Descripció de la ruta; fem una interessant caminada per la Conca d'Òdena, partint des del poble de Castellolí, per anar a trobar un seguit de punts interessants, on destacant les coves de can Llucià. Altres punts de rellevància són les ruïnes de l'antic castell i la seva ermita romànica, l'església vella de Sant Vicenç, la balma de can Soteres, la mina de la font del Ferro, i la masia de can Muset. La sortida és de dificultat moderada, amb una llargada d'uns 13 quilòmetres, i un desnivell per sobre dels 600 metres.
Punt de sortida; des de la zona esportiva de Castellolí, a la comarca de l'Anoia.
L'església vella de Sant Vicenç de Castellolí, és un edifici barroc del segle XVIII. Féu les funcions d'església parroquial, en substitució de Sant Vicenç del castell, fins a la guerra civil, moment en què la seva estructura fou molt malmesa. Sembla que avui dia es fa servir com a magatzem.
Els orígens de la població de Castellolí es troben en l'antic castell el qual apareix esmentat l'any 989 com Kastro Odolino (castell i d'Odolí, referent a un nom de persona). Més endavant, en la crònica del rei Jaume I apareix escrit Castell Aulí. Es conserven algunes poques restes del castell, com són murs i restes de voltes de canó, i també una torre quadrangular més tardana, de telegrafia òptica amb una sèrie d'espitlleres. Hi ha, entre les ruïnes, restes posteriors a època medieval.
En un dels extrems es conserva l'absis de la que va ser església romànica de Sant Feliu, i que posteriorment fou dedicada a Sant Vicenç, essent d'ús parroquial fins a l'any 1705.
El castell de Castellolí, juntament amb el d'Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins al segle XVII. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l'estratègia d'intentar tallar el pas a les tropes enemigues. L'últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d'un destacament militar per defensar el camí i l'accés a Igualada.
==============
Conjunt format per l'antiga masia de can Muset i un cos més modern, d'inicis del segle XX, amb una torre i decoració modernista. Hi ha dues portes amb inscripcions on es pot llegir V. Muset 1812 i J. Muset 1816. Segons Pere Guixà cronista de Castellolí, l'edifici modernista el va fer construir el doctor Robert per destinar-lo a sanatori, però mai va arribar a funcionar com a tal.
==============
==============
La mina de la font del Ferro, és una galeria subterrània artificial de captació, i conducció d'aigües ferruginoses. Una porta de ferro tanca l'accés a la mina, que té una longitud de 18 metres, amb una alçada màxima de 3 metres, per una amplada de no gaire més de mig metre.
==============
==============
==============
Can Soteres.
La balma de can Soteres és una extensa cavitat natural d'uns 32 metres de llargada, en la qual destaca una columna estalagmítica.
Coves can Llúcia. La denominació d'aquesta cavitat, és causada per la seva proximitat al mas homònim. A la base del cingle on estan situades s'observen dues grans obertures, i d'altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m², i encara conserva algun testimoni actiu d'estalactites i estalagmites.
El lloc té una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d'uns 450 metres, i 10 metres de profunditat. Als seus dos vestíbuls intercomunicats, s'hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. Aquestes cavitats foren explorades per l'Amador Romaní (Capellades, 1873-1930), arqueòleg afeccionat, i conegut per l'important descobriment de l'Abric Romaní, en la localitat on va néixer.
==============
==============
==============
==============