Descripció de la ruta; entretinguda sortida des del poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona), fins al cim de Puig-l'agulla o Creu de Montagut. Una muntanya de 810 metres catalogada en el llistat del repte dels 100 cims de la FEEC, i a tocar el Santuari de Puig-l'agulla. Gran part de la ruta transcórrer al llarg del GR2, en l'etapa que comença a Sant Julià de Vilatorta de camí a Seva. De sortida passarem pel Castell de Bellpuig, conegut també com a Castell dels Moros. Poc després trobarem la curiosa Pedra del Gili o el Bolet. De tornada podrem visitar el Santuari de Puig-l'agulla, i l'església de Santa Maria de Vilalleons. No és una excursió curta, ja que està a prop dels 14 quilòmetres, però el desnivell acumulat, uns 300 metres es força asequible.
Punt de sortida; des del poble de Sant Julià de Vilatorta municipi de la comarca d'Osona, amb una població de 3.114 habitants. Podrem deixar el cotxe en l'aparcament del Parc de les Set Fonts.
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs, on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més (els seus orígens es poden remuntar al 1723). Era una zona on les dones rentaven la roba i, per això hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964.
===============
===============
Castell de Bellpuig.
És una casa forta a tocar de la població, i documentada el 1147. Es troba en la carena anomenada Puig, damunt el torrent de la Noguera.
===============
===============
===============
Pedra del Gili o el Bolet.
Es tracta d'un testimoni d'erosió de relleus tabulars, en un terreny geològic que pertany a la formació anomenada gres de Folgueroles, de ciment calcari i fòssils marins.
Presenta forces gravats, que es troben a la superfície plana que forma la part superior. Hom pot apreciar nombroses creus i cassoletes, algunes d'elles unides per canalons.
La Creu de Montagut queda amagada, i dissimulada entre els arbres que l'envolten. Al cim hi ha un monument commemoratiu consistent en una creu de ferro forjat, d'uns 4 m d'alçària. Una placa indica que va ser instal·lat el 1948 per l'Orfeó Vigatà. La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850.
El santuari de Puig-l'agulla d'estil renaixentista, fou devastat per les tropes franceses l'any 1654. El març de 1661 el rector de la parròquia de Vilalleons s'adreçà al senyor del mas la Sala per a demanar-li que concedís un terreny per a edificar-hi la capella. Li ho concedí i el 1673 la capella era beneïda. Al segle següent els fidels devots de la verge es proposen de refer-lo. El bisbe Fra Bartomeu Sarmentero i Joan Llopart de Malla en foren els principals impulsors, així que l'any 1775, un any després d'iniciades les obres, s'inaugura el nou temple. La imatge de la Verge de Puig-l'agulla és una rèplica del segle XX, de la que hi havia la qual fou malmesa per un llamp. L'any 1883 es construeix el cambril, i el campanar es va bastir l'any 1897. La guerra del 1936 també perjudicà la capella, i li feu perdre algun dels antics retaules.
L'església de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de població que porta el mateix nom, i es troba flanquejada per diferents edificacions. És una construcció romànica d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada per un absis semicircular, parcialment amagat per la sagristia.
===============