors a favor, de primer que tindrem en Joan de company, ja que ell tampoc a fet aquestes vies, així que segurament alguna cosa nova aprendrem, i a la vegada sabem que estem en bones mans. El segon factor, és el saber que la majoria de les vies d'en Guillem estan fetes a la mida de les nostres pretensions, ben equipades, de grau no massa alt, on podrem fer practiques i a la vegada gaudir d'aquest món tant apassionant. http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=763

Per arribar a la paret hem passat per l'ermita de Sant Joan, deixant a l'esquerra el camí del Clot de la Mònica, tot prenen un corriol una mica embrossat fins el peu de les vies, val a dir que la perspectiva de la fotografia i la imatge real del lloc ens poden arribar a confondre, ja que la fotografia esta feta des de lluny i els itineraris semblant molt més verticals.

Una vegada localitzats els primers parabolts de color groc, tenim dues opcions; a la dreta la via Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0 , o a l'esquerra la via, de La Núria (en color Vermell); L-1 30m III, L-2 27m II, L-3 26m III+, L-4 23m III+, L-5 28m III+, L-6 30m III. Nosaltres elegim la més difícil aprofitant que en Joan farà de primer, la més fàcil, possiblement en un altre ocasió tindrem l'atreviment de fer-la tot sols.

En Joan, al segon llarg de la via "Directa Núria".

Vista del segon, i tercer llarg.

L'Anna, iniciant el segon llarg.

Sortida de l'ultim llarg, on la ressenya diu V+ (A0).

Detall de la segona reunió.

Aquí la roca no es gaire bona, bastant descomposta i la caiguda de pedretes es normal, jo mateix a la primera tirada ni parat una amb la cara, molt a prop de l'ull, fins i tot crec que he tingut sort. Vist el panorama, l'Anna i jo passem la major part de l'ultim llarg en artificial.

Arribem al final de la paret, molt a prop del cim de la Miranda de les Magdalenes, ara caminarem una estona fins la Escala de Jacob, per retornar al Monestir.

VIA FERRADA DEL ROC DE LA COMA D'ERTS. ANDORRA.

2010-09-01T19:47:00.008+02:00

Podriem dividir aquesta ferrada en dos trams ben diferenciats. Una primera part quasi horitzontal, que va prenen alçada, fins arribar a una part final més exigent, amb dos esperons verticals i algun curt desplom.

Aquesta via ferrada, esta situada dins del Principat d'Andorra. Per arribar-hi tindrem que anar fins les Escaldes de'Engordany, i prendre la carretera CG-4 en direcció a la Massana, i tot seguit Erts. A l'entrada d'aquesta població trobarem una rotonda, on tindrem que girar i prendre la segona sortida en direcció a Xixerella. Sense sortir d'Erts, podrem aparcar el cotxe a tocar la rotonda.

Per trobar el rétol on ens indica la via, tindrem que situar-nos en la mateixa direcció que pren la carretera que va a Arinsal, a la dreta ens quedara un riu i la mateixa carretera, solament tindrem que caminar uns cinquanta metres, i trobarem l'inici del camí i el rétol explicatiu. Per arribar a la via tindrem que caminar 20 minuts. La ferrada es pot realitzar amb un temps aproximat de 1-1,30 hores. En fer la tornada, tindrem que caminar 30 minuts.

Aquesta via fou equipada a l'any 2008, per l'empresa Atac (Contacte: +376 736900).

La via s'inicia amb un tram vertical, molt ben equipat.

A partir d'aquest primer tram més dret, la via segueix molt horitzontal, per feixes rocoses.

Després d'aquests trams planers, arribarem a la part més exigent de la via. Un esperó rocós, amb algun curt desplom, ens porta fins un flanqueig aeri.

Sortint del flanqueig trobem un altre tram desplomat.

Des d'aquest punt, tindrem unes bones panoràmiques de la població d'Erts.

Detall de la segona part de la via.

Després del primer esperó en trobem un altre, també vertical amb algun pas on els esglaons restant un xic separats.

Al final d'aquesta segona part la via entra en un pineda, on seguirem trobant passos de flanqueig fins trobar el camí de baixada.

ROC DE LA COMA. ANDORRA

2010-08-24T20:35:00.007+02:00

A tocar la poblacio d’Erts i trobem aquest sector d’escalada esportiva, molt proper a la via ferrada del mateix nom. Aquí i trobem unes 14 vies de graduacio molt variada, que van des del IV al 6 grau.

Des les Escaldes d'Engordany prenem la CG-4 cap a la Massana i Erts. Una vegada arribem a Erts trobarem una rotonda, prenem la segona sortida com si anéssim a Xixerella (Carretera del Coll de la Botella). Sense sortir de Erts a l'esquerra hi ha una zona per aparcar.

Des d’Erts solament ens caldra caminar uns 10 minuts, fins arribar a les vies.

VIA FERRADA BRIGATA TRIDENTINA (DOLOMITES)

2010-08-15T21:15:00.018+02:00

Hem tingut vacances, i les hem aprofitat tot canviant la monotonia ferratera, per desplaçar-nos fins a terres Dolomítiques, on hem pogut realitzar algunes de les seves vies. Tot i aixi no es gens fàcil posar-se en grans empreses, tenint en comte que solament hem disposat de vuit dies, que dos han volat amb el viatge d'anar i tornar, i en dos més la meteorologia no ens ha estat favorable.

Una de les vies escollides va ser la Brigata Tridentina, possiblement la més coneguda i freqüentada de la zona de Dolomites. El traçat pel seu entorn i la via en si, es val la visita, però aixo o deu pensar la majoria de gent, la qual cosa comporta una massificació exagerada, allargant moltíssim els temps i a les hores elevant el risc de caiguda de pedres, doncs nosaltres hi varem veure força gent amb un nivell bastant baix.

L'aproximació a la via, es troba en un aparcament a tocar la carretera a (1960 m), entre el coll del Pas Gardena i la localitat de Corvara in Badia.

Podríem dividir la ascensió de la via, en tres trams diferenciats. El primer fins a enllaçar amb un camí que ens porta de pla a trobar un saltant d'aigua. El segon per sota mateix de la Torre Exner, i el tercer el més vertical que enfila la torre de roca per el lateral, fins assolir el pont penjat.
Els temps de la ferrada són sempre relatius, degut a la gent que hi podem trobar, per aixo la major part de les ressenyes que hem trobat no es posen d'acord. Una persona sola, podria fer la via en unes 3-4 hores. Un grup de tres persones durant els mesos de juny o setembre, 4-5 hores. Un grup més nombrós en ple agost, entre 6-7 hores.

