Descripció de la ruta; interessant caminada que ens portarà a unir els pobles de Riudecanyes i Duesaigües per un recorregut agradable i sense complicacions. Entremig gaudirem de les vistes a l'embassament de Riudecanyes, i al final de l'excursió passarem pel Carrilet de Vilamanya, una opció ideal si portem nens. El traçat no és del tot llarg, proper al 10 quilometres i amb un desnivell assequible d'uns 200 metres.
Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central podem arribar a Riudecanyes fent servir la C-55 fins a Martorell i a partir d'aquí l'AP7 fins a Reus (sortida 34). Continuem per la T-11 i la T-310 fins a Montbrió del Camp i a partir d'aquí la T-313 ens conduirà fins a Riudecanyes. Podrem deixar el cotxe en el Parc de les Glaneres en un ampli aparcament. En total tenim uns 140 quilòmetres i una mica més d'una hora i mitja de cotxe.
Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l'Argentera. El poble d'uns set-cents habitants és situada sota el pantà a 195 m d'altitud, a la dreta de la riera. L'edifici més notable és l'església parroquial de Sant Mateu de Riudecanyes.
El pantà de Riudecanyes fou impulsat a la fi del segle XIX per gent de Reus, Riudoms, Cambrils, Vila-seca, Vallmoll i el Rourell. Paral·lelament, l'ajuntament de Reus encarregà l'estudi de les possibilitats de dur aigua a Reus per al seu proveïment i per a regar-ne els camps. El 1903 Gaietà Úbeda i Sarrachaga projectà el pantà; la primera pedra fou posada el 1904. El 1907 s'abandonà l'obra feta i s'inicià la construcció de la resclosa actual, que s'acabà el 1919. L'alçada de la resclosa era de 34,5 m i tenia una capacitat d'uns 3,4 Hm³. En 1924-25, amb motiu d'una forta secada, s'estudià de dur-hi les aigües del riu de Siurana, i s'obtingué l'autorització per al transvasament el 1930. L'obra del canal, projectada per Joaquim Blasco, no s'acabà fins al 1951 i fou després complementada per la construcció del pantà de Siurana entre el 1965 i el 1974, que va ampliar considerablement el percentatge de les terres de regadiu del Baix Camp. El 1989 el pantà tornà a buidar-se a causa de les obres d'engrandiment que pretenien doblar-ne la capacitat. El novembre del 1991 s'inaugurà l'obra de recreixement, que ha permès arribar a una capacitat d'uns 5,2 Hm³.
=================================
=================================
=================================
=================================
El topònim Duesaigües prové del fet d'estar situat a la confluència de diversos barrancs. Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula o de la Xurivia, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortells i alguns altres.
El terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construïren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte més llarg (viaducte dels Masos) té una alçada màxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya.