Descripció de la ruta; recorregut d'anada i tornada pel mateix vial, que ens portarà al cim del Mont, on trobarem el Santuari de la Mare de Déu del Mont. Aquesta muntanya està en el llistat dels 100 Cims de la FEEC, dins de l'apartat de cims essencials. En total tenim una mica més de 36 quilòmetres, la meitat dels quals són de pujada continuada fins al cim, el desnivell també es força important apropant-se als mil metres. A pocs quilòmetres abans del cim trobem l'interessant monestir de Sant Llorenç de Sous, on podem parar a la baixada, ja més descansats.
Punt de sortida; des del municipi de Cabanelles a la comarca de l'Alt Empordà.
https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/mare-deu-del-mont-desde-cabanelles-alt-emporda-2313075
La serra del Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa. En el seu punt més alt hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, des d'on es pot contemplar un panorama esplèndid de la Garrotxa, la plana de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i el Gironès, fins a la ciutat de Girona, les Guilleries, el Montseny i el Pirineu oriental, molt particularment el massís del Canigó. Aquest cim va formar part de la colla de vèrtexs on es van prendre dades i s'hi van fer triangulacions, a finals del segle XVIII, per mesurar amb precisió el meridià terrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona. Això va permetre determinar la longitud del metre.
Tot el trajecte es fa per carretera (GIP-5237), amb uns primers quilòmetres de pujada suau, per assolir el màxim desnivell en els últims tres quilòmetres. A partir del km. 6, la carretera es converteix en una pista asfaltada, força estreta i amb nombroses giragonses.
===============
Cim del Mont, també anomenat de la Mare de Déu del Mont, a 1.124 metres d'altitud. Aquesta muntanya està en el llistat dels 100 Cims de la FEEC, dins de l'apartat de cims essencials.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià, la imatge del qual és considerada la patrona de l'Empordà. L'església és d'una sola nau, d'estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L'hostatgeria i rectoria, construïda darrere l'església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles XVII i XVIII. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant.
L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó. S'hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l'època.
https://www.marededeudelmont.com/ca/
Al costat del santuari, on ara hi ha l'aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la marededéu. La imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica del segle XIV, la qual ja era venerada almenys des de 1222. Es tracta d'una talla d'uns 80 centímetres d'alçada, feta en alabastre de Beuda. El 1936 els anarquistes l'estimbaren muntanya avall, però va poder ser recuperada i restaurada. La imatge original, després d'un intent de robatori el 1990, es conserva al Museu d'Art de Girona. El santuari conserva una altra imatge mariana, la de la Mare de Déu de les Agulles, també gòtica, del segle XIV, tallada en pedra calcària.
===============
Sant Llorenç de Sous.
L'església de Sant Llorenç de Sous, fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous actualment deshabitat. En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú.
===============
La ruïna de l'església del monestir molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. A partir de 1984 es van iniciar els treballs arqueològics de recuperació de les antigues estructures, no sols de la parròquia sinó de tot el conjunt del monestir.
===============