Després de trobar l'aparcament quasi ple, iniciem l'aproximació. En cosa de vint minuts estem a peu de via, lògicament fent cua per iniciar el traçat.

Acabat el primer tram caminem de pla per un camí que ens conduïra a la part més vertical de la via, si seguíssim caminant arribaríem al refugi Franco Cavazza, sense fer la ferrada.

Impressionant vista de la Torre Exner. La corrua de gent es total, tan per davant com per darrera. Durant molts minuts tenim que estar parats, alguns grups d'inexperts van amb guies de muntanya i a la vegada encordats, la qual cosa fa que la progressió sigui molt lenta.

La via passa a tocar la cascada del riu Pisciadù, unes aigües que provenen del llac amb el mateix nom, que esta a tocar el refugi.

Les vistes de la vall són magnifiques.

Flanqueig vertical a tocar el saltant d'aigua.

Un flanqueig molt aeri ens fa sortir de la verticalitat, per anar a buscar un altre paret força dreta.

Entrem a una zona més oberta, on trobem una escapatòria directa al refugi, per si no es vol fer el tram més vertical de la via.

A partir d'ara la via s'enfila de valen, per la qual cosa trobarem els únics esglaons de la via.

Fins i tot el recorregut ens obsequia amb una escala metàl·lica, típic equipament de las ferrades dolomítiques.

Arribem al pont penjat a 2.430 metres d'alçada. Estructura ferma, que ens ajudara a travessar una escletxa entre la paret i la Torre Exner, amb un gran abisme als nostres peus.

Uns quants metres després del pont, la via es dona per finalitzada.

A mida que anem pujant en direcció al refugi, les vistes sobre la part final de la ferrada són impressionants.

El refugi Franco Cavazza (071-836292), esta situat en un circ a 2586 mtr, envoltat de muntanyes i a toca un llac. Una edificació amb tots els serveis, i punt de sortida per assolir el cim del Pisciadù (2.985m) o la travessa fins el refugi i cim del Piz Boé (3.152m).

El descens el realitzem per la Val Setús, seguin el sender nº 666. Els primer trams de la baixada són molt drets, i els trobem equipats amb cable de seguretat.

A mida que anem baixant, la gran canal es va obrint. El camí força fressat va fent ziga-zagues tot creuant trams de tartera, i fins i tot algun punt de neu.

Una vegada retornats a l'aparcament, podem observar el recorregut de la via.

TORRENT DE SANTA MARIA O VALLMALA (MONTSERRAT) RUTA FUENSANTA

2010-07-26T18:10:00.013+02:00

Després d'un temps donant-li voltes e decidit pujar pel torrent de Santa Maria, tot seguint les ressenyes dels companys Juan Carlos Fernández y Juan Miguel Guzmán, per la ruta que ells anomenen Fuensanta.

http://montserratino.blogspot.com/2010/01/12-ruta-fuensanta-montserrat.html

http://picasaweb.google.es/photoguzman/CatalogoRutaFuensanta

La sortida, s'inicia des de l'aparcament de cotxes de l'Aeri a tocar la carretera C-55. Es té que tenir com a referencia la part central del torrent, no hi ha indicadors i l'entrada es força espesa de vegetació, en algun moment trobem trams de corriol més fressat.

Seguint els corriols més fresats arribem a unes balmes, des d'on ja baixarem al mig del torrent.

Superant alguns blocs i trams humits, arribem al que es pot dir la part més atractiva del recorregut, un mur equipat com una via ferrada i que els autors anomenant Muro de Mercedes.

Superat aquest tram més vertical, a partir d'ara anàrem ascendint trams de torrent menys drets però molt seguits, en la majoria de passos i trobem cable de vida per assegurar-nos.

Alguna esllavissada, ens farà buscar el lloc més adient per anar pujant pel mig de la torrentera.

Ja en vistes del funicular de la Santa Cova la ascensió es va complicant, ja que tenim que deixar el torrent de Santa Maria en el punt on les parets es tornen més verticals i solament es fan servir en sentit descendent (ràpels), per anar a buscar a l'esquerra un altre canal, on el principal problema és l'espesa vegetació (esbarzers i arínjols). Aquest punt és el més perdedor del traçat, degut a la gran vegetació del lloc, tindrem que buscar un pas terròs i dret a l'esquerra i retornar al torrent tot obrint camí pel mig dels esbarzers.

Aquesta canal molt més dreta que el torrent, presenta passos curiosos per dins de grans blocs caiguts.

En els passos més compromesos el traçat esta equipat com una via ferrada, amb grapes, cable de vida i algunes cadenes.

A pocs metres del Camí de la Santa Cova, es on ens trobarem més enredats de vegetació, és una llastima que després d'un traçat força entretingut, ens trobem amb un final tant desagradable. Els autors diuen que es pot continuar pujant per la canal fins el Camí de Sant Miquel, però vist que es presenta molt semblant a l'anterior, i ja vaig molt esgarrapat desisteixo i enfilo pel camí de vianants fins el Monestir.

Una alternativa de baixada, seria fer servir la línia de ràpels des de l'estació del funicular fins enllaçar amb el traçat que hem fet servir de pujada, caldrà porta una corda de 60 metres i rapelador.

VIA FERRADA LOS TELETUBIS (Montsec d'Ares-Pantà de Canelles)

2010-07-04T20:57:00.005+02:00

Al costat mateix de la ferrada (Cast-Urquiza-Olmo), oberta per Joquín Olmo i els seus col·laboradors, i trobem aquest itinerari més curt i més fàcil i totalment nou, anomenat "Los Teletubis", amb un equipament perfecte, serà la via ideal per les persones que trobin massa alt el nivell de la ferrada veïna. La via finalitza e el mateix punt on s'inicia la ferrada Olmo-Soler, aixi es pot continuar el trajecte fins l'ermita de la Pertusa.

Des de l'aparcament hem baixat per sota de l'ermita de la Pertusa en direcció al pantà de Canelles, deixem a la dreta la ferrada Olmo-Soler, la primera que es va construir en aquesta zona i la qual farem servir per continuar ascendint després de sortir de la nova via. Continuem baixant per camí, fins anar a buscar un pas entre roques a la nostre dreta, on trobem uns primers esglaons que ens porten a l'inici de la via ferrada "Los Teletubis". A l'inici de la via i trobem unes presses artificials força curioses, tot un detall per part dels equipa-dors.

