En espeleologia un avenc és una cavitat natural on predomina la component vertical, quan la cavitat està formada per pous o galeries s'anomena cova-avenc. En el cas dels avencs de la Febró, ens trobem amb unes esquerdes, que es desenvolupen paral·lelament al cingle que las ha generat. El conjunt esta format per un total de tres esquerdes, la primera l'esquerda Gran, és la més ampla i curta i resta aïllada de les altres. La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d'amplada, aquesta esquerda comunica amb la segona per trams laberíntics formant un conjunt que supera els 1.800 metres. Conegudes d'antic, en les esquerdes de la Febró, s'hi havien amagat bandolers i fins i tot el general Prim les utilitzà de refugi en les guerres carlines, el 1843.
Des de Reus i per la autovia T-11 (N-420), sortirem a buscar la T-704, direcció Maspujols, L'Aleixar i tot seguit Vilaplana; a partir d'aquí la carretera esdevé estreta i plena de girades, fins assolir un tram més planer a l'alçada d'uns repetidors, on deixarem a la dreta el trencall que mena a Montral, planerament arribarem a una cruïlla, que per l'esquerra ens portaria al poble abandonat de la Mussara, un xic abans del poble hi ha un refugi amb molts bons serveis. Tindrem que continuar per la carretera de la Mussara a Prades, i uns cent metres abans del trencall que mena a Arbolí deixarem la carretera per prendre una pista pedregosa a la nostra dreta, que ben aviat s'enfila i on tindrem que anar amb comte amb els vehicles de poca alçada.
En menys d'un quilometre i mig arribarem al Pla de l'Agustenc, on podrem deixar el cotxe. Ara ja a peu seguirem uns metres per la pista ample en direcció contraria a la que hem arribat, per prendre un sender a la dreta amb senyals blancs i grocs (de PR) i triangles grocs, que en un agradable passeig entre el bosc, ens porta directe a l'accés de l'esquerda visitable dels avencs de la Febró. Per fer el recorregut serà necessari el material habitual per fer ferrades, i el frontal si volem visitar la cova.
L'accés a l'esquerda principal és relativament fàcil, sembla que antigament hi havien baixat mules amb carros per treure estalactites, tot i aixi es recomanable extremar la precaució en la progressió, sobre tot en l'entrada on la roca sol estar molt humida i trepitjada.
-----
-----
Una vegada situats en l'entrada anirem baixant ràpidament entre parets estretes, observant una gran roca que resta encastada en la part alta de l'esquerda. En el punt més baix del magnífic tall natural, trobem l'entrada a la Cova Gran.
La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària. Amb il·luminació, i amb roba adequada és aconsellable de visitar, aixi es pot fer un recorregut circular i optatiu d'uns 40 metres, tot seguint unes estretes gateres. La cova té unes boniques formacions, tot i que moltes de les seves estalactites foren espoliades i arrancades per decorar els jardins i cascades del mas de Macià Vilà, a Reus.
-----
-----
-----
----
-----
-----
-----
-----
-----
Uns metres després de la cova podem fer un recorregut per esquerdes estretes, i passos força curiosos fins assolir la segona esquerda, de dimensions més petites.
-----
-----
-----
Tornem a l'esquerda principal i continuem fins arribar a un caos de grans blocs caiguts i on el gran esvoranc es comença a tancar.
-----
-----
Ara tocara sortir de les profunditats i o podrem fer per un curt tram ferrat, equipat amb esglaons i cable de vida.
Després de superar uns 12 metres de desnivell, estarem situats a la part oposada de l'avenc, la qual cosa ens obliga a saltar per sobre de l'esquerda, aixi tindrem que localitzar la part menys ampla, on i trobem una escaleta i cable de vida, per poguer fer el salt sense gaire compromís, ja situats a la part contraria seguirem el camí ben fresat, fins retrobar la pista ampla que ens retornara al cotxe.
.jpg)