Descripció de la ruta; en aquesta nova sortida, ens vàrem decidir per fer uns dels cims del llistat de 100, que ens ofereix la FEEC. El cim triat va ser la Tosa d'Alp, una muntanya de 2.536 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. Per arribar a bon port, hem fet servir la ruta més senzilla de totes les que arriben aquest cim, el fet de sortir d'una alçada de més de 2000 metres, ens farà estalviar molts metres de desnivell, convertint l'excursió en un recorregut fácil, i apta per la majoria de persones que tinguin un nivell mig a l'hora de caminar. La ruta és circular, al mig recorregut i trobarem el cim i el refugi Niu de l'Àliga, on podrem fer un descans. En total tenim uns 9 quilòmetres de recorregut, amb un desnivell de 500 metres, que podrem fer molt tranquil·lament en una mica més de tres hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció Berga, on s'acaba el tram d'autovia. Continuarem fins a Bagà, entrem dins del poble circulant pels carrers de la part alta fins a trobar l'inici de la carretera BV-4024. Des del poble fins a coll de Pal i tenim uns 20 quilòmetres de carretera dreta i amb forces corbes, amb unes bones panoràmiques de la zona. Posem atenció a la carretera en èpoques hivernals, on pot ser necessari l'ús de cadenes o fins i tot restar tancat el seu accés. Deixarem el cotxe al mateix coll de Pal, normalment hi ha lloc a tocar la mateixa carretera. Des de Manresa i tenim uns 90 quilometres, que podrem fer en un temps estimat d'1,30 hores.
Iniciem l'excursió des del mateix Coll de Pal, un pas estratègic situat a 2.106 metres d'altitud sobre el nivell del mar que fa de divisòria entre el Puigllançada i la Tosa d'Alp, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de la Ringueta, tributari de la Ribera d'Alp, a la conca del Segre.
Pedraforca des dels Rasos de Comabella.
La sortida és la part més dura del recorregut, per prats herbats força drets (Rasos de Comabella), és on i trobarem la major part del desnivell.
Tot pujant ens anirem situant en la línia del Serrat Gran, fins assolir el seu punt més alt el Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.
Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.Fins aquí hem fet uns 300 metres de desnivell en tan sols un quilòmetre i mig, a partir d'ara continuarem pujant però amb un desnivell molt més suau. Abans pro de retrobar la pujada, haurem de descendir uns metres des d'aquest últim cim secundari fins a la collada de Comabella, amb bones vistes del Pedraforca.
----------
Després del coll passem a tocar el Puig de Comabella, des d'on ja tenim a vista el refugi del Niu de l'Àliga.
---------
L'últim quilometri abans del cim, és una agradable passejada per plans herbats, que en èpoques de bon temps hi trobarem vaques o cavalls, pasturant al seu aire.
Arribats al refugi Niu de l'Àliga, aprofitem per reposar forces amb un bon esmorzar. Aquest refugi de muntanya està situat a pocs metres del cim de la Tosa d'Alp dins el terme municipal de Bagà, al Berguedà. És el refugi guardat més alt del Pirineu Oriental, i ofereix servei de bar, restaurant gastronòmic amb menús de muntanya i també entrepans. Per disposar d'allotjament cal fer reserva prèvia. Actualment té 27 places en lliteres per dormir-hi.
Des del refugi caminen uns pocs metres de pujada i assolim el nostre objectiu d'avui, el cim de la Tosa d'Alp de 2.536 metres d'altitud, amb magnífiques vistes de la Cerdanya, el Puigmal, Puigpedrós, Carlit, i per sota nostre les Penyes Altes de Moixeró. Des del cim continuem la ruta, ara sense passar pel refugi anem descendint en direcció a les pistes d'esquí de la Molina.
Passem a tocar els remuntadors, i ens desviem a la dreta per anar a trobar el collet de la Mola, en el punt on s'inicia la carena de Comabella.
El track que ús presentem, revolta aquesta carena fins a baixar al refugi de la Pleta de Comabella, nosaltres vàrem estalviar aquesta gran girada, i des del collet veien el refugi sota nostre vàrem baixar directes pel torrent de Comabella.
El descens es força dret i pedregós, l'últim tram haurem de creuar uns grans blocs rocosos, però amb precaució és baixa bé. Al final del torrent trobem la Pleta de Comabella, la passem a tocar per la dreta on trobem una pista que planerament ens conduirà a trobar la carretera de Coll de Pal, a menys d'un quilòmetre del final del recorregut.