La ferrada tot i que es de nivell força assequible, en algun punt es mostre vertical, però amb passos molt ben protegits.

Una escala d'alumini, ens porta a una cresta estreta on el traçat va prenen altura.

Una via curta, molt ben equipada amb trams peculiars, i amb unes vistes immillorables sobre el pantà de Canelles. Si l'itinerari s'ens queda curt, la podem combinar fent la "Olmo-Soler".

Al final de la via podem enllaçar amb la ferrada Olmo-Soler, que amb trams de cadenes ens apropara a l'ermita de la Pertusa, molt aprop de l'aparcament.

VIA FERRADA CAST-URQUIZA-OLMO (Montsec d'Ares-Pantà de Canelles)

2010-06-25T21:31:00.012+02:00

En Joaquín Olmo i el seu grup de col·laboradors, acaben d'inaugurar la seva ultima creació, pel que fa a vies ferrades. La Cast-Urquiza-Olmo, es va comença a gestar a l'any 2005, i no a sigut fins ara que sa donat per acabat aquest itinerari, i com diu en Joaquín el més difícil no es la seva construcció, sinó, aconseguir el material necessari, fins i tot posant-hi cales de la seva butxaca o amb ajudes d'amics, als quals s'els assigna la categoria de padrins o col·laboradors. Un altre part important diu, són els clients del JOM BIG WALL http://www.jombigwall.com/els quals sense donar-sen comte col·labora'n amb un petit percentatge, en la realització i manteniment d'aquestes vies.

Una vegada assabentats de que la via estava oberta, hem decidit anar a provar-la, i hem de dir que hem quedat del tot satisfets d'aquest nou itinerari, tan pel seu traçat com pel seu equipament. http://www.jombigwall.com/ressenyes/Cast-Urquiza-Olmo.html

Des de l'aparcament hem baixat per sota de l'ermita de la Pertusa en direcció al pantà de Canelles, deixem a la dreta la ferrada Olmo-Soler, la primera que es va construir en aquesta zona i la qual farem servir per continuar ascendint després de sortir de la nova via. Continuem baixant per camí, fins anar a buscar un pas entre roques a la nostre dreta, on trobem uns primers esglaons que ens porten a l'inici de la via ferrada "Los Teletubis", més fàcil i més curta que el nostre objectiu d'avui. Des d'aquí no ens caldrà caminar gaire, solament uns vint metres i ja trobarem el retol indicatiu de la ferrada Cast-Urquiza-Olmo. 225 metres ED, extremadament difícil.

L'inici de la via ja és indicatiu de que la dificultat del traçat es alt, i a la vegada serveix de filtre per les persones poc avesades a aquests itineraris. El primer tram l' anomena'n "Els Pènduls", dues cadenes verticals ens serviran per fer un flanqueig, tot pendulant, ajudats per curtes clavilles.

Una vegada assolida aquesta dificultat el traçat continua fins "El Pont de Jembe", una passarel·la molt ferma i sense gaires dificultats, que ens fa canvia d'aresta.

A partir d'aquí la via guanya en verticalitat, fins arribar als peus del tram anomenat "La Bandera".

La Bandera és un espero vertical, equipat amb uns passamans gruixuts i un xic separats uns dels altres. Aquí ens trobarem amb una dificultat afegida ja que els típics mosquetons no entren, i aixi es perd la possibilitat d' assegurar-se a l' esglaó en curt, un ganxo seria una bona opció per pogué descansar en aquest tram.

Una vegada sortim d'aquest tram afrontem els últims trenta metres de la via, on trobem un desplom força físic, aquesta part ja equipada amb els típics esglaons de ferrada. Al final de la via podem enllaçar amb la ferrada Olmo-Soler, que amb trams de cadenes ens apropara a l'ermita de la Pertusa, molt aprop de l'aparcament.

La via Cast-Urquiza-Olmo es una via curta, però intensa, molt ben equipada, amb trams peculiars, que la diferencien del resta de vies més conegudes, i amb unes vistes immillorables sobre el pantà de Canelles. Nosaltres (2 persones), la hem realitzat en una hora, però si l'itinerari s'ens queda curt, la podem combinar amb la via "Els Teletubis" i finalitzar la jornada fent la "Olmo-Soler". Com a punt final, felicitar als creadors de la via, per el treball realitzat.

FERRADA DEL TORMO DE LA MARGARIDA (TIVISSA)

2010-04-29T20:41:00.002+02:00

El Tormo de la Margarida, és un petit promontori situat davant mateix del poble de Tivissa. Per ascendí al cim i trobem la via ferrada del mateix nom. Tot i tindre un recorregut curt, no es pas un itinerari fàcil, doncs l'estat i la col·locació de l'equipament és molt deficient. Aixi hi trobarem llargs trams de cable, que passem per dins d'uns esglaons molt prims (6-8 mm), que es blegant amb el nostre pes, llavors es normal que els peus llisquin sobre l'esglaó. L'ultim pas de la via (8 metres, amb desplom inclòs), que per sort té una variant fàcil, és un dels trams ferrats més difícils dels que he fet fins ara, com ja he dit l'equipament hi te molt que veure. Si no volem arriscar, podem fer el tram fàcil, rapelar el pas difícil i provar de pujar assegurats.

Tivissa des del Camí de la Llena

Per arribar a la ferrada, tindrem que prendre la direcció de la serra de Tivissa pel sender de la Llena, que puja des del mateix passeig del poble, ben aviat trobarem rètols indicatius

La via es divideix en dos trams; un de 60 metres vertical, per continuar per un segon tram d'uns 30 metres, equipat en alguns llocs amb cadenes, i on i trobem el desplom final

Primer tram de la ferrada

Inici del segon tram

La ferrada finalitza al cim del Tormo de la Margarida. Per retornar a Tivissa continuarem per la cresta, on al final i trobarem el sender de la Llena. Aquesta ferrada, és ideal per combinar amb la via veïna del Barranc de la Foig. En el cas de volgué fer les dues ferrades, és més lògic començar pel Barranc de la Foig, ja que el camí de retorn es portara fins l'inici de l'altre ferrada

Via "Esther" CAM Nou Barris-Montserrat

2010-04-21T20:10:00.006+02:00

La via Esther és un dels traçats més nous que s'han obert últimament a la zona de Nou Barris, molt aprop dels Graus-Collbato. Oberta per en Moragas i l'Imma, la qual li a dedicat aquesta via a la seva filla Esther

Aquesta via és molt semblant a les seves veïnes, els Somnis de Primavera i Tardo, i Mal Pas. La via te una llargada de 80 metres, repartits en tres llargs de 25, 15 i 40 metres

La via s'inicia al costat mateix del Totxo Pinotxo. El primer llarg comença amb uns passos finets, fins arribar al primer parabolt IV+

Tot seguit es va fent fins un ressalt, un pel desplomat, passatge de V+

El segon llarg es de transició, un cop superat seguim per una placa III, fins un ressalt IV, que surt a una feixa

El tercer llarg surt directe per una placa vertical (V), i després una placa dreta fins desplomar, aquests passatges estan equipats per passar al gust, 6a+, Ae

El descens, es realitza amb dos ràpels per la mateixa via

FERRADA BARRANC DE LA FOIG-TIVISSA

2010-04-02T21:35:00.005+02:00

Sortim de l'autopista AP-7 amb direcció a Vandellòs i Mora d'Ebre. Passats 10 km des de Vandellòs entrem a Tivissa pel passeig de Sant Isidre, primera entrada des de la carretera C-44. Passarem al costat del restaurant La Piscina, girem a l'esquerra per el Passeig Foig, deixem un càmping a la nostra esquerra, i continuem fins al final del carrer

Via ferrada de dificultat molt assequible, tot i que el seu deficient equipament, pot arribar a fer que algun pas sigui una mica més complicat. La via consta de quatre trams equipats amb grapes i cadenes, per superar els trams més verticals, d'un recorregut de 580 metres, la meitat dels quals es fan caminant

Des de l'aparcament caminarem uns metres, ja per dins del barranc de la Foig (rètols), on tindrem que superar algun curt ressalt, fins arribar a l'inici de la via. Aquí i trobem la màxima dificultat del recorregut, on tindrem que superar una paret força vertical, equipada amb grapes molt fines (6 mil·límetres), que normalment es dobleguen per el nostre pes, la inseguretat sera la tònica habitual en tot el recorregut

Tot seguit un ressalt curt ens acosta a un altre més vertical, on i trobem un parell de grapes arrancades d'un dels seus extrems

Després de caminar uns metres per trams amb molta vegetació, arribem als últims ressalts

Sortirem pel barranc a tocar una masia abandonada, per sobre de la qual trobem una pista ampla, que ens acosta al coll de la Llena i una cruïlla que seguim per la dreta, pel camí empedrat de la Llena (rètols) que voreja la Roca Verdura. Ja de camí a Tivissa passarem pel Tormo de la Margarida (esquerra), petita agulla sobre mateix de la població, on hi trobem un altre via ferrada

TOTXO DE LA NELA

2010-03-28T20:18:00.005+02:00

En el sector Pell Roja (Els Graus) i trobem el Totxo de la Nela, un placa de roca equipada amb tres vies, d'uns 20 metres de llargada amb unes dificultats de V+, 6b i 6b+

La manera més fàcil d'arribar al Totxo de la Nela, és fen servir el mateix camí que va a la Placa de l'Indi o el Totxo de l'Estel

A l'esquerra la via "Bròquil tòxic" de 18 metres i V+, a la dreta "Sun Gazing", 20 metres 6b

En Joan fen el "Bròquil tòxic"

Detall de la via "Sun Gazing"

El tram més complicat de la via "Jefe Ouray", 20 metres 6b+

Detall de la via "Jefe Ouray"

LA PLACA DEL GANDHI-ELS GRAUS

2010-03-07T19:59:00.007+01:00

La Placa del Gandhi, és un més dels nombrosos murs de roca equipats per fer escalada esportiva, que hi ha a la zona dels Graus, molt a prop del poble de Collbató.

L'aproximació es curta i senzilla, diferents viaranys que travessen antigues vinyes avui dia abandonades ens aproparan a la paret

La Placa del Gandhi es molt pròxima a la zona del Jardinet, una de les més concorregudes dels voltants

A la Placa del Gandhi i trobem 5 vies que van de menys (V), a més (6a+), entre 12 i 20 metres

En Joan a la via "Shaikira" (V)

En Joan levitant i fent un pensament de com és millor superar la via "Tamborraju" 18 metres (V+-6a)

Jo suspès, i fent més que grolleries a la via "Trencaclosques" (6a+). Aprofito per fotografiar a uns companys que anaven al Jardinet i han fet parada per saludar-nos

TRAVESSA DEL MOIXERÓ

2010-02-27T12:30:00.007+01:00

Ruta circular amb sortida de Baga-Berguedà, fins arribar a la Cerdanya. Per aixo caldrà trobar una pas per superar la carena de muntanyes que formen la Tossa d'Alp-Puigllançada, i ho farem a traves del coll del Pal (2.080 metres). A la tornada ens trobarem amb l'oposició de les serralades del Cadí-Moixeró, per poder passar-les ens caldrà guanyar el coll del Pendís (1.780 metres)

Recorregut de 70 quilometres, amb un desnivell acumulat de 2.350 metres i una durada aproximada d'unes 8 hores. Durant el recorregut trobarem 33 quilometres de pujada, amb una mitjana del 7% de desnivell. Aquesta ruta la vaig realitzar en solitari el 15 de Juny de l'any 1996

Sortim de Bagà on prendrem la carretera amb direcció al Coll del Pal, per deixar-la a l'alçada del veïnat de l'Hospitalet, i enllaçar amb l'antic camí que pujava al coll. Ens esperant 7 quilometres de pujada continuada amb un desnivell del 12 %. Passarem el coll de la Gavarra, fins arribar al Refugi del Rebost (fotografia). Tot seguit enfilarem la collada de la Bòfia, des d'on baixarem fins la carretera, molt a prop del Refugi-Xalet de Coll del Pal

Seguirem per carretera fins al Coll del Pal (2.080 metres), punt més alt del recorregut. Des d'aquí continuarem per la Masella i de baixada fins al poble d'Alp

Arribem a la Plana Cerdana, on passarem els pobles de Das, Urús, i Riu de Pendís, des d'on tornarem a pujar

Prendrem la pista que mena al coll del Pendís amb fort desnivell (15 quilometres i un 10% de desnivell), fins arribar al Refugi de les Esposes

Des del refugi, seguirem de pujada fins el Coll del Pendís

Des del coll baixarem directes al Refugi Sant Jordi-Font del Faig, per un tram de camí que tindrem que fer a peu (uns 20 minuts)

Des del refugi continuarem per camins estrets i trialeres, fins assolir la collada de l'Escriu (2 quilometres i un 11% de desnivell), ara tot es baixada fins arribar al poblet de Greixer i des d'aquí retornar a Bagà

THE MAMA'S AND THE PAPA'S-MONTSERRAT-SUD

2010-02-24T20:22:00.004+01:00

Zona d'escalada esportiva, ideal per les èpoques de més calor que es divideix en quatre sectors on i trobem vies de diferents dificultats i una aproximació des del cotxe molt curta. La sortida per arribar aquest sector resta situada a tocar la pista que va de Collbató a la Vinya Nova, entre l'inici del Camí de les Bateries i el del Clot de la Mònica, llavors per dins d'un espès bosc de pins arribarem a les vies en cosa de cinc minuts (marques blaves i fites).

Detall del Sector B

Nosaltres varem estar al sector B, on la majoria de les vies tenen una dificultat de V/V+, i una llargada d'entre 15 i 30 metres

BARRANC DE LA VERGE. (RODELLAR-OSCA)

2010-02-15T19:27:00.005+01:00

Aquest és sens dubte, un barranc de fàcil execució que tampoc mereix la pena programar una sortida per solament fer aquest recorregut, no obstant això és ideal per combinar amb la propera ferrada de l'Espero de la Verge. Aixi si realitzem la ferrada, el descens per el barranc és una opció molt més interessant que continuar pel camí normal de tornada.
Per accedir-hi hem d'arribar a Rodellar localitat des de la qual continuarem a peu fins arribar a l'inici de la ferrada. Aquest pobles és accessible des d'Osca o des de Barbastre, des d'ambdues localitats haurem de prendre la carretera que ens permet endinsar-nos en la Serra de Guara. Rodellar, esta situat a la part alta d'un penyal prop del Riu Mascún, centre de varies de les activitats que es poden du a terme en aquesta zona, barrancs, escalada i una ferrada fàcil però força aèria.

L'ermita de la Verge del Castell a 858 metres d'altura, es el punt final de la ferrada de l'Espero de la Verge

Des de l'ermita es baixa per un sender que ben aviat creua el barranc de la Verge, a partir d'aquí deixarem el cami per continuar pel barranc. El barranc de la Verge t'una longitud de 450 metres i un desnivell de 80 metres, el temps estimat de baixada és d'una hora

De primer trobarem alguna desgrimpada, sense gaires problemes

Avançarem per dins d'un passadís estret, fins arribar als dos primers ràpels d'uns 7 metres

Tot seguit, trobem l'ultim rápel d'uns 11 metres

A la sortida d'aquest ultim rápel trobem el riu Mascún, a tocar el camí que hem fet per arribar a l'inici de la ferrada

PIC DE LES TRES CANALETES. (2.608 metres).

2010-02-03T20:53:00.004+01:00

Ja fa uns quants anys que vaig fer aquesta excursió, amb el Marceli i la seva esposa Maria, quant faig memòria, el que més recordo es el fred i la gebrada que ens va acompanyar durant tot el recorregut, una vegada assolit el cim varem pogué gaudir d'unes magnifiques vistes de la Serra del Cadí.

L' aproximació la varem fer per Gósol, Josa de Cadí fins arribar al coll de Jovell, a 1790 metres d'altura. Des de la collada caldrà seguir el GR 150.1, per una pujada força dreta. El camí és pot concorregut, i en el nostre cas no varem tarda gaire en perdre el traçat, però l' ascensió es força evident i solament caldrà seguir pujant.

De sortida trobarem la pujada més forta. En un quilometre, tindrem que superar més de 500 metres de desnivell

Varem fer aquesta ascensió el 14 d'abril de l'any 2001, un dia molt fred on tot estava gelat

Arribant al cim, uns grans planells suavitzant la dura pujada

Una vegada assolit el fil de la carena, les vistes de la cara nord de la Serra del Cadí són magnifiques

Vistes del Pic de les Tres Canaletes, a 2.608 metres d'altura

SOMNI DE PRIMAVERA (Totxos Cam Nou Barris-Collbató)

2010-01-03T20:38:00.006+01:00

Raconet ideal per escalar els matins freds d'hivern, on podrem deixar el cotxe molt a prop de la zona, llavors amb uns deu minuts estarem a peu de vies. Si tenim alguna ressenya podrem identificar perfectament les vies, si no, ens podem embolicar una mica, doncs en el mateix lloc també i trobem d'altres itineraris; Mal Pas, Somni de Tardor i Ester, la majoria d'aquestes vies es creuant en el segon llarg.

El Somni de Primavera és una via de tres llargs (80 metres), amb una dificultat màxima de 6a , situat a l'ultima tirada. La via fou equipada al 2007, pels amics J.Moragas, F. Canales, Paco Garcia i Enric Sales

Després de fer un primer llarg de 25 metres (V+), arribem a la reunió, des d'on veiem els últims llargs de totes les vies

Inici del tercer llarg (30 metres-6a)

La via, resta molt ben equipada. En Joan el company de cordada, sabedor dels meus límits, en deixa posats uns estreps per superar el 6a, sens dubte els far servir

Un parell d'imatges del ràpel, i la zona vistes des de l'ultima reunió

VIA FERRADA DE LA FEIXA DEL COLOM

2009-12-11T20:29:00.008+01:00

La via ferrada de la Feixa del Colom, esta situada no gaire lluny de la població de Montblanc. Tot i aixi per arribar a peu de via, tenim una aproximació força llarga. De primer tindrem que prendre "El camí de Tarraga", que es dirigeix fins l'ermita de Sant Joan. Des de l'ermita veurem davant nostre el Cingle Blanc de Sant Joan, que os hi ha instal·lada la via ferrada de la Feixa del Colom. Aquesta ferrada a estat equipada per el G.I.E.M. de la secció de Espeleologia del club excursionista de Montblanc.

