La via ferrada Borinot, és un traçat que tant en el seu passat com
ara en el seu present ha estat envoltada d’una historia enigmàtica.
L’equipament de la ferrada avui es nou, però el seu inici és remunta l’any 1994, quant Joan Josep F. Calin i
Carles Rodríguez, amb la col·laboració d’en Miguel Rios, van decidir equipar aquesta pregona
xemeneia per sota les altives parets dels Ecos. Per aquells temps, l’Antonio
Garcia Picazo havia acabat d'equipar la via
ferrada Teresina, per la qual cosa podríem dir que la ferrada Borinot, va ser
el segon itinerari ferrat del país, tot i que el seu equipament inicial era més
semblant al recorregut del Joc de l’Oca,
i no pas al propi d’una via ferrada. En aquella època comptava amb unes
cordes per superar els primers metres, i al tram final unes cadenes i
clavilles, tot sense cable de vida. No tenim constància certa del temps que
aquest traçat va estar operatiu, ni tampoc la dada exacta del seu des equipament, ni de les persones que van
decidir fer-ho, i molt menys el motiu. Després de ser desballestada, dins dels
àmbits montserratins s’han escoltat històries diverses i de diferents colors,
però sense concretar exactament el que realment va passar. Després de molts
anys on el nom de la ferrada solament era un record llunyà, aquest any 2013 ha tornat a ser
reequipada, amb materials més ferms i segurs, però l’enigma continua i de
moment sembla que ningú vol tenir el mèrit
d’haver recuperat aquest interessant itinerari ferrat.
Aproximació; Sortirem del monestir de Santa Cecília, per anar a
trobar el GR-172, passem per sota la
Canal de Sant Jeroni, i continuem fins a
la pròxima canal en difracció a Can Maçana. Deixem el GR, i enfilem per la Canal de la Font de la
Llum, fins al Coll del Migdia, situat entre Les Talaies i el Camell dels Ecos,
baixem uns metres per la vessant oposada i
ens desviem a la dreta (trams de cable), fins a l’inici de la Canal dels Micos.
Pugem per aquesta dreta canal. En la part final trobem un flanqueig assegurat
amb cable, solament sortir d’aquest pas hem de deixar de pujar, i començar a
baixar per la canal de l’esquerra).
Anirem baixant per camí poc definit amb tendència anar a la dreta, fins a trobar
la base de la Paret de Migdia, la resseguim i en pocs metres trobem aquesta
impressionant escletxa.
Vista general del tram equipat.
Recorregut; El traçat és curt però atlètic, persones avesades a
l’escalada i en bona forma física, la faran en pocs minuts. El recorregut
s’inicia en la base de l’escletxa, sempre amb cable de vida. Els primers metres
es poden fer en oposició, ja que les parets estant força juntes. A pocs metres
de l’inici trobem el tram de cadenes, un pas entremig és molt dret i atlètic,
tot seguit es perd verticalitat i amb menys esforç s’arriba al fons de
l’escletxa, on altes parets ens barrant el pas.
Primers metres, amb cable de vida.
Tram de cadenes.
----------
----------
----------
La ferrada continua per la paret de l’esquerra, la de menys alçada. Aquest últim pas està equipat amb el cable de seguretat i amb unes clavilles, que ajuden a superar alguns metres amb lleuger desplom, és un pas complicat on se ha d'anar bé de braços, ja que solament podrem descansar en els punts on es fa el canvi de mosquetó. Per les persones que tinguin una bona alçada i les cames llargues, la paret del davant també serà un bon punt d’ajuda. A pocs metres de la sortida de l’escletxa, la ferrada es dona per acabada.
----------
----------
----------
----------
----------
----------
---------
Retorn; El final de la
via està situat a pos metres del coll de
la Salamandra, entre aquesta agulla i la Paret de Migdia, a tocar la variant
del recorregut que baixa dels Ecos. Anirem
baixant per aquest camí, alternant trams
de matolls i d’altres per sobre de roca, fins a trobar el PR C-78, que bé del Montgròs. El seguirem per
l’esquerra fins al fons de la Canal de
Migdia, ara pujarem al coll de Migdia,
on trobarem el traçat que hem fet d’anada, i el seguirem fins a Santa Cecília.