La població de Broto es a tocar el Parc Natural d'Ordesa, assentada al centre de la vall a 905 metres d'alçada, és la seva capital històrica, la qual posseeix una completa infraestructura de serveis, justificant aixi la seva importància turística. Els seus dos barris a banda i banda del riu Ara, estaven units per un pont gòtic del segle XVI, destruït durant la Guerra Civil. L'església també del mateix segle destaca per la seva torre defensiva.
Situats dins de la població de Broto, una de les perspectives que més criden l'atenció, es la Cascada del Sorrosal, sobre tot durant la primavera quant el seu cabal es força abundant.
La ferrada de la Cascada del Sorrosal comporta una dificultat mitjana, amb un temps aproximat d'una hora i mitja, i uns vint minuts més per fer la tornada. La via fou promoguda per l'Ajuntament de Broto i equipada per Juan Patallo, Alfredo Cambronero y Juan Carlos Guichot.
La via ferrada, ascendeix paral·lela al gran saltant d'aigua, i el seu inici es troba a tant sols cinc minuts del centre del poble. Un sender asfaltat, amb passamans segueix paral·lel al curs d'aigua, fins arribar al mirador del saltant d'aigua del Sorrosal.
Per anar a buscar l'inici de la via tindrem que creuar el barranc, a l'esquerra hi ha la caseta del guarda, que segons l'època de l'any i l'hora en que iniciem el recorregut ens pot arribar a cobrar, nosaltres no i varem trobar a ningú, sembla que el preu esta entre els 2 o 3 euros.
La via s'inicia pujant una curta paret, equipada amb cadena i grapes.
Ben aviat anirem guanyant alçada, fins arribar a u tram més humit on flanquejarem en direcció al salt d'aigua.
El tram de flanqueig es força humit, ja que per sobre i passa una sequia que recull part de l'aigua del barranc, en alguns moments fins i tot dona la impressió de que esta plovent.
A tocar el saltant d'aigua trobarem un seguit d'escales metàl·liques que ens portaran fins l'entrada d'una cova, per la qual i passa la sequia abans esmentada.
Pot arribar a semblar peculiar l'equipament de dites escales, però te la seva lògica, ja que els típics esglaons de via ferrada, seriant perillosos, degut a que la roca d'aquest sector es força descomposta.
La cova o la sequia, té una historia particular; anys enrere el poble veí d'Oto, no tenia aigua per regar els seus camps de cultiu, tot i que les aigües del Sorrosal passavant per terres d'Oto, solament Broto es beneficiava de l'aigua, llavors els veïns de les dues poblacions, varen arribar a un acord i excavaren el túnel en la roca por pogué transvasar l'aigua del barranc fins a Oto, mitjançant la sequia.
El tram de la cova t'entre 10 i 15 metres de llargada, si no ens volem mullar els peus tindrem que fer servir la llum d'un frontal anar passant en oposició per sobre de l'aigua.
A la sortida de la cova entrem dins del canaló on s'origina el saltant d'aigua.
La via continua per trams de gran bellesa, continuant per dins del barranc, amb l'ajuda de grapes i un pont de fusta.
Sortint d'aquest tram encaixonat, deixarem el curs d'aigua per continuar per la dreta, on tornarem a trobar l'equipament de la via ferrada.
Anirem prenen alçada, ara per sobre del barranc del Sorrosal.
El recorregut gira, fins anar a trobar el Balco de Broto, un bon mirador de la població.
A partir d'aquí la ferrada perd dificultat, anirem seguint en flanqueig per cadenes i situats per sobre del saltant que abans hem ascendit, tenint unes bones panoràmiques de la zona.
Una vegada acabat el tram ferrat, retornarem a Broto, tot seguint un camí marcat amb senyals de color groc.
La població de Broto es a tocar el Parc Natural d'Ordesa, assentada al centre de la vall a 905 metres d'alçada, és la seva capital històrica, la qual posseeix una completa infraestructura de serveis, justificant aixi la seva importància turística. Els seus dos barris a banda i banda del riu Ara, estaven units per un pont gòtic del segle XVI, destruït durant la Guerra Civil. L'església també del mateix segle destaca per la seva torre defensiva.
Situats dins de la població de Broto, una de les perspectives que més criden l'atenció, es la Cascada del Sorrosal, sobre tot durant la primavera quant el seu cabal es força abundant.
La ferrada de la Cascada del Sorrosal comporta una dificultat mitjana, amb un temps aproximat d'una hora i mitja, i uns vint minuts més per fer la tornada. La via fou promoguda per l'Ajuntament de Broto i equipada per Juan Patallo, Alfredo Cambronero y Juan Carlos Guichot.
La via ferrada, ascendeix paral·lela al gran saltant d'aigua, i el seu inici es troba a tant sols cinc minuts del centre del poble. Un sender asfaltat, amb passamans segueix paral·lel al curs d'aigua, fins arribar al mirador del saltant d'aigua del Sorrosal.
Per anar a buscar l'inici de la via tindrem que creuar el barranc, a l'esquerra hi ha la caseta del guarda, que segons l'època de l'any i l'hora en que iniciem el recorregut ens pot arribar a cobrar, nosaltres no i varem trobar a ningú, sembla que el preu esta entre els 2 o 3 euros.
La via s'inicia pujant una curta paret, equipada amb cadena i grapes.
Ben aviat anirem guanyant alçada, fins arribar a u tram més humit on flanquejarem en direcció al salt d'aigua.
El tram de flanqueig es força humit, ja que per sobre i passa una sequia que recull part de l'aigua del barranc, en alguns moments fins i tot dona la impressió de que esta plovent.
A tocar el saltant d'aigua trobarem un seguit d'escales metàl·liques que ens portaran fins l'entrada d'una cova, per la qual i passa la sequia abans esmentada.
Pot arribar a semblar peculiar l'equipament de dites escales, però te la seva lògica, ja que els típics esglaons de via ferrada, seriant perillosos, degut a que la roca d'aquest sector es força descomposta.
La cova o la sequia, té una historia particular; anys enrere el poble veí d'Oto, no tenia aigua per regar els seus camps de cultiu, tot i que les aigües del Sorrosal passavant per terres d'Oto, solament Broto es beneficiava de l'aigua, llavors els veïns de les dues poblacions, varen arribar a un acord i excavaren el túnel en la roca por pogué transvasar l'aigua del barranc fins a Oto, mitjançant la sequia.
El tram de la cova t'entre 10 i 15 metres de llargada, si no ens volem mullar els peus tindrem que fer servir la llum d'un frontal anar passant en oposició per sobre de l'aigua.
A la sortida de la cova entrem dins del canaló on s'origina el saltant d'aigua.
La via continua per trams de gran bellesa, continuant per dins del barranc, amb l'ajuda de grapes i un pont de fusta.
Sortint d'aquest tram encaixonat, deixarem el curs d'aigua per continuar per la dreta, on tornarem a trobar l'equipament de la via ferrada.
Anirem prenen alçada, ara per sobre del barranc del Sorrosal.
El recorregut gira, fins anar a trobar el Balco de Broto, un bon mirador de la població.
A partir d'aquí la ferrada perd dificultat, anirem seguint en flanqueig per cadenes i situats per sobre del saltant que abans hem ascendit, tenint unes bones panoràmiques de la zona.
Una vegada acabat el tram ferrat, retornarem a Broto, tot seguint un camí marcat amb senyals de color groc.