La ferrada de la Feixa del Colom, és un traçat curt de tans sols 400 metros i uns 30 de desnivell, tot i així arriba fins aquí des de Montblanc ja ens portara a fer una matinal força completa. La dificultat de la via es de nivell baix, ideal per iniciar-se en aquest itineraris

Des de l'ermita, veurem davant nostre el Cingle Blanc de Sant Joan, que os hi ha instal·lada la via ferrada de la Feixa del Colom

El traçat comte amb un inici vertical d'uns 20 metres, que ens conduïra fins dalt del cingle, abans pro haurem creuat un tram horitzontal que no deurem de seguir, ja que es fa al final del recorregut

Des de dalt del cingle, tenim que anar a buscar l'inici del descens intuint el camí, fins arribar al final de la cinglera; podem prendre com a referencia el poble de Montblanc

Unes quantes cadenes, algunes grapes i al final un pal metàl·lic a forma d'escala, ens conduiran fins el tram horitzontal

Aquest tram horitzontal, va flanquejant una feixa amb vegetació

Abans d'enllaçar amb el tram que hem fet de pujada, farem un bonic flanqueig per unes clavilles

CLOT DEL BOIXAR-MONTSERRAT

2009-11-29T17:41:00.004+01:00

El Clot del Boixar és un torrent que realment es la continuació del torrent de la Coma dels Naps de Baix. Amb dos torrents, queden separats pel Camí del Cabrit. La Coma dels Naps de Baix, és un traçat equipat que avui dia resta restringit per les normes de regulació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat; en canvi la seva continuació, vers el torrent del Clot del Boixar esta permesa. Aquest torrent no es ni de bon tros comparable amb la Coma dels Naps, però també té el seu encant, tot i que el recorregut és un xic complicat, degut a la nombrosa vegetació, i a un equipament que cada dia esta en pitjor estat.
L'inici del recorregut en sentit descendent és fa des del Camí del Cabrit, entre el serrat del Faraó i el serrat del Cabrit, en el mateix punt on s'iniciava l'ascens per la Coma dels Naps. De primer és fa difícil d'intuir, però a mida que anem baixant el traçat és va aclarint fins trobar els primers trams equipats (cordes velles i parabolts). La part final del torrent és la més espectacular, amb un caos de roques caigudes, que donen al lloc un ambient caòtic. Sortint del torrent podem passar per la cova del Pastor, fins arribar a l'Oliverar de l'Alfons (Pou del Castell), entre el camí que va de can Salses a can Jorba.

TORRENT FONDO-MONTSERRAT

2009-11-12T22:54:00.006+01:00

Aquest torrent resta situat a la vessant sud del massis de Montserrat, molt a prop de la població de Collbató. Per arribar-hi tenim diverses opcions, la més habitual es ascendir per la Drecera de Fra Garí i abans d'arribar al Camí Vell de Montserrat o de les Bateries, prendre una desviació a la dreta que ens portara a creuar el Torrent de Santa Caterina, llavors de pujada cercarem el coll de les Garrigoses, des d'aquí i ja de baixada anàrem a trobar el Torrent Fondo. Un altre opció es puja pel Camí Vell de Montserrat i des del lloc anomenat Les Bateries, baixa fins el coll de les Garrigoses.El torrent Fondo es un barranc sec i d'amplada considerable, que transcorre per una de les vessants menys concorregudes del massis. El descens esta compost per uns 8 ràpels, els quals es poden baixar sense gaires problemes mitjançant cadenes i cordes. L'únic rapel que presenta alguna dificultat es l'ultim tot i que té una variant per dins d'uns blocs caiguts, per això és un recorregut també apte per fer de pujada. Aquest ultim rapel també es el més llarg amb uns 12 metres de llarga i que ens acostara al Camí de les Feixades on finalitza el descens, tot i així un altre rapel de 20 metres enllaça aquest camí amb la carretera, però és un tram que a quedat totalment en desús, degut que llavors la tornada al cotxe es llarga i per carretera.

Detall del recorregut

Els ràpels del torrent Fondo, estan més o menys agrupats en dos sectors. El primer ràpel és un tram curt, que ens condueix a un altre ràpel una mica més llarg

Detall del segon ràpel

Sortint del segon ràpel trobem una desgrimpada fàcil, tot seguit tindrem que caminar uns minuts per dins del torrent fins arribar al segon sector de ràpels

El segon sector esta compost per uns 5 ràpels

L'últim ràpel és el més espectacular, i l'únic que no esta equipat amb cordes fixes per pogué baixar, tot i així hi ha una variant equipada amb un cable, que passa per dins d'uns blocs caiguts

ESPERÓ DE GRESOLET. PEDRAFORCA

2009-10-31T19:40:00.006+01:00

"Via Judith" (65 metres V+-A0)

Per arribar a la via tindrem que cerca el Santuari de Gresolet. El santuari de la Mare de Déu del Gresolet es troba situat a les faldes del Pedraforca al treme municipal de Saldes. Per accedir-hi cal desviar-se de la carretera B-400 just abans del pont de Saldes. Des del pont de Saldes la pista és forestal i no és aconsellable accedir-hi amb un turisme. El Santuari format per l'església i la casa se situat a 1.300 metres d'alçada a la vall del torrent de Gresolet (que al confluir amb la Riera Salada forma el Riu de Saldes).
Aquesta vall es posseïdora d'un microclima propi de característiques atlàntiques, que possibilita una abundant presència d'arbres caducifolis com el faig, el roure i la moixera que, en convivència amb el pi negre, el pi roig i l'avet, dibuixen un magnífic paisatge policromat especialment acolorit a la tardor.

Al massís del Pedraforca i dins de la vall del Gresolet, a tocar el santuari del mateix nom i trobem l'Esperó de Gresolet, una paret vertical de roca estratificada, en alguns punts bastant descomposta i amb masses matolls

A la part més vertical de l'esperó hi trobem la via Judith de 65 metres (MD). És la primera via d'escalada equipada en aquesta prominència rocosa. La via fou oberta el dia 3 de setembre del 2007, per Joan Freixa, Jesús Sánchez i Jordi Gallardo. L'aproximació, es realitza còmodament pel camí dels Cavalls de Vent en el tram que creua el riu

El descens és pot realitza amb un ràpel fins la primera reunió, sortint per un camí a ma esquerra, o realitzant dos ràpels fins al camí, en tot cas tindrem que anar amb comte amb la caiguda de pedres, doncs l'itinerari dels Cavalls de Vent és força transitat

VIA FERRADA “ESPOLÓN DE LA VIRGEN” (RODELLAR)

2009-10-04T20:37:00.009+02:00

Aquesta via ferrada, fou equipada pel govern d'Aragó a l'any 2001. Per accedir-hi hem d'arribar a Rodellar localitat des de la qual continuarem a peu fins arribar a l'inici de la ferrada. Aquest pobles és accessible des d'Osca o des de Barbastre, des d'ambdues localitats haurem de prendre la carretera que ens permet endinsar-nos en la Serra de Guara. Rodellar, esta situat a la part alta d'un penyal prop del Riu Mascún, centre de varies de les activitats que es poden du a terme en aquesta zona, barrancs, escalada i una ferrada fàcil però força aèria.

Mapa de la zona. La via permet gaudir de les escarpades parets de la Serra de Guara, en un itinerari sense gaire dificultat

Des del poble de Rodellar, hem de baixar fins a localitzar la llera del riu Mascún

Haurem de remuntar el riu, i en ocasions mullant-nos els peus fins a localitzar de primer, i a la nostre dreta el final del barranc de la Verge, i tot seguit les Fonts del Mascún

Vista de la via des de la llera del riu, on trobarem algun rètol indicatiu

La via comença amb una ràpida pujada, molt ben equipada

Passada aquesta primera part, la via continua amb cadenes i la seva següent ascensió vertical transcorre per una prominència de la roca, o el que és el mateix per un esperó, el qual dóna nom a la via ferrada

El resultat, és una impressionant ascensió molt aèria

Un últim tram sense dificultats, ens condueix a la part final de la via

Arribats al cim ens trobarem am l'ermita de la Verge del Castell, i unes bones vistes de tota aquesta zona

La tornada és fa per un sender, que de primer passa per sota l'ermita fins anar a creuar el barranc de la Verge

A partir d'aquí, el camí més ampla es converteix en una bonica passejada vora una de les nombroses zones d' escalada esportiva

Tot caminant planerament, tornaren arribar a Rodellar

NÚRIA - QUERALBS

2009-09-23T20:22:00.009+02:00

La Vall de Núria, una meravellosa vall amagada entre altes muntanyes, inaccessible per als cotxes. D'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.
Ja fa temps que volíem fer aquest recorregut. Els més agosarats el fan d'anada i tornada, però nosaltres en aquest moment volíem gaudir del lloc sense patir gaire, per això, varem triar l'opció de fer la pujada amb el Cremallera, i així ens estalviem un quants quilometres i d'altres tants metres de desnivell.

Mapa de la zona

Des del Santuari ens arribem al mirador de la Creu de la Riba, on trobem rètols que ens indicant el camí

A partir de la Creu de la Riba iniciem la baixa vers el Pla de Sallent

El traçat del Cremallera, ens anara acompanyant en la major part del recorregut

Fem parada al saltant de la Cua de Cavall

El camí resta ben senyalat en tot moment

Abans d'iniciar una forta baixada per un camí ple de giragonses, podrem veure i admirar el Salt del Sastre, per on s'escolen les aigües del torrent de Fontalba

Alguns trams del camí estan empedrats, les vistes en tot moment són espectaculars

Arribem al Pont del Cremal, on podrem travessar el riu Núria

FERRADA DE “PEÑAS JUNTAS”. BIERGE-SERRA DE GUARA.

2009-09-09T19:03:00.007+02:00

Per arribar al poble de Bierge (Somontano de Barbastre-Osca), tindre que anar fins a Lleida, i des d'aquí continuar fins Monsó i Barbastre; tot seguit prendrem la desviació a Abiego i Bierge (A1229). Uns 600 metres abans de Bierge veurem el cementiri a mà esquerra, prendrem la següent pista a l'esquerra fins al final, on tornem a girar a l'esquerra en direcció a l'ermita de San Pedro. Podem aparcar a la mateixa ermita, o continuar amb cotxe tot seguint les marques d'un GR, aixi estalviarem uns quinze minuts de camí. Aquesta via ferrada, esta envoltada d'un bonic paisatge a tocar el riu Isuala. Es tracta d'un recorregut fàcil i massa curt, però ideal per gaudir de l'entorn, i a la vegada iniciar-se en el mon de les ferrades.

La ferrada de "Peñas Juntas", va ser construïda a l'any 2007 pel Govern d'Aragó. La via supera uns 80 metres de desnivell, i es pot realitzar, amb menys d'una hora

Una vegada fineix la pista més ampla, prendrem un corriol dret que baixa directa a trobar el riu Isuala. Ja al fons de la vall, seguirem per la dreta fins un estret engorjat, punt on s'inicia la via ferrada. Des del cotxe a l’inici, i tenim uns 25 minuts

Un dels principals atractius de la via són els tres ponts tibetans, tots tres seguits, un rere de l'altre

El primer pont té una llargada de 6 metres, després supera una curta paret on tindrem que fer una mica de força de braços

El segon pont és el més llarg, amb 30 metres de recorregut

El terce pont té 8 metres, i ens acosta a la paret on s'inicia el tram ferrat de més llargada

A mida que guanyem desnivell, el riu Isuala i els tres pont queden per sota nostre

Després de passar els ponts, la via continua per una paret amb poques dificultats. Aquí es on trobarem tot el desnivell de la via, fins arribar a la punta est de Peñas Juntas. Al final d'aquest tram continuarem per un cam í que ens portara a trobar el corriol que hem fet servir de baixada, amb uns 20 minuts retornarem al cotxe

CANAL DE “ARUNA CHALA” (MONTSERAT)

2009-09-01T18:35:00.011+02:00

En Joaquim Olmo (JOM), ens obsequia amb una nova canal equipada, a la cara sud del massis de Montserrat.
Es tracta d'un descens no gaire llarg amb instal·lacions per rapelar, la major part del qual transcorre per dins de la canal de l'Ermita Mort. Aquesta canal resta situada entre el serrat de la Vinya Nova i el Serrat dels Pollegons, i s'inicia molt a prop de la cova de la Murdela, per finalitza el seu recorregut a la vessant esquerra del torrent del Pont, fora de les zones restringides pel Patronat de la Muntanya. El descens es força entretingut, amb uns quatre ràpels que van de menys a més, els dos últims en un lloc molt espectacular. A dia d'avui, l' únic inconvenient és la frondosa vegetació de l'entorn, sobre tot esbarzers i arínjols, però és de suposar que a mida que i passi personal, la cosa s' anirà aclarint.
La canal de “Aruna Chala”, és ideal per combinar amb la ferrada de les Dames, o també amb la canal de l'Artiga Alta, a partir d'aquí caldrà remuntar fins el coll dels Pollegons, per baixar a troba la cova de la Murdela, on s'inicia aquest recorregut. En finalitzar el barranc podrem baixar uns metres pel camí del Pont, i a l'alçada d'aquest baixa fins el torrent, i seguir pel descens equipat de la part final del torrent del Pont.

En Joaquim, a més de ser el creador de varies vies ferrades (les Dames a Montserrat, Olmo-Soler, Olmo-Urquiza, a Àger) i de moltes vies d'escalada de gran renom, en l'actualitat regenta a Barcelona una botiga de tot tipus de material per la practica dels esports d'aventura. JOM Big Wall la podeu trobar en el carrer Enamorats 39-41, molt a prop de la Plaça de les Glories. El seu telefon es el 93.231.16.72

La cova de la Murdela, també anomenada per alguns escaladors, de "Aruna Chala" a estat la que a donat el nom aquesta nova canal equipada

Aquesta antiga balma obrada, és el punt estratègic per troba l'inici del barranc. Si baixem del coll de Pollegons no caldria arribar fins la cova, ja que el barranc s'inicia per sota de la balma, en el mateix punt on travessem la torrentera. En canvi si venim del Camí del Pont, de primer creuarem la canal de l'Ermita Mort, arribarem a la Murdela, i tindrem que baixa uns metres per anar a trobar l'inici

Uns primers metres planers i emboscats ens portant a un saltant on trobem un parabolt, senyal de que anem per bon camí

Tot seguit trobem un primer ràpel molt tofut de vegetació (18 metres), al final veurem que aquest torrent enllaça amb la canal de l'Ermita Mort

Ara el recorregut continua planer amb alguns curts saltants, per dins d'una zona molt ombrívola i amb un terra amb molta fullaraca

Per davant nostre el torrent es obra, vers la vessant més amplia del torrent del Pont. Aquí i trobem el tram més espectacular del recorregut, amb dos ràpels força llargs i encaixonats entre altives parets. En el primer ràpel (15 metres) tindrem que anar amb comte, doncs a la part final i trobem una pouet d'aigua, on es possible que la corda s'ens mulli

El segon ràpel d'aquest tram (18 metres), té un inici molt emboscat, tot seguit finalitza per una llarga rampa molt lliscada

Una vegada sortim de l'engorjat, el torrent continua fins enllaçar amb el Camí del Pont. Solament ens caldrà desgrimpar alguns blocs caiguts i descompostos, pel mig de la frondosa vegetació

JOC DE L’OCA (MONTSERRAT)

2009-08-28T21:29:00.020+02:00

El Joc de l'Oca, és un dels itineraris equipats més antic de la muntanya de Montserrat. El primer descens data del 27 de Febrer de l'any 1966, a càrrec de Josep Mª Torras i la seva esposa Anna Palleja.
En alguns llibres de ressenyes s'esmenta com una via ferrada, en altres l' anomenant camí equipat; en realitat és un barranc o torrent normalment sec, que és pot realitza tant de pujada com de baixada. El Joc de l'Oca és el tram equipat amb cordes, cadenes i alguna clavilla, de la part baixa del torrent del Migdia, el qual s'inicia al coll del Migdia i finalitza a tocar la masia de can Jorba. La toponímia d'aquest tram equipat, fa referencia al conegut joc de sobre taula, que va saltant de casella en casella, en aquest cas anàrem de ràpel en ràpel, com si és tractes del mateix joc, i amb la diversió assegurada.
En sentit ascendent ens trobarem amb un itinerari de dificultat alta, si el realitzem de baixada solament tindrem que dominar la tècnica del ràpel.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 1)

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 2)

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 3)

Per fer el Joc de l’Oca en sentit descendent, tindrem que anar a buscar la part intermitja del torrent del Migdia. A la dreta del torrent i trobem el Camí dels Francesos, a l’esquerra el Camí de la Palomera, i una mica més allunyat a l’esquerra, tenim el Camí de la Coma del Pastor (Pas de la Llastra); qualsevol d’aquests camins ens portara a l’inici del Joc de l’Oca

Després de camina uns minuts planerament, per dins de la llera del torrent trobarem les primeres dificultats, un parell de saltants sense equipa, fàcils de baixar

Tot seguit el torrent s'engorja, i trobem els primers saltants equipats

A partir d'aquí, els ràpels es van succeint un rere l'altre

Ara trobem un tobogan de roca molt lliscada

Cadenes i cordes és l'equipament més habitual

Arribem a un tram de blocs caiguts. Aquest sector és el més semblant a una via ferrada, ja que esta equipat amb varies clavilles i cadenes

Passa per dins del caos de blocs, és força espectacular

Vista de la sortida d'aquest laberint de roques

Tot seguit, continuem amb els ràpels

Arribem a la part final, on podem optar per baixar per dins del torrent (cordes i cadenes), o realitzar un ràpel exterior on evitem un parell de salts

Si no fem aquest ràpel, continuarem per dins del torrent

Solament ens queda l'últim salt, el més llarg de tots. Si portem una corda força llarga, podrem encadenar varis saltants. Des d'aquí, tenim deu minuts caminat fins la masia de can Jorba (punt de sortida)

FERRADA “EL PUENTE”. RODELLAR.

2009-08-19T19:13:00.007+02:00

Ens hem d'apropar al municipi de Rodellar (768 metres d'altura), situat a la comarca del Somontano (Osca), dins dels límits de la Serra de Guara i el Parc Natural que porta el mateix nom. Rodellar ofereix al visitant una gran varietat d'activitats, on destacant per sobre de les demés, el barranquisme i l'escalada d'alt nivell.
Abans d'entrar a la població, trobarem la desviació al càmping El Puente, fent referencia al Pont de Pedruel, que creua el riu Alcandre.

A tres minuts del càmping, i trobem el pont de Pedruel que creua el riu Alcandre

L'entrada al pont, és l'inici del corriol que en pocs metres ens apropara a la via ferrada

Aquesta ferrada és una via sense historia, que si no la combinem amb alguna altre activitat propera, ens deixara del tot decebuts. Si hem decidit fer acampada al càmping el Puente, en pocs minuts estarem a peu de via, però si tenim que vindre aquí expressament per fer-la, la veritat que no val la pena perdre el temps per una ferrada tant curta

L'única historia d'aquesta via es el motiu de la seva construcció, ja que es va equipar durant un curs d'equipadors de vies ferrades

El lloc ens oferix bones vistes del pont de Pedruel, i la vall de Rodellar

Imatge feta al final de la via, per un estret corriol retornarem al pont en menys de cinc minuts

Al final de la via, el riu Alcanadre ens obsequia amb unes magnífiques zones de bany